Resultats de la cerca
Es mostren 1469 resultats
arrendament de predi urbà
Dret civil
Contracte de cessió de l’ús d’habitatge o local de negoci per un preu i un temps determinats.
Té dues variants, l’arrendament de local per a negoci o indústria i l’arrendament d’habitatge les legislacions de la majoria dels països han intervingut en la regulació d’aquests arrendaments, especialment després de la Segona Guerra Mundial En la legislació espanyola, aquestes disposicions obliguen l'arrendador a acceptar la pròrroga forçosa del contracte en les mateixes condicions pactades bé que en els casos de necessitat per a ell o per als seus descendents o ascendents, de reedificació de l’edifici i d’altres, pot resoldre el contracte i exigir el desnonament de l’arrendatari, i sols té…
Santa Trinitat d’Anglesola
Art romànic
Situació Bases i fragments de columna pertanyents a un possible porxo del claustre d’aquest antic convent, atribuïbles al final de l’època romànica, apareguts dins una cisterna del seu malmès edifici ECSA-J Gallart Les restes de l’antic convent dels trinitaris es troben situades al Carrer Major de la vila d’Anglesola, a l’alturadel Raval PRG Mapa 33-15 389 Situació 31TCG405135 Història El convent dels trinitaris a Anglesola fou fundat el 1204, d’acord amb sant Joan de Mata, pels nobles Berenguer II d’Anglesola i la seva esposa Anglesa, senyors de la vila i el castell d’Anglesola Fou el tercer…
diable

El tradicional ball de diables a la Festa Major de l’Arboç
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…
Josep Gumilla i Moragues
Historiografia catalana
Historiador i missioner jesuïta.
Fill d’una família humil de llauradors, ingressà a la Companyia de Jesús i s’embarcà per primera vegada cap a Amèrica a divuit anys com a missioner Durant trenta-vuit anys, i exceptuant un curt viatge a València, Madrid i Roma, romangué a les missions del riu Orinoco, de les quals fou nomenat superior Fou qualificador i consultor del Tribunal de la Inquisició de Cartagena d’Índies, examinador sinodal d’aquell bisbat, viceprovincial i, per acabar, procurador de la vastíssima província que comprenia les conques dels rius Orinoco, Meta i Casanare Exercint aquests càrrecs, fou un dels firmants,…
Síria 2011
Estat
A partir del mes de març es van produir manifestacions per a reclamar llibertats i reformes polítiques i l’aixecament de l’estat d’excepció El 15 de març, desenes de sirians es van manifestar a la capital, Damasc, en contra de l’autoritarisme, els tribunals d’excepció i la corrupció Entre els manifestants es trobaven nombroses famílies de presoners polítics Les manifestacions van prosseguir els dies següents a Damasc i a Daraa, al sud del país, on l’actuació repressiva de les forces policials va fer nombroses detencions El 28 de març, el Govern, dirigit des del 2003 pel primer ministre…
Tucídides
Historiografia
Historiador grec.
Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot, mostra en la seva…
Els pobles africans
L’Àfrica no és tan sols, com diuen els paleontòlegs, el bressol de la humanitat vegeu el mapa 6, sinó també, com recorden els historiadors, els lingüistes i els antropòlegs, un extraordinari mosaic fet de pobles i cultures diferents Aquesta gran diversitat ha plantejat molts problemes a l’hora de voler reduir-la a conjunts més o menys homogenis que en permetin una visió que vagi més enllà de les simples divisions geogràfiques l’Àfrica occidental, l’Àfrica equatorial, etc Cal dir que les diferents temptatives Frobenius i Ankermann, Herskovits, Baumann i Westermann, Maquet i Murdock, entre…
El regne capenc: geranis i gazànies
L’any 1772, a bord del vaixell “Resolution”, comandat pel famós capità Cook, arribà a Ciutat del Cap, enviat pel Royal Botanical Garden de Kew, el jardiner Francis Masson La seva missió era recollectar plantes sud-africanes que poguessin tenir interès en jardineria Tornà a Europa amb diverses espècies, entre les quals 15 del gènere Pelargonium l’era dels geranis, potser el gènere de plantes ornamentals més mundialment difós, acabava de començar Moltes de les espècies comunament emprades en jardineria tenen, com els geranis, un origen sud-africà Masson fou el primer a explotar sistemàticament…
La banca comercial i de negocis
Aquest capítol està dedicat preferentment a tres bancs creats entre el 1919 i el 1924 Tots tres tenien un denominador comú havien après la lliçó de la competència, és a dir, la banca madrilenya i basca, que cobria el buit de la banca comercial a Catalunya Altres bancs catalans també ho feren, però ells combinaven les operacions comercials amb les tradicionals de la banca de valors i la promoció de negocis Eren bancs mixtos Acció del Banc de Catalunya El Banc de Catalunya fou el gran banc català de la primera part del segle XX No es mereixia el seu trist final el 1931 El Banc Urquijo Català…
objectiu

Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina