Resultats de la cerca
Es mostren 977 resultats
Les comunicacions i l’economia de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
La xarxa de comunicacions Camí medieval que encara conserva l’enllosat, vora Girbeta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, poc abans de l’estret de Montrebei ECSA - J Bolòs Una orografia difícil i una situació més aviat marginal han estat sempre factors que han condicionat la història de les terres ribagorçanes Dues serralades paralleles a l’eix pirinenc, amb prou feines excavades pels rius, configuren un territori aïllat i força trencat en petites i encaixades valls glacials, clotades estructurals, depressions reduïdes i accidentats sinclinals Els eixos fluvials s’emmotllen al paisatge…
Santa Maria del Castell de Cubells
Art romànic
Situació Vista aèria de la part alta del nucli urbà de Cubells, amb l’església romànica de Santa Maria i, al seu costat nord, el nou temple que se li adossà al segle XIX ECSA - M Catalán L’església de Santa Maria del castell es troba a la part alta del nucli urbà del poble de Cubells, davant una plaça on en altres temps hi havia hagut el castell Mapa 33-13328 Situació 31TCG308355 El poble de Cubells es troba sobre la carretera C-1 313, que va de Lleida a Artesa de Segre JAA Història L’església de Santa Maria és l’únic edifici conservat que formava part de l’antic recinte del castell de…
Els protagonistes del joc
Laboratori de relacions socials La realització d’un ludograma, com els de la fotografia, permet representar gràficament la seqüència de rols que adopta successivament un jugador i, per tant, conèixer la seva actuació dins del joc Pere Lavega El joc, atesa la seva condició, és per sobre de tot generador de relacions interpersonals, és a dir, un laboratori de relacions, una microsocietat lúdica, que origina vivències tan simples com profundes És generador del que M Csikszentmihalyi Flow the psychology of optimal experiencer , 1991 denomina experiències òptimes De tota manera, per a entendre la…
A l'entorn del simbolisme
El Simbolisme s’insereix dins el corrent de l’art idealista de final del segle XIX, reacció neoespiritualista davant el positivisme i el materialisme de l’art realista, expressió de la burgesia liberal del temps Ara bé, gran part de l’art idealista finisecular no és simbolista A Catalunya va perdurar un art religiós catòlic convencional i acadèmic, un bon exemple del qual és l’obra d’Enric Monserdà, tenyit, fins i tot, en alguns casos, de realisme, que poca cosa té a veure amb el Simbolisme La dificultat d’una definició clara del Simbolisme s’agreuja pel fet que no hi ha una tècnica, un estil…
La ramaderia i l’agricultura a les estepes i les praderies
Les pastures i la seva explotació Els ramaders nòmades sabien molt bé que les estepes són terres excellents per a alimentar el bestiar de manera permanent, productiva i excepcionalment barata Dur a pasturar el bestiar a les zones de pastura natural de l’estepa resulta de 5 a 10 vegades més barat que mantenir-lo als estables, on és necessària una atenció complementària i la utilització d’additius alimentaris cars per al farratge Es tracta, però, d’una apreciació relativa, perquè en estables el rendiment de la producció ramadera per unitat d’àrea és més alt La major part del bestiar boví, oví i…
Els quilòpodes: centpeus, escolopendres i afins
Característiques del grup Aspecte general extern dels quilòpodes, en visió dorsal A i ventral B , i detall de la regió posterior d’un mascle B’ Hom hi distingeix 1 antena, 2 càpsula cefàlica 3 forcípula, 4 tergita del segment forcipular, 5 tergita del tercer segment del tronc, 6 pota, 7 tèlson, 8 coxostèrnum forcipular, 9 esternita del vuitè segment del tronc, 10 pors coxals, 11 esternita del primer segment genital, 12 gonopodi, 13 penis, 14 valva anal Gustavo Hormiga, original dels autors Els quilòpodes, que a casa nostra reben els noms populars de centcames, centpeus i…
La Garrotxa
Situació i presentació La Garrotxa, amb 735,39 km 2 d’extensió, és una de les comarques més complexes i variades de la geografia catalana És molt difícil d’establir parallelismes entre les valls de Sant Aniol o els cingles de Gitarriu i les valls verdes d’Olot, de la plana d’en Bas o de la vall d’Hostoles Això no vol dir pas que no siguin molts els trets que agermanen aquestes contrades La Garrotxa és la més oriental de les comarques catalanes de muntanya les altituds màximes no superen els 1 600 m Al N, els Pirineus la separen del Vallespir, al N i l’E limita amb l’Alt Empordà, a l’E amb el…
Les zones protegides i les reserves de biosfera a les selves temperades
Les característiques objectives del bioma fan particularment desitjable que estigui dotat d’una bona xarxa d’espais protegits, perquè, encara que l’extensió de selves temperades és relativament restringida i, sobretot, molt fragmentada, aquest és un dels biomes més diversificats del món l’abundància d’endemismes en moltes de les seves àrees Nova Zelanda, Canàries, Japó iguala la seva riquesa en espècies A més, el caràcter relicte de les flores i les faunes d’alguns paratges acaba d’afegir interès a poblaments que ja resulten prou notables per la seva biodiversitat D’altra banda, aquestes…
Brasil

Estat
Estat de l’Amèrica meridional limitat al N per la Guaiana Francesa, Surinam, Guyana i Veneçuela, a l’W per Colòmbia, el Perú i Bolívia, al S pel Paraguai, l’Argentina i l’Uruguai, i a l’E per l’oceà Atlàntic; la capital és Brasília.
La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…
Portugal

Estat
Estat de l’Europa sud-occidental que s’estén a manera d’un rectangle d’uns 560 km de llarg per uns 170 km d’ample (entre 220 km i 130 km d’amplada màxima i mínima) sobre la façana atlàntica de la península Ibèrica, on limita al N i a l’E amb Espanya; la capital és Lisboa.
La geografia física El relleu Morfològicament el país és una continuació de la Meseta espanyola, de la qual és l’extrem occidental, i participa, doncs, de la mateixa estructura geològica de la Península un sòcol paleozoic format per sediments primaris intensament plegats, metamorfosats i injectats de formacions granítiques, sobre el qual s’han acumulat formacions sedimentàries i que els moviments tectònics terciaris han fracturat determinant-hi els trets del relleu actual En conjunt, el relleu portuguès es presenta com un mosaic d’altiplans dessecats i d’altitud variable, bé que el sector…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina