Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
L’arquitectura monàstica i canonical
Art gòtic
Característic escut de l’abat Bartomeu Copons 1316-48, present arreu del monestir de Poblet on va intervenir F Bedmar Ens centrem tot seguit en l’estudi de l’arquitectura monàstica i canonical als segles XIV i XV, específicament la no mendicant, que completa l’àmplia visió panoràmica de l’arquitectura religiosa del moment de plenitud del gòtic català, iniciada en el volum anterior amb l’estudi de les catedrals i continuada en aquest a través dels capítols relatius a les grans esglésies de tres naus que no són catedrals i a les esglésies parroquials i seculars d’una sola nau S’ha de dir, d’…
Experimentació i innovació en l’arquitectura del segle XIII
Art gòtic
La introducció de l’arquitectura gòtica a Catalunya no es produeix sobtadament, amb un trencament brusc de la tradició romànica, sinó que es desenvolupa mitjançant un llarg procés de recerques que comença al final del segle XII i comprèn la major part del segle XIII Aquest procés inclou tota una sèrie d’experimentacions i d’innovacions que volem posar de manifest i valorar com a experiències cabdals dins del camí que condueix cap a la plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Valoració del protogòtic La caracterització, la valoració i l’anàlisi crítica de l’arquitectura catalana del segle…
Felip de Malla, canonge de Barcelona (1428-1428)
El 31 de juliol de 1425 prengueren possessió dels seus càrrecs els següents diputats diputat eclesiàstic Felip de Malla Barcelona ~1380 – 1431, canonge de Barcelona diputat militar Joan Desfar, cavaller, senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars diputat reial Narcís Miquel, ciutadà de Girona El 18 de desembre de 1425 prengueren possessió dels seus càrrecs els següents oïdors oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell de la vegueria de Montblanc oïdor reial Baltasar de Gualbes, ciutadà de Barcelona El 23 de febrer de 1426 prengué possessió del seu càrrec el següent oïdor eclesiàstic Joan…
Construir joguines: la sostenibilitat amb l’entorn
Construir joguines la sostenibilitat amb l’entorn Són molts els especialistes que coincideixen amb Johan Huizinga, en el sentit que la cultura humana neix i es desenvolupa en el joc La manufactura de tota mena d’útils i d’objectes hauria estat, així, el resultat de la interacció lúdica amb l’entorn i la conseqüència de la necessitat de fer-la més còmoda i pràctica D’un primer estadi, en què qualsevol element natural hauria estat susceptible de ser utilitzat com a objecte d’oci pedres, plantes, branques, ossos, etc, s’hauria passat a la construcció de senzilles joguines, que es van anar…
La biosfera de "Biosfera"
Una perspectiva neoromàntica per a una època postindustrial L’ecologia és una ciència romàntica No tots els ecòlegs hi estaran d’acord, és clar, i alguns epistemòlegs es mostraran probablement contrariats davant d’aquesta afirmació El món acadèmic en general ho acceptarà, en el millor dels casos, amb condescendència o, en el pitjor, amb anatema Tant se val A risc de guanyar-se aquest anatema, els directors i alguns autors de “ Biosfera ” ho veuen així Encara més pensen que bona part de l’actual crisi de creativitat que pateix l’ecologia acadèmica gairebé arreu del món, ve precisament d’haver…
La crítica d'art contemporània
Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art als diaris…
Xarxes de comunicació de la Vall d’Aran
Art romànic
Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí reial Vista general del…
Fons d’art romànic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Art romànic
El Museu El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona MNAT és en realitat el més antic del país, ja que, si bé es va crear per la fusió dels fons de la Comissió de Monuments i dels de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense l’any 1849, el seu origen es remunta a l’època de vida de la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona, entitat formada l’any 1786, que començà a reunir materials provinents de colleccions privades i de les importants troballes romanes que s’anaven produint a la pedrera que servia per als treballs de construcció del nou moll del port de Tarragona Sota la figura de…
L’organització eclesiàstica del Pallars
Art romànic
Les relacions del Pallars amb els bisbats Tot i els esforços de Pascual per demostrar l’existència d’una diòcesi pròpia al Pallars al llarg de l’alta edat mitjana, el cert és que aquesta no va arribar a existir mai Durant l’antiguitat í a l’època visigòtica, les esglésies pallareses estigueren sota la subjecció de la diòcesi de Lleida, però la conquesta d’aquesta ciutat per part dels musulmans trencà els lligams existents Per aquesta raó, quan els francs alliberaren els territoris del Pallars i de la Ribagorça, foren atribuïts a la diòcesi d’Urgell Tanmateix, sembla que la seu urgellesa només…
Santa Maria de Vallbona (Argelers)
Art romànic
Situació Vista general del mas de Vallbona, on es veu integrada entre les edificacions, una torre de l’antic recinte fortificat ECSA - E Carreras L’antic monestir cistercenc de Vallbona és situat al sector més muntanyós del terme, al centre de la petita vall del seu nom Les restes del monestir han estat reutilitzades, en gran part, com a dependències del mas de Vallbona Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 45,6” N - Long 3° 2’ 58,8” E Per a arribar a Vallbona cal situar-se a la carretera N-114, just abans d’arribar a la vila de Cotlliure, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina