Resultats de la cerca
Es mostren 1106 resultats
Xavier Fàbregas i Surroca
Xavier Fàbregas i Surroca
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Teatre
Crític de teatre, historiador i assagista.
Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes i estrenades amb èxit Exercí la docència i fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent i a l’Institut del Teatre, lloc on ocupà el càrrec de cap del…
,
Rosa Leveroni i Valls
Literatura
Poetessa.
Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i diverses…
,
José Alemany y Bolufer
Historiografia catalana
Filòleg.
Membre d’una humil família de jornalers, obtingué de manera brillant la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1889, gràcies a l’esforç intellectual i a les beques i els premis econòmics rebuts durant els anys d’estudiant Ja amb el grau de doctor, guanyà per oposició la càtedra de llengua grega de la Universitat de Granada el 1891 i, vuit anys després, una plaça homònima a la Universidad Central de Madrid Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta darrera universitat i no se’n mogué fins que se li manifestà una arterioesclerosi, malaltia que el…
Roger Grau
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i arquitecte.
Vida i obra Fou una figura emblemàtica dels estudiosos defensors de la catalanitat de la Catalunya del Nord del s XX Fill primogènit d’una família de menestrals arrelada a la ciutat d’Elna, estudià a l’Escola Primària Superior de Perpinyà i a l’Escola Especial d’Obres Públiques de Cachan prop de París, on aconseguí el títol d’enginyer arquitecte 1939 Aprofità la seva estada a la capital francesa per a estudiar belles arts seguí els cursos de Puig i Cadafalch i freqüentar els cercles cristians progressistes i polítics inconformistes Amb el seu amic i compatrici Lluís Bassede, formà part del…
Antoni Martí i Gich
Cinematografia
Director.
Vida Començà estudis de comerç i després cursà publicitat a l’Escola Massana de Barcelona 1966-72, on realitzà un parell de curts documentals i el curt experimental Exofórmia/ Endofórmia Després d’alguns treballs d’aprenentatge, el 1975 feu El pallasso espanyat , migmetratge argumental basat en la novella homònima del mallorquí Llorenç Capellà A partir de llavors la seva obra es desplegà en diferents vessants D’una banda, feu reportatges sobre temes d’actualitat l’aparició del diari "Avui" i el primer Grec 1976 l’Estatut i el Parlament de Catalunya 1977 la situació al País Basc amb…
Elvir Sans i Rosselló
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, evolucionà cap a…
, ,
Marià Vayreda i Vila

Marià Vayreda i Vila
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix i al Centre Artístic d’Olot, després de la mort dels seus pares s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual fou ajudant del general Tristany i formà part de l’estat major de Francesc Savalls Ferit d’una mà, s’exilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda , i de Josep Berga i Boix, fins a l’acabament de la guerra Passà un període entorn del 1876 d’aprenentatge al taller del pintor Gérome, a París, i, de retorn de l’exili, continuà la seva formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, entre el…
,
Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella
Literatura catalana
Historiografia catalana
Novel·lista.
S’introduí des de molt jove en política, que compaginà amb les activitats d’escriptor, periodista i activista cultural a la seva ciutat, on fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas desembre del 1932 – octubre del 1936 Durant els fets del Sis d’Octubre fou detingut i empresonat Inicià la carrera literària publicant contes, poemes i crítiques d’art i de cinema a la premsa manresana collaborà a Assaigs , El Pla de Bages i El Dia , i fou un dels responsables de la revista Ara El 1933 publicà un primer volum de narracions, Ombres…
, ,
Ramon Grabolosa i Puigredon

Ramon Grabolosa i Puigredon
© Família Grabolosa
Literatura catalana
Assagista, historiador local i activista cultural.
Vida i obra De formació autodidàctica i viatjant de professió, des de la seva adolescència s’inclinà per la literatura, vocació que li fou posteriorment estimulada pels poetes olotins Carles Fontfreda i Josep Munteis Les seves inquietuds, però, quedaren truncades amb l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939, que impedí la seva formació universitària A partir del 1940 començà a fer collaboracions, en vers i prosa i en castellà, primer a Arriba España , l’únic setmanari olotí de l’època, i després a diaris com El Correo Catalan i revistes com Ariel , Serra d’Or , Puigsacalm , Revista de…
Juan Goytisolo Gay

Juan Goytisolo Gay
© Instituto Cervantes
Literatura
Novel·lista i assagista en llengua castellana.
Germà dels també escriptors José Agustín i Luis Goytisolo , inicià estudis de dret a la Universitat de Barcelona 1948, que abandonà per la literatura El 1956 anà a París, on treballà d’assessor literari editorial, i inicià una existència itinerant que el portà a residir molt sovint fora de l’Estat espanyol, i a mitjan anys noranta fixà la residència a Marràqueix Els anys seixanta descobrí el món arabomusulmà, que freqüentà i arribà a conèixer amb profunditat, i que el portà a ser un defensor del multiculturalisme, especialment a través de les seves nombroses collaboracions a El País i altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina