Resultats de la cerca
Es mostren 1941 resultats
Santa Llúcia de Tragó (Peramola)
Art romànic
Situació Vista general de l’església de Santa Llúcia de Tragó des del costat sud-est, amb els absis ornats amb decoració de tipus llombard ECSA - JA Adell Aquesta església és situada a uns 500 m del poble de Tragó, aigua avall del riu, al costat del cementiri, un xic allunyada de la població Mapa 34-12291 Situació 31TCG592577 A Tragó de Segre s’arriba per la carretera que porta a Peramola JAA Història El lloc de Tragó formà part, fins a la fi de les senyories, de la baronia de Peramola, que pertangué fins al segle XV als Peramola Les referències històriques sobre aquesta església…
Sant Joan de Solans (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Aspecte interior de l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera, el sector més característic d’aquesta ensulsiada església ECSA - A Roig Aquesta esglesiola és situada a l’extrem de llevant del conjunt de ruïnes del despoblat de Solans, i en forma part com a església parroquial L’itinerari per arribar-hi és el mateix que hem descrit en la monografia anterior ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG468866 Història No es tenen dades històriques concretes d’aquesta església Tanmateix, cal indicar la possibilitat d’identificar-la amb els esments de l’església de Sant Joan de la vila…
Santa Maria de Besan (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat, de planta allargada vers ponent i que es troba precedit d’un modern campanar amb un pas inferior que permet l’accés al temple J Tous L’antiga església parroquial de Santa Maria de Besan és situada al poble de Besan, abandonat des del 1967, al qual s’arriba per un corriol que surt des de Can Felip, un gran casal situat entre Araós i Ainet de Besan, a peu de la carretera MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH583117 Història L’església de Santa Maria de Besan, situada a la Vall Ferrera, va patir unes vicissituds històriques comunes als altres pobles de…
Mare de Déu de la Guia o capella d’en Marcús (Barcelona)
Art romànic
Situació Aspecte exterior d’aquesta capella fundada pel burgès barceloní Bernat Marcús al segle XII ECSA - M Catalán L’antiga capella de la Mare de Déu de la Guia, també coneguda com a capella d’en Marcús, es troba en el centre històric de la ciutat de Barcelona, en la placeta de Marcús, situada en la cruïlla dels carrers Carders i Montcada JAA Història Aquesta capella fou bastida vers mitjan segle XII gràcies a un llegat del burgès barceloní Bernat Marcús Tingué al principi un caràcter d’església cementerial, ja que un temps abans de la seva construcció, el mateix Marcús havia donat unes…
Santa Anna de Claret (Santpedor)
Art romànic
Talla Imatge venerada a l’església, curiós exemplar del segle XIII F Junyent-A Mazcuñan Al santuari de Santa Anna de Claret, edifici iniciat el 1762, al costat mateix de Santa Maria hi ha guardada una curiosa imatge Possiblement, es tracti d’un exemplar que procedeix de l’església de Sant Salvador de Claret, nom primitiu de l’església de Santa Anna la imatge devia ésser venerada al temple anterior i després, en traslladar-se el culte a l’actual, també la imatge fou traslladada Restà in situ fins al juliol de 1936 que fou amagada pel masover de la Torre de Claret, i tornà a ésser restituïda en…
Sant Salvador de Torre Abadal (Castellnou de Bages)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça propera al camí que mena a Sant Andreu de Castellnou, en un extrem de la moderna urbanització estesa dalt el Serrat de Castellnou i sobre la vila de Santpedor, a la banda sud-oriental del terme Long 1°50’09” — Lat 41°48’17” Per a anar-hi cal anar a Santpedor, des d’on s’agafa la carretera que mena a Castellnou, la qual passa per entremig de la urbanització on s’alça la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Buc després anomenat…
Sant Iscle i Santa Victòria (Sabadell)
Art romànic
Situació L’antiga ermita de Sant Iscle i de Santa Victòria forma part, actualment, de les dependències de l’ermità del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell És situada dalt la carena de la serra anomenada, precisament, de Sant Iscle o de la Salut, que es troba al marge esquerre del riu Ripoll, al nord-est del nucli urbà de la ciutat de Sabadell, a una altitud de 227 m Al subsol es localitzà un paviment d’època romana i encara avui, davant l’antiga ermita, afloren restes de construccions d’aquesta època Hom té el convenciment que aquí hi hagué la mansió d’Arraona, pel costat de la…
Sant Marc de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Interior del temple, vers ponent, amb els arcs torals i la volta de canó de perfil semicircular ECSA - JA Adell L’església de Sant Marc es troba isolada al vessant sud del cim de la muntanya de Sant Marc, prop de la casa de Sant Marc Mapa 34-12291 Situació 31TCG535556 Per a anar-hi, cal prendre una pista molt dolenta que surt de l’església de Sant Esteve de Pallerols, passa per la casa de l’Ampurdanès i després de 2, 6 km arriba a la capella JAA Història Malgrat el seu indubtable origen alt-medieval, no es tenen notícies històriques sobre aquesta capella de l’antiga…
Castell del Vilot de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Crestes rocalloses de Finestres, amb una torre de guaita a la penya del fons i l’església de Sant Vicenç i altres elements defensius darrere la primera cresta ECSA - JA Adell Les restes d’aquest castell es troben a llevant del poble de Finestres, al cim d’unes crestes rocalloses que són a l’altra banda del torrent de la Serra o del Vilot A l’entrada del conjunt, al nord, hi ha una torre a l’altre extrem, al sud, es dreça l’església de Sant Vicenç Mapa 32-12 289 Situació 31TCG033536 Un cop al poble de Finestres, hem de pujar a la casa del Senyor, des d’on hem de seguir uns metres la…
Arxiu Municipal de Castelló
Historiografia catalana
Institució que recull la documentació generada pel municipi de Castelló de la Plana al llarg de la seva història.
Tant per l’antiguitat dels seus fons com per la continuïtat de les sèries documentals figura entre els més rics del País Valencià S’hi conserven pergamins de privilegis i cartes reials des del mateix moment de la fundació de la vila el document més antic és del 1244, i les principals sèries documentals presenten una notable continuïtat des del darrer quart del s XIV fins a l’actualitat actes de les sessions municipals, padrons de riquesa i impostos sobre el patrimoni peita, equivalent, contribució, judiciaris i processos, documentació sobre recs i repartiments d’aigües, censals i patrimoni,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina