Resultats de la cerca

Vida Format al Conservatori de Música del Liceu, on estudià violí amb Guerin i les disciplines d’harmonia i composició amb Bosom i J Barberà, inicià la seva carrera musical com a membre de formacions simfòniques com l’Orquestra Municipal de Barcelona i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu També participà en diferents formacions cambrístiques, com el Quintet de l’Agrupació de Cambra de Barcelona i, des del 1942, del Quartet Labor Artis, que obtingué el Premi de Música de Barcelona el 1953, feines que combinà amb la de professor de violí al Conservatori de Música del Liceu El 1953…

Vida La seva carrera musical començà com a nen cantor de la capella reial, on fou alumne de Bernard Gates i James Nares L’any 1757 fou contractat com a clavicembalista al Covent Garden, teatre on triomfà com a compositor amb el pasticcio The Maid of the Mill 1765 Convençut que havia de dedicar-se a la música escènica, des del 1765 fins a la seva mort compongué més de cent obres, entre les quals hi ha òperes, pantomimes, comèdies i pasticci , entre d’altres El 1783 succeí Nares com a compositor de la capella reial i l’any 1789 fou nomenat director de l’Academy of Ancient Music Posteriorment…

Vida El 1676 formava part del cor de la catedral de Langres, on estudià sota la direcció de Jean-Baptiste Moreau Sembla que poc després viatjà a Itàlia, però les dades que es tenen sobre aquest fet són molt vagues El 1699 tocava el contrabaix a l’orquestra de l’Òpera de París tan excellentment que fou designat "simfonista del petit cor" Adquirí una sòlida reputació com a professor, i entre els seus alumnes es trobaven les filles de François Couperin El 1721, juntament amb el seu nebot, François Boivin, fundà una botiga de música a París que assolí un prestigi notable Tot i que Montéclair no…

L’ estrongiloïdiasi o anguillulosi és una parasitosi provocada pel cuc denominat Strongyloides stercolaris , o anguíllula intestinal , que en estat adult habita al budell humà El S stercolaris és un nematode, és a dir, un cuc allargat i cilíndric, no segmentat, que presenta dimorfisme sexual Els paràsits adults tenen una coloració vermellosa, tenen de 2 mm a 3 mm de longitud i dipositen els ous dins la llum intestinal, que alliberen embrions o larves Les larves poden emprendre dos cicles un de sexual, o indirecte, que es desenvolupa fora de l’organisme humà, i un de asexual, o directe Les…

La majoria de centres sanitaris dedicats a l’assistència de l’embaràs i el part ofereixen cursos d’educació maternal en què la dona pot aprendre tècniques adreçades a millorar el control sobre les parts del seu organisme que intervindran en el part i per a reduir l’ansietat que aquest li pot causar, de manera que podrà aconseguir de collaborar activament en el procés del part i atenuar-ne les molèsties És molt important que la parella participi també de manera activa en els cursos d’educació maternal per ajudar la dona a realitzar els exercicis, proporcionar-li suport emocional i preparar-se…

Generalment, els símptomes i els signes són prou clars, i la prova descrita confirma l’embaràs Això no obstant, pot succeir que durant les primeres setmanes aquests siguin poc evidents i que el resultat de la prova no sigui gaire clar En aquests casos, pot ésser útil de realitzar altres proves que en confirmin la diagnosi Per a diagnosticar l’embaràs es pot efectuar una anàlisi de laboratori , que permet de detectar l’HGC produïda per la placenta, d’una manera una mica més precisa que amb el mètode que s’ha descrit anteriorment Abans s’empraven preferentment mètodes biològics , però ara per…

Els bacteris es reprodueixen dividint-se en dos, gràcies a un mecanisme similar al de les cèllules de la majoria dels organismes El mecanisme de divisió de la cèllula bacteriana comprèn una fase de repòs en què es produeixen lleus modificacions en les estructures de la reproducció cellular, i una fase activa, durant la qual aquestes estructures experimenten modificacions substancials Durant la fase de repòs , el mesosoma central, format per un plec de la membrana citoplasmàtica, forma un envà transversal incomplet, ja que per la part central no és tancat sinó que deixa una obertura que abasta…

És anomenat reflux vesicouretera l un trastorn congènit caracteritzat per una anomalia del mecanisme valvular que normalment impedeix el reflux d’orina en sentit ascendent, de la bufeta a l’urèter En general, l’urèter travessa de forma obliqua la paret de la bufeta urinària, i la contracció de la musculatura vesical tanca el pas per aquest trajecte submucós, alhora que impulsa l’orina en sentit descendent El reflux vesicoureteral és degut generalment a una debilitat de la musculatura vesical, de causa congènita, que ocasiona una deficiència en aquest mecanisme d’oclusió de la desembocadura de…

Les dents o peces dentals , són unes estructures de consistència dura i d’alguns centímetres de llargada que s’insereixen als ossos maxillars superior i inferior, més concretament en uns buits que descriu el teixit ossi amb aquest objectiu i que són anomenats alvèols dentals Hom diferencia en les dents dues porcions la corona dentària , és a dir, la zona de la dent que sobresurt de les genives i en constitueix la part visible, i l’ arrel dentària , la part de la dent que es troba inserida a l’alvèol dentari corresponent El punt d’unió entre la corona i l’arrel és anomenat coll dentari…

L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’organisme des de…