Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
Ecografia fetal
L’ ecografia és una tècnica diagnostica que consisteix en l’enregistrament gràfic de les ones produïdes en projectar ultrasons sobre la zona examinada Aquestes ones, que no són perceptibles per l’oïda humana, travessen la major part dels teixits del cos, però amb una intensitat variable, segons la densitat del teixit Cada vegada que les ones passen d’una estructura a una altra de densitat diferent, una part d’elles es reflecteix i segueix una direcció inversa a les emeses L’enregistrament de les ones reflectides permet d’obtenir una imatge de les estructures internes Per a…
Alteració del volum d’orina
Patologia humana
Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti després d’haver begut o…
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes…
El que cal saber de la faringitis i l’amigdalitis
Patologia humana
Són anomenats faringitis una sèrie de trastorns caracteritzats per una inflamació de la mucosa faríngia que sol originar mal de coll Les faringitis solen ésser degudes a una infecció, causada per algun dels nombrosos gèrmens continguts en l’aire inspirat i els aliments deglutits, que necessàriament han de passar per la faringe La inflamació faríngia és afavorida per alguns factors com l’aspiració del fum del tabac o vapors irritants, l’abús de begudes alcohòliques i els climes freds, especialment l’exposició a canvis de temperatura sobtats És habitual que en el curs d’un refredat…
Pèmfig
Patologia humana
El pèmfig és una alteració crònica de la pell i les mucoses caracteritzada per la formació de butllofes de grandària diversa, que es trenquen i sagnen amb facilitat És una malaltia poc freqüent i es calcula que afecta, anualment, una de cada 100000 persones En general es presenta entre 30 anys i 50 L’origen d’aquest trastorn no es coneix amb exactitud Hom suposa que es tracta d’una malaltia autoimmune , en què, per raons desconegudes, el sistema immunitari elabora anormalment anticossos que reaccionen contra elements del mateix organisme Aquesta reacció immunològica anòmala provoca una…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que…
mel
Pot amb mel
Marina Kravchenko / Fotolia.com
Alimentació
Apicultura
Producte natural molt dolç, fluid, pastós o cristal·litzat, transparent si és acabat d’obtenir, elaborat per les abelles (Apis mellifica) a partir del nèctar de les flors i d’altres exsudacions ensucrades de les plantes, sense cap addició.
La transformació, a l’esòfag d’aquests insectes, consisteix fonamentalment en una concentració i una hidròlisi enzimàtica de la sacarosa inversió Ja formada, reglota i és dipositada a les cavitats de la bresca, i després servirà d’aliment a alguns individus adults i a certes larves Els caràcters sensorials de la mel depenen de la planta de la qual majorment procedeix, i pot ésser tòxica i tot, si ho era la planta El color sol ésser blanquinós o verdós Químicament consta de sucre invertit levulosa i glucosa —conté un 60-75% de sucres reductors— i aigua com a màxim un 21% Inclou també petites…
Llibre de l’orde de cavalleria
Historiografia catalana
Tractat de cavalleria de Ramon Llull, segons Miquel Batllori, escrit en 1275-76.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar als…
Rafael Ballester i Castell
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Vida i obra Estudià batxillerat al collegi privat de Santa Teresa i a l’Institut Balear, ambdós de Palma, i fou un alumne brillant Es llicencià en geografia i història i es doctorà a Madrid al desembre del 1907 amb la tesi Investigaciones sobre metodología geográfica 1908, que fou publicada en la revista argentina Boletín de Instrucción Pública 1909 Fou culturalment molt actiu a Mallorca els darrers anys del s XIX i els primers del s XX Formà part del grup d’escriptors modernistes, regionalistes i regeneracionistes que tingueren en el diari La Almudaina el seu principal òrgan d’expressió Poc…
Antonio Ubieto Arteta
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època medieval.
Llicenciat a Saragossa 1945, hi encetà una carrera docent que, després de passar per Lleó i Santiago de Compostella, el dugué a la Universitat de València com a catedràtic d’història antiga i medieval a la darreria dels anys cinquanta Hi desenvolupà una remarcable tasca investigadora i afavorí les publicacions especialitzades amb la fundació i direcció de la revista Ligarzas i de l’editorial Anubar vg Temas medievales , on aparegueren les colleccions “Textos medievales”, “Obras de investigación”, “Comercio valenciano” i “Temas valencianos” Tanmateix, la majoria de la recerca…