Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
José Verdalonga Romero
Música
Orguener castellà.
És el membre més sobresortint d’una nissaga de grans orgueners, actius durant quasi un segle 1746-1842, que, provinents de la província de Conca, residiren a Guadalajara, Madrid i Toledo Deixeble del seu pare i amb el mateix nom, José, juntament amb els seus germans Juan Francisco i Bernardo, el seu fill Valentín i el seu gendre Leandro Garcimartín, bastí, entre molts altres, els grans instruments de les seus de Toledo el de l’Evangeli, 1791, Sevilla el de l’Evangeli, 1816-31, Popayán Colòmbia, 1807, Àvila 1828 i Còria Càceres A més, restauraren o ampliaren els orgues no menys importants de…
Ludwig Scherrer
Música
Orguener suís.
Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus visuradors…
instruments electromecànics
Música
Subclasse dels instruments electròfons (electròfon) que inclou els que generen oscil·lacions als circuits elèctrics per mitjà de procediments mecànics, òptics o electroestàtics.
Aquestes vibracions, convenientment amplificades amb sistemes electrònics, produeixen sons audibles mitjançant altaveus Els instruments que millor representen aquesta família són els generalment coneguts com a orgues electrònics El 1931, R Ranger presentà a Nova York un orgue electrònic capaç de generar sons a partir dels impulsos òptics captats per una cèllula fotoelèctrica Al llarg dels anys trenta foren experimentats diversos models basats en procediments mecànics de llengüetes o amb tubs electroestàtics de buit Entre tots ells, l’instrument que reeixí i s’establí com a model fou el…
instruments electrònics
Música
Subclasse dels instruments electròfons (electròfon) integrada pels instruments que generen oscil·lacions a partir de circuits elèctrics o electrònics.
Aquestes vibracions són convenientment amplificades, i traduïdes a sons audibles mitjançant altaveus En el llenguatge popular s’anomenen també instruments electrònics, per extensió i amb certa confusió, tots aquells que funcionen amb energia elèctrica, independentment del procediment emprat en la producció del so A la manera dels instruments tradicionals, els instruments electrònics solen tenir sistemes de modulació del so, generalment teclats, i, en alguns casos, antenes electroestàtiques per a variar la capacitat del circuit oscillador També poden tenir barres de desplaçament o palanques…
Rafael Juan i Mestre
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i músic.
Llicenciat en filologia clàssica, el 1923 ingressà a la congregació de Missioners dels Sagrats Cors Fou ordenat de prevere el 1931 Es dedicà a l’ensenyament i fou arxiver del santuari de Lluc, del qual ordenà tot el fons documental Com a músic, compongué, entre d’altres, el propi de la missa de la Mare de Déu de Lluc, Oremus pro Pontifice nostro, Panes vitae i adaptacions de textos lullians La seva tasca com a investigador se centrà en la història i la toponímia del terme d’Escorca i del santuari de Lluc Publicà nombrosos articles en les revistes Comunicació-Lluc , Bolletí de la Societat…
Gabriel Reus i Mas
Historiografia catalana
Investigador i religiós.
Fou ordenat de prevere el 1957, rector de Sant Francesc de Paula, a Palma, durant el període 1961-82 i rector de Campos des del 1989 S’ha dedicat a la història parroquial de Campos i ha realitzat diversos estudis biogràfics A més, és autor del procés històric de canonització de sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús Entre les seves obres destaquen Historia de la Yglesia rural de Sant Blay de Campos 1984, L’obra de tot un poble l’Església de Sant Julià de Campos 1986, Sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús i el seu entorn 1988, Visita a la parròquia de Sant Julià 1993, Collegi Fra Joan…
Marturià Prats
Música
Compositor i orguener català.
Consta com a fadrin chantre de la capella reial catalanoaragonesa el 1466, durant l’interregne de Pere de Portugal Al març del 1484 era cantor de la capella de l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, i el 1497 n’era el mestre de capella En 1501-03 apareix inscrit entre els cantors de la Capella Pontifícia de Roma Amb el seu germà petit, Antoni, fundà un prestigiós taller d’orgueneria, conegut amb el nom d’Els Marturians Participà en la construcció dels orgues de les catedrals de València 1483-85, Barcelona 1492 i Tortosa 1497-99 i de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar 1514 Gaudí…
Asger Hamerik
Música
Compositor, director i pedagog danès.
Des de la seva infantesa es relacionà amb els cercles musicals més influents del seu país Després d’estrenar les primeres composicions, el 1862 es traslladà a Berlín, on estudià amb H von Bülow En aquest moment devia ser prou conegut, perquè Wagner el convidà a traslladar-se a Munic L’esclat de la guerra entre Alemanya i Dinamarca el feu abandonar les terres germàniques, i anà a estudiar amb H Berlioz a París Seguint les tècniques orquestrals de Berlioz compongué un Himne de la pau per a gran orquestra, dos orgues, catorze arpes i campanes, estrenat a l’exposició de París del 1867 En morir el…
Martí Ferrandiç
Música
"Mestre d’òrguens" que reformà l’orgue de la seu de Barcelona.
L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela e secha fusta…
Mariano Tafall y Miguel
Música
Compositor, organista i orguener espanyol.
A vint-i-dos anys ja dirigia una banda militar, activitat que abandonà per fer de professor de música a la catedral de Burgos, càrrec que també exercí a partir del 1854 a la de Santiago de Compostella, d’on fou organista i on començà a dedicar-se intensament a l’art de l’orgueneria El 1855 reparà un dels dos orgues monumentals d’aquella seu, i la seva anomenada es difongué per les terres gallegues Home de tarannà molt pràctic, el 1862 ja havia recopilat les seves experiències d’orguener en un tractat de quatre volums, publicat deu anys després amb el títol d' Arte completo del constructor de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina