Resultats de la cerca

El congrés fundacional, per iniciativa del Centre Obrer de Mataró, tingué lloc a Barcelona del 12 al 14 d’agost de 1888, amb assistència de 25 delegats que representaven 41 societats obreres de Catalunya Mataró, Barcelona, Vic i Manlleu, Castelló i Madrid, bàsicament El primer consell estatal fou presidit per A García Quejido Formada inicialment per 29 societats i uns 3300 afiliats, no aconseguí d’implantar-se a Catalunya, però sí a Madrid hi acollia la meitat dels seus afiliats, al País Basc on destacà el seu dirigent F Perezagua i Astúries Fou un sindicat de classe, democràtic, moderat,…

Els Marquès de Vilanova i els Caralt de Mataró La introducció de la filatura La família Caralt Si Ferran Puig fou l’introductor a Catalunya de la filatura de lli per mitjans mecànics, en el cas del cànem aquest mèrit correspon a l’empresa Marquès, Caralt i Companyia, en la seva fàbrica de l’Hospitalet de Llobregat, el 1864 Marquès, Caralt i Companyia tenia com a socis principals Pelegrí Marquès i Riba i Delmir de Caralt i Matheu El primer era vilanoví, germà del que serà fundador i primer director de l’empresa cotonera que porta el nom de la família Delmir de Caralt era mataroní Els Caralt…

Antoni Gaudí 1852-1926 Drac de ferro forjat 1885, finca Güell Barcelona RM Durant la segona meitat del segle XIX, Catalunya visqué una època de prosperitat industrial i, alhora, un desig d’integració plena en els corrents europeus En cinquanta anys 1860-1910 assolí el que d’altres nacions europees van aconseguir en un període molt més dilatat A l’època de la Restauració i, més concretament durant la preparació de l’Exposició Universal del 1888, Barcelona i d’altres ciutats catalanes assoliren una notable transformació urbana i intellectual En aquest marc, cal assenyalar la molt estreta…

Allegoria de la Justícia encarnada en la República ECSA Un dels aspectes dels quals sempre s’ha fet esment en les biografies de Lluís Companys és el seu exercici professional com a advocat Això no obstant, en tota la bibliografia sobre el president es fa allusió al seu compromís polític com a lletrat en termes generals, sense donar-ne mai referències concretes No deixa de ser difícil resseguir la dedicació professional, cas per cas, d’un advocat, si no s’està en possessió de documents del seu bufet o si no es tenen indicacions precises dels plets en els quals va intervenir En aquestes…

Les campanyes d’estudi, salvaguarda i recuperació dels grans monuments romànics endegades al segle passat, d’entre les quals la restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll resulta indiscutiblement la més significativa, no poden deixar de ser considerades a l’hora d’estudiar l’arquitectura romànica catalana D’una banda, la valoració que d’aquest període històric es va fer en un moment determinat i per unes raons potser més nacionalistes que científiques explica que es conservessin i es recuperessin moltes restes que estaven en perill de desaparició D’altra banda, aquest interès pel…

Situació Capella romànica, modernament restaurada, al costat del cementiri actual de Granera M Anglada La capella es troba just a l’entrada del poble, al peu d’on acaba la carretera asfaltada de Castellterçol a Granera, al costat del cementiri Mapa L36-14363 Situació 31TDG222198 MAB Història La capella, documentada des del 1065, és erigida en un alou o propietat que pertanyia al monestir de Santa Cecilia de Montserrat des del 971 L’any 1187 el noble Arnau de Santa Cecília de Granera “ Arnaldi Sancte Cecilie de Granera ” és testimoni, amb Berenguer de Centelles, del testament del noble Guillem…

Situació Vista del sector nord-oest d’aquest temple, molt refet entre els segles XIV-XVII J Pahissa L’església és inscrita dins l’àmbit del castell FJM-AMB Mapa 35-16419 Situació 31TCF790926 Història La documentació més antiga que es coneix sobre el lloc és de l’any 987, i fa referència al recinte del castell, si bé no parla específicament de l’església de Sant Pere, sinó del castro que vocant villa de Maier El primer castlà establert pels comtes de Barcelona al castell va ser Bernat, fill de Sendred i de Matresida, l’any 1039 Abans del 1079, la família Cervelló obté la castlania del castell…

Situació i presentació Limita a l’E amb el municipi de Muntanyola Osona, al S amb el de Moià i a l’W i al N amb el de Santa Maria d’Oló Té com a centre una ampla vall encaixada entre les petites serres del Gaig i de Puigmartre per ponent, i els vessants septentrionals de Montjoia i la serra de la Barra, o de la Costa, per llevant, d’altituds que van dels 933 m als 972 m Una mica més apartats presideixen la vall, pel NW i pel SE respectivament, el puig de la Caritat 1008 m i el puig de Rodó 1057 m, aquest ja dins els límits de Moià El municipi sobrepassa l’àmbit de la vall pel N i pel S, on es…

Situació i presentació Limita amb els municipis vallesans de Santa Maria de Martorelles NW i Vallromanes N i amb els del Maresme de Taià E, el Masnou SE-S, Montgat SW i Tiana W El municipi s’estén als vessants de marina de la Serralada Litoral, entre el turó d’en Mates 483 m, a ponent, i els d’en Colomer 257 m i d’en Cabús 368 m, a llevant El poble d’Alella té una situació similar a la d’altres pobles de “dalt” del Maresme, al peu de la serra i, en aquest cas, a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca W i la de la Coma Clara E, que formen la riera d’Alella, que…

El Modernisme tèxtil Tot i ser indiscutible que un dels principals motors i eixos del Modernisme català va ser l’arquitectura, la que va posar els diners perquè assolís un desplegament sense precedents a Catalunya va ser la burgesia industrial, i en concret la del ram del tèxtil, que durant l’època va gaudir d’una generosa esplendor econòmica Aquesta riquesa provenia, especialment, dels avenços tecnològics, que permetien ampliar la producció i abaratir els costos, i, també, de l’explotació de la classe treballadora mitjançant una política social desastrosa que va provocar avalots…