Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
Castell de Pals
Art romànic
Situació La Torre de les Hores, l’element més important que ha pervingut del castell F Baltà La Torre de les Hores, l’antiga torre mestra del castell de Pals, és al cim del turó on va néixer la població de Pals, damunt una roca Des del turó s’albira tot el pla dels voltants, cobert antigament, en una bona part, d’aiguamolls i d’estanys Mapa 334M781 Situació 31TEG121469 Per anar-hi, cal deixar la carretera que va de Palafrugell a Torroella de Montgrí i aparcar el cotxe a l’entrada del nucli antic de la població de Pals i enfilar-se pel carrer Major, o per algun altre carrer, fins al cim del…
Eriçó comú
L’eriçó comú Erinaceus europaeus es diferencia externament de l’eriçó africà E algirus ultra pel seu color, més fosc en general, perquè presenta al front una línia transversal ininterrompuda de pues, i per una taca fosca que va des de l’ull fins a la punta del musell Les mesures del cos són les següents 230-300 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 45-53 mm de peu, 25-29 mm d’orella, i el pes és de 500 a 1200 g Javier Andrada L’eriçó fosc, europeu o comú és un insectívor de dimensions mitjanes, cua i extremitats curtes i peus grans i proveïts d’ungles ben desenvolupades i callositats plantars…
grec

Alfabet grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada a l’Hèl·lade, a les costes i a les illes de la mar Egea i, antigament, en una extensió més vasta que l’actual, per l’expansió colonitzadora, tant a l’Orient com a l’Occident.
Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època alexandrina,…
Sant Vicenç de Forques
Art romànic
Situació Església preromànica de marcada simplicitat, actualment molt malmesa ECSA - J Ponsich Aïllada enmig de camps, aquesta església és uns 600 m a l’est del poble de Forques, entre les carreteres de Vilamulaca i de Paçà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 49,2” N - Long 2° 47’ 3,6” E Al costat de la Cooperativa Vinícola de Forques surt un camí que, entremig de vinyes, mena a les ruïnes de la capella en menys de deu minuts PP Història Per bé que no s’hagi trobat cap menció anterior al 1339 S Vicentius de Furquis , l’església de Sant Vicenç és un edifici genuïnament preromànic, la qual cosa…
Santa Maria d’Argelaguer
Art romànic
Situació Un detall del mur exterior de migjorn de Santa Maria d’Argelaguer, amb el ràfec format per un fris de dent de serra F Tur L’església parroquial de Santa Maria d’Argelaguer pertany al poble homònim, situat vora la riba esquerra del riu Fluvià, amb dos nuclis de població, un d’ells vora el riu, que és el que té emplaçat el temple Mapa 257M781 Situació 31TDG706736 Argelaguer es troba en plena carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll, que passa pel mig del sector de població que forma un raval, a uns 8 km de Besalú JVV Història El lloc d’Argelaguer apareix esmentat l’any 982 en un…
Casa Llaudes (Besalú)
Situació La Casa Llaudes o Casa dels Cornellà és una casa senyorial que es troba dins el nucli històrico-monumental de la vila de Besalú, en un extrem de la plaça o antic prat de Sant Pere, antigament dedicada a Santa Fe, davant l’església del monestir de Sant Pere Mapa 257M781 Situació 31TDG752720 Història La família Cornellà, a la baixa edat mitjana, fou una de les més importants de la ciutat de Besalú Tenia l’origen a la població de Cornellà del Terri Segons Manuel Grau, és documentada la branca dels Cornellà de Besalú d’ençà de l’any 1237, quan Pere de Cornellà adquirí la tercera part del…
Granota roja
Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la granota ben estès…
Santa Eulàlia de Noves (Garriguella)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’interior de l’església de Santa Eulàlia de Noves F Tur L’església de Santa Eulàlia de Noves és la parroquial de la vila de Garriguella, que és situada al nord-est de la plana de l’Alt Empordà, als contraforts de la serra de la Baga d’en Ferran, a la zona de contacte entre l’Albera i la serra de Rodes La població es divideix en dos barris, Garriguella Vella o Baix Garriguella i Noves Noves és, de fet, el centre i el nucli més gran de la vila i on es troba, ben destacada, l’església Mapa 220M781 Situació 31TEG055880 Per anar a Garriguella hom pot situar-se a…
Torre de Can Colom (Mont-ras)
Art romànic
Situació Un aspecte del basament de la torre F Tur Restes d’una torre de guaita anomenada Torre de Can Colom, o Torre Ferrera, situades al cim d’un pujol, al vessant nord-oriental del puig de Cucala Es troba a la zona de contraforts de les Gavarres, a migdia del nucli de Mont-ras, formant part del barri de Cucala Mapa 334M781 Situació 31TEG115395 El poble de Mont-ras es troba a la carretera C-225, de Girona a Palamós Si hom ve de Girona, després del trencall que porta a Palafrugell, un cop situats a les primeres cases de Mont-ras en el reduït veïnat que té en aquesta carretera, cal agafar, a…
La Nova Cançó
Els components d’Els Setze Jutges, O Maspons, 1964 AOM Ens calen cançons d’ara és el títol del text que es reconeix com a primera expressió pública del futur moviment Aparegué el 1959 a “Germinabit”, predecessora de “Serra d’Or”, i el signava Lluís Serrahima, un dels futurs membres d’Els Setze Jutges El moment coincidia amb la gestació dels primers conjunts espanyols mimètics del pop anglosaxó, que començarien aviat a sonar a les emissores de ràdio i a les primeries de la televisió A l’origen d’aquest vast fenomen sociomusical hi ha diverses iniciatives disperses i un sentit pragmàtic que les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina