Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
filària de Medina
Helmintologia
Nematohelmint de la classe dels nematodes, de la família dels dracuncúlids, paràsit de l’home i del crustaci d’aigua dolça cíclops.
L’home l’adquireix en beure aigua infestada de cíclops Ja a l’interior de l’home, les larves travessen les parets del tub digestiu i passen a la sang, on efectuen l’acoblament Les femelles, carregades d’ous, emigren cap al teixit subcutani de les extremitats, on formen petits tumors Al cap d’un dia o dos, els tumors rebenten, i del cos matern surten noves larves, que, en infestar la sang, originen nous tumors i provoquen reaccions allèrgiques, nàusees i vòmits en l’individu parasitat A través d’una ferida poden passar a l’aigua dolça i ésser ingerides per cíclops, que tanquen, així, el cicle…
edrioftalm
Carcinologia
Crustaci de la subclasse dels malacostracis que presenta els ulls composts, implantats directament sobre la superfície del cap, sense un peduncle intermediari.
Ho són els anaspidacis, els tanaidacis, els cumacis, els isòpodes i els amfípodes
artèmia

Artèmia
© Fototeca.cat
Carcinologia
Crustaci branquiòpode de l’ordre dels anostracis, de color vermellós que viu a les aigües de les salines o en llacs salats.
Pot viure amb graus de salinitat molt variables, i sovint alts, que comporten un cert polimorfisme Presenta races partenogenètiques i poliploides, amb un nombre de cromosomes molt variable
Els himenomicets afil·loforats
Els afilloforats reuneixen un collectiu heterogeni de fongs, majoritàriament sapròfits, descomponedors de matèria orgànica, sobretot fusta, capaços de causar pèrdues econòmiques importants A vegades poden envair la fusta d’arbres debilitats Són ben patents els efectes causats pel fong Ganoderma applanatum sobre un garrofer del Jardí de la Universitat, a Barcelona, al qual correspon la fotografia el podriment blanc causat destruí la lignina de la fusta i l’estovà tant que l’arbre s’esfondrà la part baixa de la soca trencada deixa veure zones blanques una part del miceli Xavier Llimona / SCM Es…
gambot
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels peneids, de color vermell intens i carn apreciada, més gros que el llagostí.
A la Mediterrània és una espècie accidental, per la qual cosa molts dels exemplars posats a la venda en els mercats catalans procedeixen de l’Atlàntic
llamàntol
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família de nefròpids, el més gros dels crustacis europeus, de 50 cm de llargada màxima.
Es caracteritza per la grandària considerable que assoleixen les pinces del primer parell de potes i pel seu color blau fosc Habita a les costes rocalloses, a partir dels 10 m de profunditat, i s’alimenta de cucs, molluscs i peixos N'hi ha per totes les costes europees, llevat de la costa bàltica, i hom el pesca amb nanses En gastronomia, és gairebé tan apreciat com la llagosta
Les artonials
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…
Decàpodes d'interès pesquer: la gamba
La gamba Aristeus antennatus s’alimenta de la fauna petita prop del fons, que és formada per les mateixes espècies a tota la Mediterrània i que té desplaçaments importants Tanmateix, Palamós és, de molt, el port que més tones de gambes desembarca a Catalunya, encara que se’n pot trobar a tots els ports de la Mediterrània La femella adulta és més gran que el mascle Anna Bozzano Des del final dels anys quaranta del segle XX, Aristeus antennatus , també anomenada gamba rosada o roja, ha estat un recurs important de la pesca d’arrossegament a Catalunya Es tracta d’una espècie en general…
Els líquens estèrils
Les lepràries formen crostes sorediades totalment pulverulentes, principalment en superfícies que no reben la pluja directa Com que han perdut la capacitat per a formar fructificacions, hom les estudia entre els líquens estèrils En la fotografia, destaquen els tallus grocs de Leproplaca xantholitha , una espècie relacionada amb les Caloplaca , que conté parietina, i els grisos, de Lepraria crassissima , una espècie calcícola, gairebé lobulada Javier Etayo Els líquens estèrils constitueixen un collectiu heterogeni de gèneres que presenten formes de multiplicació asexual soredis, fragmentació…
Les opegrafals
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina