Resultats de la cerca

Les primeres notícies que hi ha d’aquesta església són del segle XIV, en què, en els nomenclàtors de la diòcesi, apareix esmentada l’ “ecclesia parrochialis sancti Vincentii de Torrente” , església que no figura en les Rationes decimarum de l’any 1279 ni a les del 1280 L’edifici actual és del segle XVIII, segons figura en una làpida que hi ha al mur de capçalera la seva primera pedra fou collocada el 13 d’agost de 1724

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Empordà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Empordà és una de les comarques de Catalunya amb una personalitat més definida Era el territori d’influència de la ciutat d’Empúries, a la qual deu el nom L’actual separació en Alt Empordà i Baix Empordà fou establerta pel decret de divisió territorial de Catalunya del 1936 Morfològicament s’assembla a un triangle invertit en què es poden distingir tres unitats de relleu la plana alluvial, els aspres i els turons…

Aquesta església és situada a l’antic municipi de Castell d’Empordà, agregat, d’ençà de l’any 1975, al de la Bisbal L’església és esmentada en un document de l’any 1101, amb el nom de “ Sancti Martini de Laneras” , i en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, amb les variants d’ “ecclesia de Laoneris ” i de “ Laneriis” , respectivament Al segle XIV figura encara com l’església parroquial de Sant Martí de Llaneres posteriorment, però, apareix com la parroquial de Castell d’Empordà L’edifici actual fou començat a construir l’any 1584 Entre els segles XVII i XVIII…

Situació Vista exterior de l’absis, ben aparellat, però d’estructura simple, el qual fou construït curiosament damunt una eminència rocallosa natural F Tur L’església de Sant Climent de Tor es troba al centre del petit nucli d’aquest poble Mapa 296M781 Situació 31TEG057598 Tor és a 1 km del cap del municipi, la Tallada d’Empordà, vers tramuntana i seguint la carretera C-252, de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Port-bou Per entrar a l’església cal demanar la clau en una casa del poble Història Segons figura en la confirmació de les nombroses possessions del comte…

El territori La configuració geogràfica de l’Empordà ha condicionat aquesta terra fonamental, en molts dels aspectes, la qual cosa l’ha diferenciada força de la majoria dels altres territoris o comarques de la Catalunya Vella Cal tenir en compte la seva condició de territori eminentment marítim i que, per altra banda, la plana empordanesa es troba al peu dels passos naturals més accessibles de la carena pirinenca L’extrem oriental del Pirineu els colls de l’Albera, per l’esmentada facilitat de pas, ha estat sempre un punt de contacte i mai no ha constituït una barrera natural des d’èpoques…

A la segona meitat del segle XI es féu una convinença o pacte feudal entre Bonfill, fill de Jocelenda, i els comtes Ramon Berenguer I i Almodis, per la fortalesa de la Tallada forteza que dicunt Talada Tot i que el document no ho diu, sembla que aquest Bonfill era senyor de la Tallada d’Empordà i no de la Tallada de la Segarra En el text, amb relació a aquesta fortificació, s’esmenten els homes i les dones que hi havia i també la possibilitat de fer altres habitatges al seu voltant aliqua edificia ad ospitandum… in circuitu iam dicta forteda La confusió entre les dues…

Situació Vista exterior de l’església amb la façana de ponent, a la qual hi ha oberta la porta d’entrada Hom pot veurehi la data tardana d’aquesta construcció i les modificacions que l’edifici sofrí a la part alta F Tur El Far és un poble al cim d’un pujol de poca elevació sobre les terres de la plana alluvial de l’Alt Empordà, prop del riu Manol i només a 3 km vers llevant de la ciutat de Figueres Hi ha una carretera local des de Figueres que hi porta Mapa 258M781 Situació 31TDG997779 Del petit nucli sobresurt, a la part més alta, la silueta de l’església parroquial, fortificada…

Obres i treballs generals Canapost Excursió al Gran i Petit Ampurdà , “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any VIII, núm 82 Barcelona agost del 1885 Catàleg del Museu Frederic Marès , Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1979 pàg 20 núm 785 Cenobi benedictí de Sant Feliu de Guíxols Casa amb elements romànics Excursió a Sant Feliu de Guíxols, etc , “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XII, núm 125 Barcelona març del 1889 Collegiata de Santa Maria de Lladó Excursió de Figueres a Camprodon per Lladó ,…, “Butlletí Mensual…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes Hom pot veure la reconstrucció de l’edifici F Tur L’església parroquial de Sant Esteve de Maranyà es troba al nucli d’aquest poble, al punt més alt del pujol, on s’agrupa el reduït nombre de masies Mapa 296M781 Situació 31TEG040602 Per arribar-hi cal agafar la carretera de la Bisbal d’Empordà a Portbou C-252 A la sortida del poble de la Tallada, en direcció a Figueres, es troba tot seguit, a mà esquerra, el camí asfaltat que porta a Maranyà La clau és guardada en una casa del poble JBH…

La basílica Vista del sector de llevant del monestir de Santa Maria de Roses, on van aparèixer les restes d’una església paleocristiana i d’una altra de preromànica, successora de l’anterior ECSA - M Casanovas Durant la recerca arqueològica de la Rhode grega es van descobrir els vestigis d’una església paleocristiana, refeta en època preromànica al subsòl de l’absis i el transsepte de migdia de l’església romànica del monestir de Santa Maria de Roses Roses, Alt Empordà El primer que va topar amb aquestes restes va ser l’afeccionat de Roses F Cufí, l’any 1934, el qual va realitzar…