Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
El nou sistema de partits
Les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931 van confirmar l’hegemonia de la coalició republicanosocialista que havia subscrit el pacte de Sant Sebastià, i la desfeta i la descomposició definitives dels vells partits dinàstics Amb la desaparició del règim monàrquic, va néixer un nou sistema de partits, caracteritzat pel multipartidisme o pluripartidisme extrem i per una gran bipolarització Però, així com el multipartidisme es va anar corregint, almenys tendencialment, tant per part de les dretes com de les esquerres, sobretot a partir de les eleccions legislatives del novembre…
Girona i el Rosselló a la segona meitat del tres-cents
Art gòtic
La recerca de testimonis pictòrics de la segona meitat del tres-cents en l’àmbit septentrional català dona resultats més aviat decebedors Costa de creure que la intensa activitat arquitectònica, escultòrica i d’orfebreria gironina no tingués la seva correspondència en les arts pictòriques Més aviat cal pensar en la pèrdua gairebé absoluta de les peces i recórrer a la documentació per evocar alguns noms i obres que decoraren els espais sacres gironins, abans que despuntés Lluís Borrassà a la darreria del segle Aquest mestre, tot i desenvolupar bona part de la seva activitat des del taller…
cartografia
Mapa de Catalunya voltat d’una orla amb plantes de ciutats fortificades, obra de Daniel de la Feuille (1707)
© Fototeca.cat
Cartografia
Art i ciència que té per objecte la concepció, preparació, redacció i realització de mapes, així com la seva utilització.
Comprèn el conjunt d’estudis i operacions científiques, artístiques i tècniques que, a partir dels resultats de les observacions directes o de l’explotació d’una documentació, intervenen en la confecció de mapes, plànols i altres formes d’expressió cartogràfica, com els diagrames, els cartogrames, els cartodiagrames o les representacions tridimensionals, com els mapes en relleu, mapa, etc En cada un d’aquests documents la representació dels diferents elements es fa mitjançant símbols, l’equivalència dels quals es dóna en una llegenda, i la relació de dimensions proporció és donada per l’…
Del folklore clàssic al folklore de la comunicació
Folklores Festivitats, romiatges, rondalles, danses i cançons tradicionals… són només alguns dels diversos elements de la considerada cultura popular que han estat objecte d’estudi des de l’àmbit del folklore Arxiu Roset - Josep M Roset El 1949, la folklorista Maria Leach 1892-1977, responsable de l’ Standard dictionary of folklore, mythology, and legend de la casa Funk & Wagnalls de Nova York, va demanar als seus collaboradors –tots folkloristes o antropòlegs en actiu, la majoria nord-americans o establerts laboralment als Estats Units– una definició del terme folklore per tal com volia…
rock
Música
Música popular del segle XX d’origen anglosaxó.
Abreviació de rock-and-roll , rock’n’roll o rock & roll , una forma de música lleugera, amb un ritme de 4/4 amb forts accents en el segon i el quart temps i on predominen el ritme i el so dels instruments amplificats electrònicament Nasqué a la meitat dels anys cinquanta, anà evolucionant i fragmentant-se i es convertí en la principal música popular al final del segle XX i el començament del XXI L’expressió rock and roll , traduïda literalment, significa ’gronxar-se i rodar', però a mitjan segle XX era un eufemisme usat en l’argot dels afroamericans dels EUA per a referir-se a anar de…
Mare de Déu de Baldós, abans Sant Martí de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Situació Vista de l’església, en què destaca el campanar de torre gòtic decorat amb motius de tradició llombarda ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de Baldós és a la part més alta del poble de Montanyana, al costat de la ruïnosa torre del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG083706 Per a accedir-hi cal prendre l’itinerari indicat a la monografia anterior JAA Història Aquesta església, parròquia de la vila de Montanyana, era dedicada primitivament a sant Martí La primera església parroquial de Montanyana fou aixecada a la fi del segle X gràcies a l’empenta particular d’un cler-gue,…
Els convents franciscans
Art gòtic
Els primers establiments dels menorets Caplletra del primer capítol del primer llibre de Lo Crestià , obra de Francesc Eiximenis RBMSLE/© Patrimonio Nacional Els temples, les pintures i els retaules franciscans de l’època del gòtic són símbols d’un gran fenomen medieval la popularitat d’un grup de gent senzilla que va decidir seguir l’exemple de sant Francesc d’Assís, una manifestació de fe extraordinària que va contribuir com pocs a l’esplendor de l’arquitectura i l’art de l’època gòtica Però la presència dels franciscans va ser molt més significativa per a la Catalunya medieval, ja que el…
L’arquitectura mendicant, motor de canvi
Art gòtic
Gairebé ningú no dubta a hores d’ara sobre la singularitat de l’arquitectura gòtica catalana Ningú no posa en qüestió que, malgrat algunes diferències de matís a l’hora de precisar procedències i cronologies i de concretar influències d’unes àrees territorials sobre unes altres, es pot parlar d’una arquitectura genuïnament catalana –o meridional en un sentit més ampli, si es vol “En veure les esglésies gòtiques del migdia francès, venint del nord, hom sent que s’entra en una altra França, i, en retrobar-les passant els Pirineus, s’endevina entre la Catalunya medieval i les províncies…
Els Països Catalans en el període revolucionari
Catalans, valencians i mallorquins, sd AHC Durant el període comprès entre les darreres dècades del segle XVIII i mitjan segle XIX, la trajectòria històrica dels països de parla catalana —que no formaven una realitat institucionalitzada políticament— estigué dominada per una contradicció ben evident L’emergència del capitalisme accentuà perceptiblement les relacions comercials i humanes entre ells El creixement del capitalisme, per lent i insegur que fos, es traduí en especialitzacions productives molt variades i en intercanvis interregionals més accentuats, com posa de manifest Carles Manera…
Els símbols
La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina