Resultats de la cerca
Es mostren 622 resultats
clarinet
Música
En l’orgue, joc suau i dolç de la llengüeteria.
Pot ser de llengüeta batent o lliure rarament El seu ressonador és cilíndric, ample i de llargària escurçada Fruit de la imitació del clarinet de l’orquestra, aparegué al sud d’Alemanya 1790, i aviat s’expandí per Europa i Amèrica, tot suplint el vell joc de cromorn Per les seves característiques romàntiques, i com a solista, és un element propi de teclats expressius o recitatius La seva tessitura pot ser de 16', 8’ o 4' Una variant, de construcció més complexa, és el Sonor-Clarinet patentat per la firma alemanya Laukhuff
In-Cine
Cinematografia
Distribuïdora creada a Barcelona el 1968 per Alfredo Matas, que ja havia fundat l’exhibidora CINESA (1958), que explotà el sistema de projecció Cinerama, i la productora Jet Films (1961.
In-Cine nasqué amb la voluntat de ser una companyia d’abast estatal, especialitzada en la importació i presentació de films realitzats en 70 mm, un equivalent del Cinerama, produccions que, a més d’espectaculars, oferien la possibilitat d’incrementar els preus de taquilla, controlats i congelats pel govern La firma nasqué amb capital aportat pels germans Eduardo i José Antonio Sáinz de Vicuña, accionistes majoritaris de la Warner Española, i Jaume Castell i Lastortras, vicepresident de CINESA i primer president d’In-Cine El 1970, el consorci d’empreses de Matas s’associà amb el…
Espanya al dia
Cinematografia
Noticiari setmanal elaborat entre el 1936 i el 1939 per Laya Films, entitat dependent del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
El seu responsable fou Joan Castanyer, que no disposà mai d’un grup estable de professionals, ja que eren els mateixos que treballaven per a Laya Films quan no eren cridats a files Des del desembre del 1936 fins al gener del 1939 van sortir prop de cent edicions del noticiari Comptant amb filmacions pròpies i d’altres provinents de reporters republicans i de noticiaris estrangers, amb els quals mantenia acords d’intercanvi, aquest diari cinematogràfic aconseguí una regularitat doblement admirable, atès el context de guerra en què es produïa i els mitjans reduïts dels quals es disposava, tant…
Domènec Ceret
Cinematografia
Actor i director.
Vida Fill d’una família modesta, s’inicià com a dependent de comerç i viatjant, feina que deixà el 1903 pel teatre Debutà a l’Ateneu de Sabadell amb el nom artístic de Domingo Ceret Es dedicà sobretot als gèneres líric i còmic En 1907-08 treballà al Tívoli en peces populistes sense gaire interès artístic La seva primera incursió coneguda en el cinema fou el 1912 al migmetratge Mala raza Fructuós Gelabert El 1914 interpretà dos films per a la firma Solà-Penya després treballà en Linito quiere ser torero , per a la Barcinógrafo d’Adrià Gual i per a l’Argos i la Segre Films entre el…
címbalom
Música
Saltiri folklòric hongarès, anomenat també cítara hongaresa, de forma trapezoidal i de grans dimensions, el més llarg dels costats paral·lels del qual fa uns 130 cm, i el més curt uns 85 cm.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara Es toca en posició horitzontal, aguantat per unes potes d’un metre d’alçada, amb macetes folrades de feltre Encordat amb cordes de metall, la seva extensió va del re-1 al mi5 Els models de concert disposen d’apagadors accionats amb un pedal Construït des del 1874 a Budapest per la firma Schunda, és un instrument de gran potència sonora, incorporat a l’orquestra per compositors del segle XX com ara Z Kodály, B Bartók i I Stravinsky Al Museu de la Música de Barcelona se’n conserva un exemplar de l’esmentat constructor
Peter Graham Harnden
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador anglès.
Treballà a Itàlia i a Califòrnia, influït per Richard Neutra, i a Mèxic Fou director d’Informació Visual del Pla Marshall a Europa Associat amb l’arquitecte Lanfranco Bombelli, fundà la firma Harnden and Bombelli, amb estudi a París fins el 1961 i després a Barcelona Són obres seves el pavelló nord-americà a la fira mundial de Brusselles 1958 i els de medicina a la fira mundial de Montreal 1967 i de l’OECD a la fira mundial d’Osaka 1970 Deixà nombroses realitzacions a Cadaqués, a d’altres punts de l’Empordà i a Màlaga, a Madrid, etc
David Fuster i Torrijos
Futbol
Futbolista.
Jugador en la posició de migcampista, es formà en les categories inferiors de la UD Oliva A 22 anys fitxà pel segon equip del Vila-real CF que, sense haver debutat amb el primer equip, el traspassà a l’Elx el 2008, de segona divisió A La temporada 2009-10 tornà al Vila-real, en què jugà 22 partits al primer equip A l’estiu del 2010 firmà per l’Olimpiakós del Pireu Atenes, equip amb què, amb 29 partits disputats i 12 gols, tingué un paper decisiu per a la consecució del títol de lliga grega de la temporada 2010-11
Manuel Granero i Valls
Teatre
Tauromàquia
Torero.
Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata
Comabella i Cia Pujol
Aeronàutica
Empresa aeronàutica.
Situada a Sant Martí de Provençals, inicialment es dedicava a aprofitaments d’estany El 1914 feu un tracte amb la fàbrica alemanya d’avions Kondor-Taube per fabricar-ne a Barcelona, però l’inici de la Guerra Mundial ho impedí Aleshores, d’acord amb Salvador Hedilla, pilot santanderí, inicià la construcció del model Hedilla basat en el “Vendôme” francès, amb un dels quals el pilot guanyà la Copa Mallorca vol Barcelona-Palma, juliol del 1916 La mort d’Hedilla forçà l’empresa a fusionar-se amb una altra 1918 i perdé el control de la nova firma, Tallers Hereter, que s’arruïnà
Chassaigne
Música
Firma comercial de pianos, activa a Barcelona al final del segle XIX i començament del XX.
Joan Chassaigne, empresari francès, s’installà a Barcelona vers el 1864 i hi fundà una fàbrica de pianos amb seu al carrer de les Ramalleres El 1879, s’associà amb els seus fills Camil i Fernando, i construí una fàbrica nova de 8 000 m2 d’extensió al carrer de València, anomenada Chassaigne Frères, que tenia uns 300 treballadors especialitzats El segell original es reimplantà quan un dels nets, Joan, es posà al capdavant del negoci Tot i que la majoria dels processos eren manuals, la producció era nombrosa, fet que permetia competir amb importants marques europees Tots els pianos -verticals o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina