Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, completament llis F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Martí de Montclar es troba dins el petit nucli de població distribuït entorn d’una plaça, el qual s’aixeca al llom d’una serra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 97,6 — y 52,8 31 TCG 976528 Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga En arribar a Puig-reig, cal agafar una carretera, a mà esquerra, que porta a Casserres i a l’Espunyola Entre els quilòmetres 4…

N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo, Lluís Navarro, Miquel…

Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…

Els calcaris o esponges calcàries són exclusivament marins i viuen a la zona litoral, proveïts, sense excepció, d’un esquelet de carbonat càlcic Moltes de les seves espècies són anuals i no arriben a créixer més de 5 o 6 cm d’envergadura Solen tenir un aspecte fràgil i una organització del sistema aqüífer de tipus senzill Dins la seva classe, hom distingeix tres grups, amb la categoria taxonòmica de subclasse els calcinis Calcinea , els calcaronis Calcaronea i els faretrònides Pharetronida Els calcinis Són esponges calcàries que es distingeixen per certs caràcters citològics el nucli…

El cames llargues Himantopus himantopus un típic ocell d’aiguamoll, és inconfusible per les llargues potes rosades a què alludeix el seu nom, que en vol li sobrepassen llargament el cos En període estival, normalment el mascle té el plomatge del cap negre, com es veu a la fotografia d’un exemplar del delta de l’Ebre La femella, en canvi, té el cap, i el coll blancs a l’època de la reproducció sol veure’s volant baix sobre els aiguamolls tot emetent el seu crit característic, protegint el niu L’adult ateny fins a 38 cm Marcella Chinchilla Dins del territori estudiat, és un ocell estival que…

L’any 1863 la societat Karr, Samà i Soler inaugurà una ferreria a la població de Vila-rodona comarca de l’Alt Camp Eren dos vila-novins i un enginyer francès L’impulsor de l’obra fou l’enginyer Eugène Karr, un personatge que havia estat director de ferreries a França i, després, vice-cònsol del seu país a Barcelona Era germà d’Alphonse Karr 1808-80 un periodista i escriptor força conegut a l’època i no tant després Eugène va ser el pare de Carme Karr 1865-1943, escriptora en català, una de les primeres veus femenines de la nostra literatura, directora de Feminal i collaboradora de La Veu de…

Restitució en perspectiva del temple de Barcino feta per J Puig i Cadafalch segons la versió publicada per J Bassegoda, 1974 Segurament el més emblemàtic dels temples romans de Catalunya és precisament el de Barcino, el de la segona colònia romana del país, fundada a la costa laietana en època d’August amb una finalitat estructuradora molt precisa del seu entorn D’aquest temple es conserven diversos elements i importants restes in situ, encara vísítables a la seu del Centre Excursionista de Barcelona, al carrer Paradís núm 10, en el punt més alt de la topografia de la Barcelona d’època romana…

El 13 d’abril de 1813 intervingué a la batalla de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer Pel maig del 1814 preparà l’entrada de Ferran VII a Madrid

Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un…

Rosés Germans Barcelona Artística e Industrial , 1907 Aquesta història comença amb la de Josep Rosés i Trinxet, participant en la creació el 1838, a Barcelona, de la societat capdavantera en la fabricació de les anomenades puntes de París vegeu vol I, Fàbriques i Empresaris “Els metallúrgics”, “Els Rosés i les puntes de París” I serà la d’aquesta empresa metallúrgica establerta al carrer de Berenguer el Vell, fins que el 1845 installà una màquina de vapor de 10 cavalls i comprovà que els sobrava energia En lloc de llogar-la a un altre possible estadant i usuari de la màquina, com era…