Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Emili Teixidor i Viladecàs

Emili Teixidor i Viladecàs
© Universitat de Vic
Educació
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…
,
Serp de ferradura
Morfologia La serp de ferradura Coluber hippocrepis , de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics Lluís Solé La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupilla rodona Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de postoculars, dues de temporals, nou de…
Terres isolades: les illes
L’arxipèlag planetari En rigor, totes les terres emergides del planeta, fins els continents, són illes Totes les masses continentals, el Vell Món, el Nou Món, l’Antàrtida, Austràlia, estan envoltades d’aigües Però és per sota dels 10 milions de km 2 que comencen a plantejar-se dubtes Austràlia, amb els seus 7 milions i mig de km 2 , és un continent o una illa S’accepta generalment que és un continent, però el seu poblament vegetal i animal té no poc d’insular i tampoc no és rar sentir-lo anomenar continent-illa Grenlàndia, que amb més de 2 milions de km 2 és generalment reconeguda com la més…
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
Homer
Literatura
Poeta grec, suposat autor de la Ilíada i de l’Odissea, i encara d’una sèrie d’obres a vegades conegudes com a Homer menor.
Ja des de l’antiguitat existiren dubtes sobre l’atribució d’aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del segle XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica L’estudi de l’èpica com a poesia oral, l’evidència d’un influx oriental sobre tots dos llibres, el desxiframent del micènic i les hipòtesis plausibles sobre els seus exponents literaris apunten la possibilitat que es tractés del cap d’una escola poètica és coneguda l’existència d’uns homèrides a Quios, un dels llocs que les fonts esmenten com a lloc de la seva naixença, el qual…
La fauna paràsita de mamífers terrestres
La fauna paràsita de mamífers silvestres ha estat objecte d’estudis des de fa uns trenta-cinc anys Tres de les línies principals de recerca en parasitologia són els protozous paràsits, amb una atenció especial a l’estudi de les leishmaniosis els helmints paràsits de rosegadors, i els trematodes digenis i els seus cicles vitals Els protozous paràsits de mamífers Amastigots de Leishmania , protozou responsable de les leishmaniosis Cristina Riera i Roser Fisa Un ampli grup de mamífers, tant domèstics com salvatges, poden ser parasitats per diferents espècies de protozous, dels quals cal destacar…
Benigembla

Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop, a la conca alta del riu de Gorgos (o riu de Benigembla
), que travessa el terme en direcció oest-est encaixat entre la serra de Laguar i les muntanyes de coll de Rates.
Hom conrea el 30% del terme, amb un predomini del secà cereals, seguit d’oliveres, vinya per a panses, ametllers i garrofers El conreu és directe La població minvà gradualment fins als anys noranta El poble 334 h agl 2006 314 m alt és a la dreta del riu de Gorgos Pertangué al comte de Parcent Lloc de moriscs, es rebellà, com altres pobles veïns de la Marina, contra l’expulsió del 1609 L’església parroquial Sant Josep neoclàssica el 1536 fou agregada a la de Parcent Incou el despoblat de Vernissa i les restes del castell de Pop
La Pesta Negra. 1348
L’epidèmia infecciosa anomenada pesta, provocada per un bacil que no fou identificat fins l’any 1894, ha causat, històricament, més destrucció de vides humanes que qualsevol altra epidèmia Per bé que a Europa són recordades i reconegudes les pestes des del segle II, sota l’imperi Romà, la gran pesta de la història és la Pesta Negra o Mort Negra, The Black Death La pesta del 1348 La porta d’entrada al continent europeu d’aquesta pandèmia fou el port de Constantinoble o des de Messina, on arribà el 1347 procedent de l’Àsia central per la ruta de la seda La propagació fou rapidíssima, entre…
Els verms acelomats: platihelmints i nemertins
El concepte d’animal acelomat, desproveït de qualsevol categoria taxonòmica, permet de posar de costat dos fílums d’animals vermiformes que comparteixen, com a mínim, el fet de no tenir una cavitat celomàtica interna desenvolupada D’una banda, els platihelmints, que reuneixen una gran quantitat de cucs paràsits, a més d’altres de vida lliure, i de l’altra els nemertins La fotografia correspon al trematode digeni Brachylecithum eliomydis , que parasita les rates cellardes Eliomys quercinus del nostre país Santiago Mas-Coma Hom inicia aquí l’estudi dels genèricament anomenats cucs o verms ,…
Fura o turó
El turó Mustela putorius és de grandària mitjana i, com el visó americà, té membranes interdigitals Posseeix la cua bastant poblada, la capa més clara al dors que al ventre i una màscara fosca al rostre envoltant els ulls sobre fons clar, que s’aprecia molt bé a l’exemplar de la fotografia Xavier Palaus El turó o fura té el cos estret i allargat, del mateix tipus que el del visó, amb la cua, proporcionalment, una mica més curta La longitud del cos inclòs el cap és de 320-445 mm, la de la cua de 95-150 mm, la de l’orella de 23-6 mm i la del peu posterior de 52-64 mm el seu pes és de 500-1400…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina