Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Miquel Febrer i Morei
Historiografia catalana
Investigador i científic.
Fou l’introductor de la ràdio i el radar a Mallorca El 1916 començà a construir receptors de galena, amb els quals es podien escoltar emissions radiotelegràfiques de Londres i París El 1922 realitzà la primera ràdio de làmpades, i el 1926 obtingué la llicència de radioaficionat Tres anys més tard muntà diferents emissores de ràdio destinades a centres oficials de Mallorca, i el 1943 feu conèixer la tècnica del radar a l’aeroport de Son Sant Joan Fabricà telescopis, generadors, estabilitzadors trifàsics i diferents ginys d’electromecànica aplicada A Palma, fou professor de física…
ambaixador | ambaixadora
Dret internacional
Màxim representant del cap d’estat i de govern d’un estat en un altre i, de vegades, en un organisme internacional.
L’ambaixador és un agent diplomàtic que resideix a la capital de l’Estat on és assignat Estat receptor El càrrec té una durada permanent i s’estableix per acord i recíprocament entre els estats un cop aproven mantenir relacions de manera regular Jeràrquicament se situa en un rang superior al del cònsol cònsol Actualment la figura de l’ambaixador és regulada pel Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques 1961 Els ambaixadors tenen la missió de dur a terme negociacions polítiques amb els representants del país receptor, i en principi són els únics autoritzats per l’Estat emissor per…
Bruce A. Beutler
Bruce A. Beutler
© Cardiff University
Medicina
Metge nord-americà.
Fill d’un destacat hematòleg i genetista, l’any 1981 es graduà en medicina per la Universitat de Chicago, i el 1983 obtingué el doctorat pel Southwestern Medical Center de la Universitat de Texas Del 1983 al 1985 féu recerca postdoctoral a la Universitat Rockefeller, de la qual fou també professor i metge de l’hospital d’aquesta institució 1984-86 L’any 1986 retornà a Texas i fou professor al Howard Hughes Medical Institute fins l’any 2000, que s’incorporà al departament d’immunologia de The Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia, i el 2007 en fou nomenat president del departament…
Brian Kent Kobilka
Brian Kent Kobilka
© Stanford University
Bioquímica
Metge i bioquímic nord-americà.
Graduat en química per la Universitat de Minnesota i màster en medicina per la Universitat de Yale Després d'exercir com a internista resident a la Washington University School of Medicine de Saint Louis, a mitjan anys vuitanta s'incorporà a l'equip de recerca de Robert Lefkowitz de la universitat de Duke En 1987-2003 fou investigador al Howard Hughes Medical Institute Des del 1989 desenvolupa la seva carrera científica i docent a la universitat de Stanford L'any 2009 fundà l'empresa biomèdica ConfometRx La seva aportació principal és el descobriment de l'estructura dels receptors…
Funció de medul·la suprarenal
Fisiologia humana
La medulla suprarenal pot considerar-se com un òrgan del sistema nerviós autònom , o vegetatiu , que controla diverses funcions orgàniques de manera inconscient Concretament, forma part del denominat sistema simpàtic , que actua en les situacions d’estrès o alerta A la medulla suprarenal s’elaboren catecolamines , hormones derivades de l’aminoàcid tirosina, de les quals les més destacades són l’ adrenalina i la noradrenalina Un cop secretades, aquestes hormones passen de la medulla suprarenal a la circulació sanguínia, quan s’activa el sistema nerviós simpàtic, és a dir, davant situacions d’…
selector de canals
Electrònica i informàtica
Comunicació
Dispositiu dels receptors de televisió destinat a separar i sintonitzar a voluntat un determinat canal.
És conegut també com a commutador de canals Consisteix en una sèrie de circuits sintonitzats a les freqüències de cada canal i un commutador manual o comandable a distància per a la selecció del canal desitjat
sistema d’augmentació basat en satèl·lit
Electrònica i informàtica
Sistema de correcció dels senyals GNSS que es transmeten als equips receptors o usuaris finals.
Depèn de satèllits geoestacionaris i, per tant, dóna servei a zones geogràfiques àmplies, la qual cosa el diferencia dels sistemes GBAS Estacions terrestres de navegació, anomenades NLE, calculen correccions als senyals GNSS segons diferents paràmetres com l’estat de la ionosfera o desviacions dels rellotges, i envien els corresponents missatges de correcció i integritat a uns satèllits geoestacionaris encarregats de radiar el senyal SBAS als usuaris Entre els principals sistemes SBAS destaquen l’EGNOS, administrat per l’Agència Espacial Europea ESA, el WAAS nord-americà, i el GAGAN,…
audició
Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció…
radiomissatgeria
Servei unidireccional de telecomunicacions que permet als seus abonats la recepció de missatges via ràdio mitjançant un petit receptor de butxaca.
Com que un ús molt freqüent d’aquest servei és la cerca de persones, bé perquè es presentin en un lloc o bé perquè contactin per telèfon amb qui ha emès el missatge, hom l’anomena popularment buscapersones En la seva versió més senzilla, el missatge pot consistir en un to audible, identificable pel destinatari Altres receptors, cada vegada més habituals, disposen d’una petita pantalla alfanumèrica on hom pot llegir missatges curts La petició d’enviament de missatges a un abonat del servei de radiomissatgeria es recull en un centre d’operació, al qual hom pot accedir des de la…
boca
Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és recoberta…