Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
oxidant
Química
En una reacció d’ oxidoreducció
, l’espècie que guanya electrons, reduint-se.
No existeix cap definició absoluta del terme, puix que molts reactius poden comportar-se com a oxidants o reductors, segons el sistema enfront del qual actuen així, per exemple, el peròxid d’hidrogen, que actua generalment com a oxidant, actua com a reductor enfront del permanganat en medi àcid No obstant això, els potencials d’oxidació-reducció constitueixen una mesura, exacta si hom treballa en condicions de reversibilitat, del poder oxidant de les substàncies Els composts emprats comunament com a oxidants pertanyen a tipus molt diversos, i entre ells cal esmentar, a més de l’oxigen i l’ozó…
pirrole
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres insaturat que conté un àtom de nitrogen.
És un oli incolor de gust picant i olor semblant a la del cloroform, que s’enfosqueix per acció de la llum en presència d’oxigen, bull a 130-131°C i té una densitat de 0,968 És insoluble en l’aigua i soluble en alcohol, èter i benzè Hom l’obté per destillació fraccionada d’olis empireumàtics en presència d’àcid sulfúric i és purificat mitjançant la formació de la seva sal potàssica És molt sensible a l’acció dels àcids minerals forts Presenta propietats aromàtiques en l’aromaticitat intervenen el parell d’electrons no enllaçants del nitrogen, raó per la qual té molt disminuït el…
Rio Tinto Zinc Group
Economia
Multinacional britànica del sector de la mineria.
L’origen d’aquesta empresa es troba en la constitució, el 1873, de la Rio Tinto Co Ld que comprà al govern espanyol la propietat de les mines de Rio Tinto a la província de Huelva, un dels jaciments més importants del món de pirites de ferro, que s’exploten a cel obert El 1954 la banca espanyola adquirí el control de les mines, i fou creada la Compañía Española de Minas de Rio Tinto, en la qual participaven els britànics amb un terç del capital El 1966 hom constituí Rio Tinto Minera, amb el 49% del capital en mans dels britànics produeixen coure, àcid sulfúric, or i argent i…
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es troben combinats…
nitrobenzè
Química
Derivat mononitrat del benzè, el més simple i, alhora, el compost nitrat aromàtic més important.
Es presenta en forma de líquid oliós, incolor quan és pur, i generalment d’un color groc feble quan és impurificat Fa una olor característica d’ametlles amargues essència de mirbà Bull a 210,9°C i es fon a 6°C el punt d’inflamació és de 89°C Industrialment hom l’obté per nitració del benzè per l’àcid nítric concentrat, en medi sulfúric La reducció del nitrobenzè en medi bàsic dóna diversos productes de reducció, que provenen de la condensació, en un primer temps, de dos intermediaris, el nitrosobenzè i la fenilhidroxilamina, segons les reaccions següents En medi àcid, el…
sulfonació
Química
Acció de sulfonar.
Els mètodes més generals de sulfonació són basats en l’acció de l’àcid sulfúric concentrat, l’òleum o altres reactius que contenen triòxid de sofre en forma làbil, o triòxid de sofre pur, sobre l’enllaç carboni-hidrogen d’un compost orgànic La sulfonació també pot ésser efectuada mitjançant la reacció de Strecker, que implica l’acció d’un sulfit alcalí sobre un halogenur d’alquil, d’acord amb l’esquema CH 3 I+Na 2 SO 3 →CH 3 SO 3 Na+NaI Els composts aromàtics se sulfonen més fàcilment que no pas les olefines, i aquestes ho fan més fàcilment que no pas les parafines Des d’un punt…
clorur
Química
Combinació del clor amb un cos compost o simple altre que l’oxigen i l’hidrogen.
Els clorurs metàllics són les sals de l’àcid clorhídric tots són sòlids, llevat del clorur d’estany SnCl 4 , que és líquid, i en general són solubles en aigua Els clorurs poden ésser obtinguts per acció del clor o de l’àcid clorhídric sobre el metall o el seu òxid els de sodi i els de potassi es donen en estat natural El clorur de sodi és usat en l’alimentació, i el de potassi és emprat com a adob El clorur de zinc és un desinfectant, el mercurós, un purgatiu, i el mercúric, un antisèptic Els clorurs dels metalls preciosos són utilitzats en fotografia Els clorurs de metalloides són…
esterificació
Química
Procés que s’esdevé en fer reaccionar un àcid carboxílic amb un alcohol per a donar un èster, segons la reacció
.
El procés d’esterificació introduït per EFischer i SSpeier el 1895 consisteix a bullir a reflux l’acid carboxílic amb un excés de metanol o d’etanol en presència d’un 3% de clorur d’hidrogen Els catalitzadors preferits actualment acostumen a ésser àcid sulfúric concentrat o un àcid de Lewis La reacció d’esterificació és una reacció d’equilibri, però és possible d’aconseguir una conversió en èster fins al 90% utilitzant un gran excés de l’alcohol A gran escala, on és important d’economitzar alcohol, hom fa servir diversos artificis per tal d’eliminar l’aigua que es va formant en…
Crémor tàrtar i àcid tartàric
Quan el vi fermenta a les bótes, apareix una crosta a les parets de fusta que té el color del vi que hi havia dins blanc o roig És el tàrtar brut, una combinació d’àcid tartàric amb potassi, contingut en el suc del raïm Si es refina el tàrtar brut trobarem el tàrtar pur o crémor tàrtar És un element que s’utilitzava com a mordent en el procés d’estampació i per a tenyir les llanes, especialment La medicina l’utilitzava com a diürètic i purgant També era utilitzat entre d'altres Del crémor tàrtar podem obtenir l’àcid tartàric, mitjançant el tractament amb aigua i àcid sulfúric…
germani
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV-A de la taula periòdica, de nombre atòmic 32 i de pes atòmic 72,59.
Té una estructura electrònica Ar 3d 1 °4s 2 4p 2 , un nombre de valència +2, +4 i -4, es fon a 937,4°C i bull a 2 830°C Fou aïllat el 1886 per CA Winkler Té un aspecte d’un gris metàllic, és dur i fràgil i cristallitza en el sistema cúbic Hom l’aïlla de la seva mena, l’argirodita És molt estable a la temperatura ambient, resisteix bé l’acció dels àcids i de les bases, i l’àcid sulfúric a 100°C el dissol a poc a poc Les seves propietats elèctriques permeten de classificar-lo com a semiconductor És molt emprat en la fabricació de díodes, de transistors i d’altres dispositius…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina