Resultats de la cerca

Data 29 i 31 de juliol de 1460 Els marmessors de Jaume Vergós I, mort dos dies abans, van fer l’inventari dels béns del pintor que eren a casa seva, al Carrer Ample de Barcelona En l’entrada o botiga del dit alberg trobam les coses següents primo , dos taulers d’obrar, antics, per l’ofici de pintor ítem, VIII moles, entre grans e poques, per molre colors ítem, un armariet petit per a tenir colors ítem, una caixota antiga dins la qual havia algunes mostres de poca vàlua ítem, un artibanc de dues cases en què està carbó ítem, un retaule complit traçat ítem, una caixa plana dins la qual ha…

És denotada per l’assignació x → a x És la funció inversa de la funció logarítmica de base Hom empra, especialment, la funció exponencial que té per base el nombre e aquesta és la inversa de la funció logarítmica neperiana ln e x = e l n x = x Quan hom no especifica la base, hom parla de funció exponencial o simplement d’exponencial, tot sobreentenent que es tracta de la funció exponencial de base e , i la nota e x o exp x Té la propietat d e x / dx = e x , i admet el desenvolupament en sèrie Aquesta sèrie convergeix també en el cos ℂ, la qual cosa permet de definir-hi la funció…

Donades dues aplicacions multilineals, f E 1 x E 2 xx E p → K i g F 1 x F 2 xx F q → K , aplicació f ⊗ g E 1 xx E p x F 1 xx F q → K que és definida per l’assignació f ⊗ g x 1 ,, x p , y 1 ,, y q = f x 1 ,, x p g y 1 ,, y q Si els espais E i i F j són de dimensió finita, la matriu associada a f⊗g és anomenada matriu producte tensorial de les matrius associades a f i g

Les coordenades a 1 ,, a n de v en la base e 1 ,, e n són úniques Tot espai vectorial té una base és una conseqüència de l’axioma de Zermelo Si l’espai E té una base formada per un nombre finit d’elements base finita l’espai és de dimensió finita aleshores totes les bases tenen el mateix nombre d’elements, nombre que s’anomena la dimensió de l’espai , dim E Un espai vectorial de dimensió finita té infinites bases Dues bases de E , B = e 1 ,, e n i B’ = e’ 1 ,, e’ n es relacionen mitjançant una matriu de canvi de base essent és a dir, les matrius A i B són inverses B = A…

Un digraf G amb un conjunt de vèrtexs V i un conjunt d’arcs E es denota per G = V , E Sovint s’escriu també E = E G i V = V G

Pertanyent des del segle XI al llinatge Cruïlles , s’uní per matrimoni, a mitjan segle XIII, a la baronia de Peratallada, vila que esdevingué des d’aleshores capital de les possessions dels Cruïlles, les quals comprenien també Canapost, Peralta, Begur, Esclanyà i Regencós emancipada el 1442 la vila de Cruïlles, el títol fou, amb tot, confirmat el 1468, a Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, bé que els seus dominis eren també coneguts com a baronia de Peratallada A la seva mort 1495 passà successivament als Quadres, als Vilarig i als Rajadell, que es cognomenaren de Cruïlles o de…

Se satisfà que th z = e z - e - z / e z + e - z , i que th z =- i tgiz, i que th iz = i tg z , on tg és la funció tangent complexa

Les semireaccions són representades mitjançant equacions químiques en les quals intervenen electrons com a “reactius” en un dels dos membres, i tenen associat un potencial d’elèctrode característic L’ús de les semireaccions permet, mitjançant llur combinació apropiada, el càlcul del potencial del sistema considerat i l’estimació —fent servir l’equació de Nernst— de la constant d’equilibri del procés pila Així, en la pila Daniell semireacció d’oxidació anòdica Zn 0 →Zn 2 + +2e - , E 0 o x i d = 0,76 V semireacció de reducció catòdica Cu 2 + +2e - →Cu 0 , E 0 r e d = -0,34 V reacció d’…

Escena de la cerimònia de córrer les armes del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, al monestir de Poblet Els cavallers porten l’escut a la funerala en senyal de dol De vers el segon quart del segle XV i esculpida en alabastre, alguns autors l’atribueixen a Pere Joan, i d’altres, a Pere Oller Musée du Louvre, París – RMN/© MBeck-Coppola La cerimònia de córrer les armes era un dels actes protocollaris que tenia lloc en esdevenir-se la mort d’algun dels reis de la corona catalanoaragonesa i dels seus primogènits, almenys des del temps de Jaume I el Conqueridor, en la població on havia succeït…

Professor universitari i deixeble d’AMomigliano i LRusso, es donà a conèixer amb La poetica del decadentismo italiano 1936 Exposà la seva metodologia a Poetica critica e storia letteraria 1963 Els estudis sobre diverses èpoques de la literatura italiana són nombrosos i importants Metodo e poesia di LAriosto 1947, Carducci e altri saggi 1960, L’Arcadia e il Metastasio 1963, Classicismo e neoclassicismo nella letteratura del’700 1963 i altres Són fonamentals també els seus estudis sobre Leopardi