Resultats de la cerca
Es mostren 2005 resultats
La presència de multinacionals. 1902-1986
Les empreses de la Revolució Industrial a Europa, els Estats Units d’Amèrica i el Japó esdevindran, en alguns casos, i amb el temps, empreses multinacionals El teixit social i cultural català serà atractiu, per diverses raons, per a aquestes empreses I, a l’inrevés, la societat catalana acollirà amb interès aquesta presència, sempre estimulant Sovint, la seva tecnologia demanava treball especialitzat i, en molts casos, altament qualificat Els productes que s’elaboraven respongueren a una demanda interna important, però també van tenir com a objectiu l’exportació De fet, el 2007, les…
el Milà

Armes dels Milà d’Aragó
Llinatge noble valencià que té per genearca conegut Ramon del Milà, senyor de la baronia de Massalavés des del 1247.
La seva filla Damiata del Milà es casà amb el seu oncle Hug del Milà , i foren pares d' Andreu del Milà i del Milà , senyor de la baronia de Massalavés, que en la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III El seu fill Joan del Milà i la seva muller Geraldona de Centelles procrearen Joan i Lluís del Milà i de Centelles , que formà la línia secundària de Nàpols , i fou pare d' Ausiàs del Milà , cambrer d’Alfons IV, que es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrezia, l’amant del rei Foren pares de Jaume del Milà i d’Alagno , senyor de La Scala Calàbria, la descendència del qual…
Santa Llúcia de Puigmal (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Llúcia de Puigmal des del costat nord-oest F Tur L’antiga parròquia de Santa Llúcia de Puigmal es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal, a 870 m d’altitud, vora la confluència de les rieres de Torrents i de Santa Llúcia, abocada a la vall de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG470742 S’hi va per una pista que comença just a la collada de Sentigosa, a 1 064 m d’altitud, entre els punts quilomètrics 4 i 5 de la carretera GE-521, de Sant Joan de les Abadesses a Olot Amb un recorregut de 2,50 km vers el nord-est, hom hi arriba l’església és…
Sant Joan d’Oló (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església amb el mur esbalandrat de l’absis, la part superior del qual mostra encara un seguit d’arcuacions cegues separades en grups de cinc per unes bandes llombardes que arriben fins al sòl F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Joan, tot i que no conserva la volta, encara es manté dempeus al cim d’un petit turó que es dreça en una vall regada per la riera d’Oló, prop del mas Armenteres, a la banda sud-occidental del terme Long 1°59’39” - Lat 41°50’50” Hom hi pot anar emprenent la carretera que condueix a Avinyó Poc després del quilòmetre 48 cal…
Sant Cristòfol de Fonolleres (Parlavà)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Cristòfol de Fonolleres és al centre del nucli d’aquest poblet, agregat a Parlavà Mapa 296M781 Situació 31TEG044523 Per la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí, a 1,5 km després de passar el poble de Parlavà, es troba, a mà dreta, el camí senyalitzat que, amb 500 m de recorregut, porta fins a Fonolleres Història L’església de Sant Cristòfol probablement, en temps medieval, restà molt lligada als possessors del castell de Fonolleres, alguns pocs vestigis materials del qual han restat al veïnatge del temple Aquest castell apareix al segle XI…
Castell de Fonolleres (Parlavà)
Art romànic
Situació Panys de mur on són visibles els vestigis de l’antiga fortificació del castell F Baltà Unes poques restes subsistents del castell medieval de Fonolleres es poden veure prop de l’església parroquial d’aquest poble Mapa 296M781 Situació 31TEG044583 Un curt ramal que surt de la carretera de Rupià a Torroella de Montgrí —a la dreta, després de Parlavà— porta fins a Fonolleres Història El castro de Funullaris era una de les possessions alludides en el pacte signat l’any 1085 entre els comtes Guislabert II de Rosselló i Hug II d’Empúries, el qual era una renovació del que ja havia…
Castell de Segura (Savallà del Comtat)
Art romànic
Situació Façana meridional del castell, el sector més ben conservat amb l’esvoranc de l’antiga porta ECSA - J Bolos Castell situat a l’extrem de la plana que hi ha a la part alta del poble Es troba en una zona de carena, entre la rasa de Segura i el riu Seniol, que aflueixen al Riu Corb Mapa 34-15390 Situació 31TCG555008 Segura és al costat de la carretera local T-243 que va de Conesa a Albió o Vallfogona de Riucorb El castell és al nord, al capdamunt de la població JBM Història La primera referència documental del castell de Segura es troba en el testament de Berenguer Sendred —castlà també…
El sistema financer
El sistema financer internacional és format pels bancs –públics i privats– i per la resta d’entitats de crèdit, entre les quals figuren les caixes d’estalvi a Catalunya, segons un model quasi únic Al marge de les connotacions polítiques i socials que pot tenir la paraula capitalisme, és evident que el desenvolupament econòmic està vinculat a la creació i aplicació d’uns recursos –capital– procedents de l’estalvi i dels beneficis de les empreses Sense aquests recursos financers, el món estaria condicionat a la capacitat financera individual, que és molt limitada Els grans centres financers…
Jaume Ferrer de Blanes

Jaume Ferrer de Blanes ensenyant un infant Colom (escultura del monument a Colom de Barcelona)
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Literatura
Procurador reial i nobiliari, cosmògraf, lapidari, mercader i escriptor.
De família blanenca, de ben jove marxà de Vidreres a Nàpols, on entrà al servei del rei Ferran I bastard d’Alfons IV el Magnànim Entre el 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèlliques derivades de la guerra contra Joan II 1462-72 i, també, per raó de despeses d’empreses diplomàtiques i de representació Fou missatger entre, Alexandria i Nàpols, de les cartes…
Els Esteve, comerciants a Catalunya i als Estats Units
Josep Esteve i Thomas o Tomas va néixer a Torà Segarra Visqué uns quants anys a Guissona, tornà a Torà i l’any 1845 s’installà a Igualada La capital de l’Anoia estava en plena efervescència de la indústria cotonera La Igualadina treballava amb una de les primeres màquines de vapor introduïdes a Catalunya, i Vilà, Subirats i Companyia construïa la que havia de ser una gran fàbrica Al voltant d’aquestes dues grans empreses hi havia una gran quantitat de petits tallers de filadors i teixidors de cotó El 1848 Josep Esteve comprà una forta quantitat de cotó en floca i realitzà un gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina