Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
Cuaenlairat
Àrea de distribució del cuaenlairat Cercotrichas galactotes als Països Catalans Maber, original dels autors El cuaenlairat és un ocell estival que nia localment al País Valencià A la Catalunya Nord, la resta del Principat i les Balears, és un migrador rar, sobretot a la primavera Ha niat excepcionalment a la Catalunya Nord i resta del Principat Fora del migjorn valencià, és un ocell que s’observa irregularment en migració per les comarques del litoral Els cuaenlairats arriben a les seves àrees de reproducció durant l’abril, sobretot la segona quinzena, i el maig La cria s’inicia el maig, i…
Picardona
Àrea de nidificació de la picardona Porzana pusilla als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, és un ocell encara mal conegut, car hi ha poca informació, per la qual cosa la seva situació general fa de mal establir És estival i nidificadora molt escassa i local a Catalunya i el País Valencià on, a més, s’observa en un petit nombre en migració A les illes Balears, podria niar a Mallorca, i és citada rarament a Menorca, Mallorca i Cabrera durant la tardor No hi ha encara observacions segures al Rosselló, malgrat que, lògicament, deu presentar-se en un…
Perdiu
La perdiu Alectoris rufa és un dels ocells més típics dels conreus i erms, sedentari a casa nostra, ben conegut tant pel que fa a la seva morfologia com als seus hàbits, especialment pel fet d’ésser una peça preuada de caça A les zones de muntanya, no obstant això, pot ésser confosa, especialment els individus joves, amb la perdiu xerra Perdix perdix , de la qual es diferencia pel color blanc de la gola i el color vermell del bec i les potes, caràcter que s’observa a la fotografia Xavier Palaus La perdiu és una espècie sedentària que es troba ben representada arreu dels Països Catalans…
Arne Naess: una “profunditat ambigua”
Arne Næss ha escrit nombroses obres de lingüística, de filosofia de les ciències i d’‘ecosofia’ En la gran tradició de Henry D Thoreau i d’Aldo Leopold, la vida a la seva cabana de Tvergastein, a les muntanyes entre Bergen i Oslo, on sempre li ha agradat de retirar-se, ha tingut un paper important en la maduració del seu pensament La “deep ecology” d’Arne Næss, per més que pugui sobtar el seu pregon biocentrisme, és ben diferent de la grollera desvaloració de la humanitat que professen alguns dels seus pretesos adeptes estrafent el seu pensament Aquest fragment, seleccionat d’una…
Gilbert White: arcàdic però rigorós
Per a molts ecologistes actuals, la tranquilla vida del rector de Selborne, coetani de la Revolució Francesa, representa el somni nostàlgic d’una harmonia perduda amb el medi La preservació del marc tradicional de la parròquia de Selborne i l’amor del seu pastor pels estudis naturalístics representen models encara ben fascinants Al marge de les tranquilles consideracions bucòliques que farceixen el cos de l’obra, resulta remarcable la severitat amb què jutja les pràctiques tradicionals de fer passar focs per les landes i bosquines per aprofitar els rebrots tendres Es veu que tant els…
Hongria 2013
Estat
Els enfrontaments entre el Govern de Viktor Orbán i les autoritats europees van ser constants durant tot l’any per les contínues reformes legislatives que violen lleis fonamentals europees, i que a més van ser motiu de força inestabilitat interna Al mes de juliol, el Parlament europeu va aprovar un controvertit informe que considerava que l’Estat hongarès vulnerava drets fonamentals del país En l’informe es demanava a les autoritats hongareses que respectessin la independència de la justícia o la pluralitat dels mitjans de comunicació, i que garantissin la llibertat d’expressió, de culte, el…
escala dels vents de Beaufort
Meteorologia
Escala que permet d’estimar la velocitat d’un vent, una vegada observats els seus efectes.
En el seu origen es basava en les maniobres que hom havia de fer en els velers, segons la velocitat del vent Posteriorment, fou adaptada per a l’ús d’estacions terrestres i ampliada per a velocitats del vent entre 32,6 i 52,1 m/s Actualment, encara és utilitzada en estacions no dotades d’instruments Escala dels vents de Beaufort g rau Beaufort velocitat màxima m/s nomenclatura efectes observables en terra efectes observables en mar 0 0,2 calma el fum puja verticalment mar plana 1 1,5 ventet inclina el fum en la direcció del vent no mou el penell petites ondulacions a la superfície de la mar,…
La colonització romana provincial: les primeres fundacions i el nou paisatge urbà
Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a la província durant els segles II i I aC,…
les Torres de Sanui
Caseria
Antic poble
Caseria disseminada i antic poble del municipi de Lleida (Segrià), a 5 km de la ciutat, al NW, al peu de la serra Llarga, entre les Collades, Fontanet Curt i el tossal Roig, a poca distància de l’actual carretera d’Osca.
És esmentat els anys immediats a la conquesta de Lleida 1149 El 1168 constituïa una parròquia dedicada a sant Salvador, sufragània de la de Sant Martí de Lleida El 1429 tenia 26 focs, i el 1553 només set desaparegué a causa de la guerra dels Segadors Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrícola i pecuari important, amb conreus intensius d’horta, repoblat de torres o cases de camp escampades Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d’unes sitges Abans del 1936 àdhuc restava el temple parroquial, d’estil romànic
rasquet
Tecnologia
Llistó, tira d’acer, etc, que, disposat a poca distància d’un corró, d’un roleu, etc, d’una màquina d’estampar, d’imprimir, etc, paral·lelament a les seves generatrius, serveix per a treure’n l’excés de color, de tinta, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina