Resultats de la cerca

Música culta Els primers missioners espanyols, franciscans i dominicans, arribaren a terres de l’actual Veneçuela al segle XVI L’any 1521 es fundà la ciutat de Nueva Córdoba, i el 1567, Caracas, la capital El 1591 està documentada l’existència, a la catedral de Caracas, d’un organista anomenat Melchor Quintela Al principi del segle XVII hi havia religiosos que ensenyaven música als indígenes Aquest fou el cas del caputxí Diego de los Ríos, que, a més de dedicar-se a la docència, escriví motets i villancicos perquè fossin interpretats pels nadius Gonzalo Cordero és el primer nom que apareix…

També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’interval de 2a…

Fill d’immigrants jueus russos, cresqué en una família pobra i hagué de treballar des de la infantesa en una multitud de feines, que compaginà amb la formació d’actor a l’American Academy of Dramatic Arts, on començà a utilitzar el pseudònim pel qual seria conegut i que acabà adoptant com el seu nom El 1941 s’allistà a la marina, que abandonà dos anys més tard per una lesió Inicialment orientat al teatre, la bona acollida de la seva actuació a The Strange Love of Martha Ivers 1946, de Lewis Milestone, el decantà pel cinema Després de I Walk Alone 1947, Byron Haskin, el 1949 protagonitzà…

Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La…

Situació Capella molt refeta amb alguns murs d’època romànica com aquest sector de la part de migdia, amb una finestra de simple espitllera V Angulo La capella de Santa Maria de Malanyanes és situada dins el terme de la Roca del Vallès, a la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes Mapa L37-15393 Situació 31TDG463046 Per accedir-hi cal agafar el tercer carrer que surt a mà dreta dins de la carretera que passa per Santa Agnès de Malanyanes direcció la Roca-Cardedeu, en el qual hi ha un indicador amb el següent enunciat Ermita de Malanyanes Un cop en aquest carrer s’ha de passar per la masia de…

Bibliografia Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , II, Barcelona, 1978, pàg79-91 Ainaud, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , Madrid, 1947 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX», dins L’Art a Catalunya Col Dolça Catalunya, vol I , Barcelona, Ed Nauta, 1983 Alcolea Gil, S «Arquitectura del Renaixement i del Barroc», dins Art català Estat de la qüestió , Barcelona, 1984, pàg239-251 Alcolea Gil, S Escultura catalana del segle XIX Del…

La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…

Lentibulariàcies 1 Pinguicula grandiflora a aspecte de la planta, amb la roseta basal de fulles enganxoses i els peduncles florals llargs i nus, amb una sola flor al capdamunt x 0,5 b detall d’una flor vista per la cara inferior, amb el calze, la corolla bilabiada i un esperó llarg i dret x 1, 2 Utricularia vulgaris a aspecte de la planta amb les flors grosses, bilabiades i les fulles molt ramificades algunes de les quals estan transformades en vesícules per a capturar petits animals x 0,5 b detall de les fulles i de les vesícules x 5 Eugeni Sierra Distribuïdes per tot el món, comprenen unes…

El blauet Alcedo atthis té una coloració molt vistent, com tots els coraciformes, i fa de bon Identificar pel seu bec, llarg i gruixut, i per la seva cua, curta i ampla Se’l veu, sol o en parelles, a la vora de les aigües dolces, a l’aguait damunt d’una branqueta o precipitant-se al damunt d’un peixet o un insecte que es mogui prop de la superfície de l’aigua Marisa Bendala El blauet és un nidificador comú, distribuït per la meitat oriental de la Catalunya Nord, i que ocupa els cursos d’aigua, des del nivell de la mar fins als 1000 m El mateix límit altitudinal és vàlid també per a la resta…

La gavineta de tres dits Rissa tridactyla es distingeix pel color gris del mantell, la punta negra de les ales i les potes, també negres Els adults tenen el bec groc, mentre que els joves, com el de la fotografia, el tenen negre i mostren, a més, una franja negra desigual a les ales i la punta de la cua negra Té unes bones dimensions ateny 41 cm i és d’hàbits totalment marins Oriol Alamany Als Països Catalans és un ocell hivernant, d’abundància variable segons els anys A la Catalunya Nord i a les Illes és considerada una espècie ocasional, però potser una millor prospecció de les zones…