Resultats de la cerca

L’edifici És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartelles en forma de petita voluta Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’…

Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes Aquesta…

Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…

Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…

Situació L’església parroquial de Sant Martí de Calonge és al centre de la població, a la plaça Major Mapa 334M781 Situació 31TEG062346 La carretera C-253 dita de Palamós a Santa Coloma de Farners travessa el sector meridional del terme municipal de Calonge, parallela al mar, i passa pel poble agregat de Sant Antoni de Calonge La vila de Calonge és comunicada amb l’esmentada carretera comarcal per la C-660, que té un recorregut, fins a Calonge, de 2,5 km, on enllaça amb la C-661 de Calonge a la Bisbal d’Empordà De Calonge surt també la carretera local a Romanyà de la Selva i Llagostera En…

Situació Façana exterior de ponent de l'església, molt modificada al llarg dels anys Darrere, els cingles de Cabrera on hi havia el castell M Anglada L’església de l’antiga parròquia de Sant Julià de Cabrera es troba al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 50,2 —y 58,1 31 tdg 502581 Per arribar-hi cal agafar la carretera C-153, de Vic a Camprodon per Olot Al punt quilomètric 52 i tan bon punt s’ha passat el pont de les Perxes hi ha un…

Situació Vista aèria del conjunt catedralici amb l’església de Sant Miquel i l’edifici del deganat ara museu en primer terme ECSA – M Catalán El conjunt catedralici de la Seu d’Urgell és situat al centre de la població de la Seu d’Urgell, i constitueix un dels conjunts catedralicis alt-medievals més ben conservats del nostre país JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Consideracions entorn del conjunt catedralici de les esglésies d’Urgell De les esglésies que formaven el conjunt de les primeres catedrals, abans de la renovació duta a terme al començament del segle XI per sant…

Situació Vista aèria del petit nucli rural, centrat per l’església de Sant Andreu, d’una gran simplicitat arquitectònica TAVISA L’església de Sant Andreu és situada prop de la vora dreta del Terri, dins el nucli urbà del poble Mapa L39-12296 Situació 31TDG874573 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Cornellà a Medinyà Al peu de la mateixa carretera, al quilòmetre 3, es troben l’església i el poble Les claus de l’església són guardades en una casa veïna Cal fer referència també al pont medieval sobre el Terri, que permetia que la carretera el travessés Recentment, l’arranjament de la via…

Situació Vista de la població emparada en la penya sobre la qual es drecen les escasses restes del seu castell ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una gran roca, al costat del poble S’albira la vall del riu de Bellera Mapa 30-10214 Situació 31TCG256921 Cal entrar dins del poble de Sarroca Al final de la segona plaça que trobarem, hi ha una rampa i un caminet que permeten de pujar fins al cim de la penya on s’alçava el castell JBM-JJBR Història Als segles IX i X el topònim Bellera identifica un gran terme o pagus amb una marcada identitat a l’interior del comtat de Pallars Al seu centre es…

Situació Vista de l'església de Santa Maria de la Serra situada en un esperó rocallós, amb l’absis esberlat, avui dia utilitzada com a corral ECSA - JA Adell L’abandonada església de Santa Maria de la Serra és al cim d’un serrat, en una posició eminent dins la coma de Burg, a ponent del poble de Farrera situat a 5 km de Tírvia, des d’on surt un camí que porta als camps, i al cap d’uns 500 m de recorregut arriba a l’església JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH577070 Història No disposem de notícies que permetin d’aclarir les vicissituds històriques d’un edifici construït amb unes certes…