Resultats de la cerca

Els contactes artístics amb terres franceses i italianes, que havien propiciat l’arribada del gòtic i que, amb més o menys intensitat, havien marcat la producció escultòrica catalana, continuaren durant la segona meitat del segle XIV, fins l’arribada de l’anomenat estil gòtic internacional, tot i la consolidació d’un estil propi ben original i inconfusible representat per Jaume Cascalls i Pere Moragues, entre molts d’altres La tradicional conflictivitat de les relacions entre les monarquies francesa i catalana, a la qual ja s’ha fet referència en capítols precedents, va prendre un accent…

Conjunt de l’Anunciació de la capella del Corpus Christi, de vers el 1330 La iconografia incideix en l’Encarnació, inici de la salvació de l’home, i en el paper destacat de Maria, com és usual en l’època del gòtic AT – JFarré L’inici de la catedral de Tarragona es vincula estilísticament amb el romànic No fou fins a les primeres dècades del segle XIII que es produí l’acceptació del gòtic, fet que, en l’art escultòric, els mestres de la seu traduïren en la incorporació de la temàtica vegetal en comptes dels relats historiats dels capitells Al llarg d’aquesta centúria l’evolució va ser lenta,…

La majoria d’estudiosos que han tractat el període modernista han coincidit a afirmar que, en el camp de l’escultura, Josep Llimona i Bruguera Barcelona, 1864-1934 fou, sens dubte, la figura més important del moment Per bé que la singularitat de la seva obra no és comparable a la produïda per Antoni Gaudí, personatge genial i màxim representant de l’arquitectura europea coetània, dins el corrent renovador del Modernisme Llimona va ser l’únic escultor que trencà motlles, mostrà capacitat per assimilar amb personalitat les noves tendències europees i superà amb encert el realisme detallista,…

Taula central del retaule de Sant Miquel provinent de l’església parroquial de Sant Miquel de Tous Ribera Alta, València Bermejo rebé aquest encàrrec el 1468, d’Antoni Joan, representat com a donant ©The National Gallery, Londres Bartolomé de Cárdenas, anomenat el Bermejo , fou el millor pintor de la seva generació a la Corona d’Aragó i un dels grans pintors de l’Europa occidental del segle XV També fou, potser, el més excèntric i avui dia se’l consideraria un esperit lliure En una època en què la pintura, tant la religiosa com la profana, era regulada per contractes, Bermejo desafià sovint…

Els mercats Els mercats en algunes de les viles més importants o situades prop de les vies de comunicació com Peralada es devien celebrar des d’època molt reculada Les notícies que es tenen, però, no són gaire antigues L’any 1102 el comte Ramon Berenguer III acordà amb Ramon Auger de Monells el trasllat de l’antic mercat d’Anyells un veïnat prop de Corçà a la vila de Monells El vell mercat d’Anyells, per la situació de l’indret, s’endevina lligat amb els camins, ja que es troba en una antiga cruïlla de vies d’origen romà o anterior el “camí d’Empúries” i les seves branques que recorrien les…

Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, amb el Palau dels Reis de Mallorca a primer terme Arxiu ECSA La vila vella de Perpinyà es troba al centre de la plana rossellonesa, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E La ciutat, capital del Rosselló, és travessada per la N-9, de Narbona al Pertús, a la qual conflueixen la carretera N-117 de Perpinyà a Quillana la N-116, que es dirigeix a la Guingueta d’Ix, i la N-114, que de Perpinyà va fins a Cervera PP Història Perpinyà ha succeït, com a capital del Rosselló, a l’oppidum ibero-ligur de…

Com eren els catalans i la seva terra durant la segona meitat del segle XIX O, amb un plantejament més correcte de la qüestió quina imatge desprenien i com era captada Les possibilitats de resposta ajustada a la realitat són molt limitades La preocupació sociològica és relativament recent i els testimonis que es poden aportar són els sorgits de llibres de viatges o de novelles i per tant, en tots els casos, esbiaixats pel pintoresquisme O els provinents de quadres i gravats, on la voluntat de vendre imatge o d’accentuar les arestes caricaturitzables o idealizadores, deformen també la realitat…

Catalans, valencians i mallorquins, sd AHC Durant el període comprès entre les darreres dècades del segle XVIII i mitjan segle XIX, la trajectòria històrica dels països de parla catalana —que no formaven una realitat institucionalitzada políticament— estigué dominada per una contradicció ben evident L’emergència del capitalisme accentuà perceptiblement les relacions comercials i humanes entre ells El creixement del capitalisme, per lent i insegur que fos, es traduí en especialitzacions productives molt variades i en intercanvis interregionals més accentuats, com posa de manifest Carles Manera…

La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…

Divendres 1 Nou rebrot de violència a la franja de Gaza Quatre militants palestins moren i cinc soldats israelians resulten ferits en una operació per a desmantellar un túnel secret entre Gaza i el territori d’Israel, el qual, segons fonts israelianes, havia de servir per a perpetrar atemptats Aquest és el pitjor incident en mesos Dissabte 2 El Govern pakistanès denuncia la mort d’un líder talibà amb un drone Hakimullah Mehsud, el líder dels talibans més prominent al Pakistan, va morir l’1 de novembre en l’atac d’un avió no tripulat drone dels Estats Units Des del Govern pakistanès l’acció…