Resultats de la cerca
Es mostren 5467 resultats
comte
Història
Persona que té al seu càrrec el govern d’un comtat.
A l’imperi Carolingi el comte fou el principal funcionari del rei, i les seves atribucions eren gairebé absolutes Nomenat directament pel rei, actuava com a intermediari entre el poble i el monarca, que controlava els comtes personalment o bé a través dels legats missi dominici Les seves funcions eren administratives, civils, judicials i militars reunia les tropes del comtat quan rebia l’ordre del rei o en cas de perill a la zona, administrava justícia, personalment a través de les assemblees i dels tribunals locals, recaptava els imposts reials, els comtals i les penes pecuniàries, regia…
Fragment de taula pintada de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
Talla de localització desconeguda que representa la Mare de Déu amb el Nen Arxiu Mas El Museu Diocesà de Barcelona conserva, amb el núm 295 de l’inventari, un fragment de moble litúrgic, amb restes de decoració pictòrica, que fa 27 X 59 cm, que hom creu procedent de Boí Presenta la part superior de la figura d’un sant Cristòfol duent a coll el Nen Jesús, escena que es correspon amb un dels moments més representats de la vida del sant, aquell en què agafa a coll un nen per ajudar-lo a travessar un riu i resulta que és Jesús Tot i que l’estat de conservació de la peça és força dolent, hom pot…
Santa Maria de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Antiga parròquia de Finestres, avui abandonada i mig arruïnada ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Maria són a la plaça del poble abandonat de Finestres Mapa 32-12 289 Situació 31TCG028535 Hi podem anar des d’Estanya, en direcció a Casserres Poc abans d’arribar a aquesta població surt a mà dreta una pista que baixa fins als camps del Prat, davalla pel costat del torrent del Reguer i travessa el pont de Penavera En un trencall que trobem poc després, cal seguir el camí de la dreta fins al poble de Finestres La casa forta és situada al cim del turó que hi ha al costat del…
literatures ameríndies
Literatura
Literatures de llengua indígena americana (anomenada també precolombines o simplement americanes).
L’enorme complexitat lingüística i cultural, així com l’estadi gairebé incipient de coneixença, classificació i hermenèutica de la majoria d’aquestes literatures fan molt difícil una exposició de conjunt de llurs característiques generals En la mesura que les literatures ameríndies són l’expressió de les cultures indígenes no afectades pel contacte europeu, tots els pobles americans conservats actualment en posseeixen una, més o menys rica en llegendes mítiques, cants èpics, rituals de guerra, de treball, etc Per a la gran majoria dels pobles amerindis, aquesta ha estat l’única expressió…
Canalització propera a Obiols (Avià)
Art romànic
Situació Al costat dret del riu Llobregat hi ha una sèrie de forats destinats a fer una canalització de fusta Al seu costat hi ha un rec excavat a la roca J Bolòs Al costat del riu Llobregat, a prop d’Obiols hi ha una línia de forats i la rasa d’una antiga canalització Tant el rengle de forats com la rasa, que són parallels al curs de l’aigua, hom els pot veure des de la carretera que va de Manresa a Berga, si el riu Llobregat no baixa gaire ple, al costat de l’antic pont d’Obiols, que s’endugué la riuada del novembre de l’any 1982 Aquesta canalització figura situada en el mapa del Servei de…
Sant Josep de la Figuera (Algerri)
Art romànic
Situació Vista de l’església i de les restes del castell de la Figuera, d’estil gòtic F Baltà L’antiga església parroquial de Sant Josep, del poble semiabandonat de la Figuera, és a la part alta de la vila, en estat de ruïna, al costat dels vestigis del castell Mapa 32-13327 Situació 31TCG064352 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt d’Algerri en direcció N, i en uns 4 km arriba al poble de la Figuera JAA Història L’església de la Figuera, dedicada antigament a sant Antoni Abat —tot i que aquesta no devia ésser tampoc la seva primitiva dedicació—, havia estat en altres temps un temple…
Santa Maria de Montraveta (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista de l’església, molt tapada per construccions posteriors, des del costat de llevant L Prat L’església de Santa Maria de Montraveta és al costat del mas Montraveta, entre Peracamps i Llobera, dins el municipi de Llobera de Solsonès Mapa 329M781 Situació 31TCG707428 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà fins a l’Hostal Nou 10,500 km De l’Hostal Nou mateix surten tres camins des d’un mateix punt, dels quals cal agafar el central A 1 km, aquest camí es bifurca el de mà esquerra va a Peracamps i el de la dreta, en 1 km, porta a Montraveta, després d’haver deixat a mà…
Torre de la Vila (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Aquesta construcció, és bastida al cim d’una lleugera elevació —a uns 1 090 m d’altitud— situada a la part baixa d’una zona de camps o prats, des d’on hom domina una bona part de la vall del riu Mosoll Mapa 254M781 Situació 31TCG846705 Molt a prop del punt quilomètric 5 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Tuixén, poc després de deixar a mà dreta el veïnat de la Pedra, cal agafar una pista que surt també a mà dreta, travessa la Ribereta i s’enfila fins als prats on hi ha aquesta construcció Torre Plantes i seccions dels diversos pisos de la construcció La torre de la…
Castell de Sant Romà (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Torre de planta quadrangular, força malmesa, al costat del camí de la Cerdanya al Berguedà ECSA - J Bolòs Torre d’un castell situada a la part alta de la vall de Ridolaina, sobre una penya al costat del camí que, passant pel Pas dels Gosolans, permet de comunicar la Cerdanya amb el Berguedà Mapa 35-11 254 Situació 31TCG953866 Poc abans d’arribar a Montellà, cal agafar la pista de terra que passa pel costat de l’església de Sant Genís i porta cap al Cadí Al primer trencall s’ha d’anar cap a la dreta i al segon, a l’esquerra Aquesta pista passa per damunt de la casa enderrocada de Sant…
Miscel·lània: Còmputs pasquals i d’altres
Art romànic
Bibliothèque Nationale de París Ms Lat 2341 Còmputs pasquals Un dels folis inicials del còdex, amb unes taules emmarcades per una estructura arquitectònica Un altre dels còdexs de possible procedència ripollesa segle XI, citat per J Gudiol * , bé que per alguns és més que dubtós que sigui escrit a Ripoll, és el Ms Lat 2 341 de la Bibliothèque Nationale de París es tracta d’una miscellània composta per 273 folis escrits sobre pergamí 27, 50 × 36, 50 cm, que inclou texts com l’ Smaragdus foli 14, S Augustinus, Adversus quinque haereses… foli 136, Virgilius Tapsensis, Dialogus contra Arianos……
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina