Resultats de la cerca

Situació El que queda d’aquest castell és, bàsicament, una torre adossada a l’església de Sant Nicolau i algunes restes de murs ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les restes de la torre del castell, que són l’únic element que n’ha subsistit, són encastades a l’angle nord-oest de l’església de Sant Nicolau FJM-AMB Mapa 35-16419 Situació 31TCF949932 Història Les primeres notícies del castell de Freixe són de l’any 955, en què surt esmentat el lloc de frexano a la carta de poblament donada pel vescomte de Barcelona Guitard en la qual cedeix unes terres als repobladors, que es comprometen…

Situació Capçalera d’aquesta església del segle XI —decorada amb arcuacions i lesenes—, on es fundà la primitiva comunitat de canonges del Sant Sepulcre de Marcèvol ECSA - A Roura Es tracta de l’antiga església parroquial del poble de Marcèvol, avui gairebé abandonat del tot És al capdamunt d’un serrat, prop de l’antic priorat de Marcèvol Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 55” N - Long 2° 30’ 4” E Marcèvol és a 2,5 km d’Arboçols per la carretera D-35 Història El primer esment del lloc de Marcèvol es troba en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà el 1011, on consta que aquest monestir…

El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…

Situació Fragment corresponent a la part central de l’absis, encaixonat entre dues construccions tardanes, amb una finestra de doble esqueixada i una lesena a la part inferior del mur ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és situada dins el nucli de població de Pontellà, prop de les restes de les muralles Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 39” N - Long 2° 48’ 51” E PP Història El topònim Ponteliano és conegut des de l’any 876, i als segles següents la vila i el terme són àmpliament documentats La parròquia de Pontellà és esmentada per primera vegada el 1020, en què Bernat I,…

L’escut de la vila en una clau de volta de l’església parroquial BS – GSerra El nucli primigeni A la darreria del segle XII, la vila del castell de Cardona ja era una realitat jurídica, social i econòmica sota el senyoratge dels vescomtes d’Osona-Cardona, senyors del castell Amb una extensió no superior a les 2 ha i una morfologia urbana molt senzilla, presentava una estructura allargassada en direcció est-oest amb dues places juxtaposades, l’anomenada de Cardona actual plaça de Santa Eulàlia o de les Cols i el Mercadal actual plaça del Mercat, enllaçades per dos vials principals que corrien…

Església L’antic monestir benedictí de Santa Maria de Ridaura fou fundat vers l’any 852 pel comte Guifré de Girona-Besalú i poc després, el 858, el bisbe de Girona Sunifred consagrà ja la seva primera església Segons figura en aquesta acta de consagració, el bisbe gironí confirmà les donacions que el comte Guifré havia fet en altre temps de les esglésies de Sant Joan i Sant Pere, amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels així mateix li concedí idèntics drets en altres parròquies i llocs del comtat de Besalú Ridaura, Cruanyes, Artigues, Bacholardario , Cogolls, Falgars,…

Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí L’església sembla obra moderna té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer, de planta rectangular Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Bescaran Un altre…

El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del segle IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb…

Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el 863, aquest…

L’edifici N’han perdurat poques restes Destaca, però, una torre de planta quadrada, situada a l’angle nord-oest, que conserva una volta de canó i té una alçària d’uns 7 m Un fossat, excavat a la roca, de 5 m d’amplada la separa del pla del castell Ha estat datada dels segles X i XI encara que també s’ha dit que podria ser d’origen romà, a causa sobretot de la seva textura, i per la seva situació prop de les restes d’una via romana que unia Barcelona amb la Plana de Vic De fet, a les excavacions es va trobar ceràmica medieval, però també romana i ibèrica La història El senyoriu feudal del…