Resultats de la cerca
Es mostren 11305 resultats
Poblament i estructures agràries
Es desconeix quines van ser, al segle VIII, les modalitats d’implantació dels conqueridors àrabs i berbers als actuals Països Catalans Els territoris on el domini musulmà es perllongà, d’una manera permanent, fins als segles XII i XIII són els de les actuals províncies espanyoles de Lleida, Tarragona, Castelló, València, Alacant i les “Illes Orientals” de l’Àndalus Cal incloure Múrcia en aquest grup, ja que la seva història està molt vinculada a la de València i afavorirà un millor coneixement de la regió de València i de les Balears Com que no es disposa de gaire informació sobre el…
Nous camins estètics: balanç i cartografia
Els anys que van del 1997 al 2007 van marcar una dècada de profundes mutacions culturals i estètiques que, en l’àmbit dels Països Catalans, acabaren conformant una cartografia extraordinàriament heterogènia i diversificada, però amb unes línies de força de gran potència que permeten dibuixar els perfils d’una cultura que, tot i els problemes estructurals, entrà amb una força renovada en el nou millenni En les pàgines que segueixen s’intenta esbossar sintèticament l’orientació del més essencial d’aquestes mutacions, que fonamentalment s’articulen al voltant de quatre eixos transversals que…
Els usos dels sòls als Països Catalans
Les dedicacions actuals del sòl Mapes d’ús del sòl han estat establerts per a algunes àrees dels Països Catalans, com aquest corresponent a la Catalunya Nord, incorporat a l’" Atlas de la Catalunya Nord ", de Joan Becat i collaboradors Jordi Vidal En el text, quadres i mapes dels capítols precedents queden recollits els principals tipus de sòls representats als Països Catalans i la seva distribució territorial La superposició d’aquesta informació amb la fornida a la part d’aquesta obra dedicada a la vegetació, dona una visió de l’ús de l’espai i de la dedicació dels sòls al nostre país, però…
Falset

Restes del castell de Falset
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Priorat.
Situació i presentació Situat a la part meridional de la comarca, és envoltat pels de Pradell de la Teixeta E, Porrera NE, Gratallops NW, Bellmunt del Priorat W, el Masroig SW i Marçà S, tots del Priorat Es troba a la zona de contacte del Priorat històric i geogràfic, a l’anomenat Baix Priorat, a la fossa secundària de Falset, que conforma la Serralada Prelitoral, al centre de la conca del riu de Siurana El drenen els barrancs d’Aiguassals, de la Fuina, de l’Olla, de les Aloses, de Barretet, de la Font Vella, de la Vall de la Pistola i de la Vall de la Sardana Les característiques de rerepaís…
Guissona
Vista aèria de Guissona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, al centre de la plana de Guissona, la qual s’estén entre els vessants poc pronunciats del Llobregós i el Sió (de 460 a 560 m alt.), pels municipis de Sant Guim de la Plana, Massoteres, Torrefeta i Tarroja.
Situació i presentació El municipi de Guissona, de 18,10 km 2 d’extensió, confronta amb els termes de Massoteres, a llevant, i de Torrefeta i Florejacs a ponent, a tramuntana i a migdia Al SE, en un petit sector de les serres dels Domenges, limita amb el darrer municipi i amb el de Sant Guim de la Plana Tots aquests municipis esmentats, més el de Tarroja, formen part de l’esmentada plana de Guissona El terme comprèn, a més, l’enclavament del Mas d’en Porta, que es troba situat entre els municipis de Torrefeta i Florejacs i els Plans de Sió Un dels punts més elevats del terme és la Creu de…
Santa Maria de Requesens (la Jonquera)
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de la capçalera des de llevant Hi és perfectament visible el plantejament de l’edifici, amb una nau inicial, ampliat a tramuntana per una altra nau la del costat de migjorn, que en bona lògica havia de completar el projecte, no fou mai construïda, bé que sí començada, segons que sembla F Tur El lloc de Requesens, a la serra de l’Albera, format per masies disperses sota el puig Neulós, era el cap de l’antic terme, centrat pel castell medieval i l’antiga parròquia i després santuari de Santa Maria i que comprènla capçalera del riu d’Anyet Avui forma part del…
Castell de Castellfollit de Riubregós
Art romànic
Situació Vista aèria del castell amb les seves ruïnes de més de 100 m de llargada, esteses al llom d’un esquerp carener ECSA - J Todó Sector culminant del castell on s’alçava la torre mestra, de la qual només resten els basaments ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El castell és assentat dalt d’un serrat, estret i allargassat, situat al ribatge esquerre del riu Llobregós, damunt mateix de la població de Castellfollit És flanquejat per dues torres albarranes, una de les quals, que és poligonal, s’aixeca en un pujol, situat a migdia, que resta deslligat del castell per una depressió oberta en part…
Emfisema
Patologia humana
Definició L’ emfisema constitueix una alteració pulmonar caracteritzada per un increment de la grandària dels espais aeris pulmonars situats més enllà dels bronquíols terminals, que s’acompanya de destrucció de les parets alveolars i reducció de l’elasticitat dels pulmons, els quals queden permanentment distesos, ja que no es poden retreure del tot i retenen a l’interior una quantitat d’aire superior a l’habitual Aquesta alteració, que en general es presenta com a complicació de l’hàbit de fumar cigarrets, sol evolucionar provocant una disminució progressiva de la capacitat respiratòria, que…
Religió 2015
Religió
Religió catòlica El 2015 va ser, per a l'Església catòlica, l'any de la confirmació de les dues línies principals que estan marcant el pontificat del papa Francesc la crítica a la pobresa i la desigualtat social, i la reforma de la cúria romana Altres temes secundaris, però no per això menys importants per al bisbe de Roma, van ser els seus esforços de mediació política i diplomàtica, la crítica al drama de la immigració, la seva crida d'auxili als cristians perseguits al món i la seva atenció a la naturalesa i al medi ambient Precisament aquest darrer aspecte va ser el protagonista de la…
Anticonceptiu hormonal
Definició Són anomenats anticonceptius hormonals diversos medicaments constituïts per hormones o substàncies sintètiques d’efectes similars que impedeixen la concepció o el desenvolupament de l’embaràs Fonaments i tipus Els anticonceptius hormonals es componen de substàncies sintetitzades artificialment, amb uns efectes anàlegs als de les hormones secretades pels ovaris Administrades adequadament, aquestes substàncies hormonals, a través de diversos mecanismes, interfereixen els processos hormonals naturals necessaris per a la concepció i el desenvolupament de l’embaràs Actualment es poden…