Resultats de la cerca
Es mostren 1188 resultats
música de Munic
Música
Música desenvolupada a Munic (Alemanya).
Fundada el 1158 pel duc de Baviera Enric el Lleó, les primeres notícies musicals de Munic són del segle XIV i es refereixen a pràctiques de música polifònica a la Frauenkirche i a l’església de Sankt Peter Durant el segle XVI, a Sankt Peter -que des del 1491 tingué un nou orgue- foren actius S Auer, JCh Pezel i Johann Christoph, i a la Frauenkirche, Ch Perckhofer i H Holzner En el desenvolupament de la música litúrgica a la ciutat també tingué molta importància Sankt Michael, temple que passà als jesuïtes el 1559 En aquesta església fou actiu G Victorinus, musicus praefectus , entre el 1591 i…
música de Praga
Música
Música desenvolupada a Praga (República Txeca).
Habitada des del neolític, al segle IX esdevingué, amb els premíslides, la fortalesa més important de Bohèmia L’emperador romanogermànic Carles IV la feu capital del seu imperi al segle XIV i llavors la ciutat visqué un període d’esplendor cultural Entre els diversos monestirs, convents i esglésies que tingueren alguna activitat musical destacà el convent femení de Sant Jordi, lloc on, segons la documentació conservada, es realitzaven representacions sacres ja al segle XII Altres testimonis de les pràctiques musicals d’aquests anys són un troper del 1235 i les notícies de la creació d’un cor…
Augustin-Joseph de Mailly
AJ de Mailly, sd MHR / JLV Augustin-Joseph de Mailly, comte de Mailly, marquès d’Haucourt i mariscal de França, fou nomenat el 8 d’agost de 1749 lloctinent general al govern del Rosselló i comandant en cap d’aquesta província Pel mes de febrer del 1754, en conflicte amb l’intendent Bertin, tots dos foren expulsats del Rosselló, malgrat el seu suport respectiu a la cort El comte de Mailly, exiliat a les seves terres, fou novament a la cort des del mes d’agost del 1754 Va reaparèixer en campanya a la batalla d’Hastenbeck el 1757, i, més tard a Rosbach Fou fet presoner i intercanviat amb un…
La normalització lingüística i l’Institut d’Estudis Catalans
Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1911 Coll part / RB Un dels processos que acompanyà indefectiblement la centralització del poder en els estats moderns de l’Europa occidental va ser la voluntat de fixar els idiomes oficials Un exemple d’això és el que proporcionaren Richelieu i el gramàtic Claude de Vaugelas a la França de la primera meitat del segle XVII A la primeria, aquests processos només van afectar petites minories La seva generalització i extensió social va ser lenta i, en molts llocs, encara era un problema candent en ple segle XIX En tots els casos es va consolidar enmig de…
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Els jardins del palau de Pedralbes de Barcelona, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura catalana
Jardineria
Historiografia catalana
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’…
, ,
Mateu Aimeric
Filosofia
Historiografia catalana
Filòsof, historiador i humanista.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el…
, ,
Juan del Encina
Portada de l’edició del 1519 de les Coplas de Zambardo , de Juan del Encina
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Teatre
Compositor, poeta i dramaturg castellà.
Vida No es coneix gran cosa sobre la seva formació Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El seu germà Diego ocupà la càtedra de música a la Universitat de Salamanca entre el 1503 i el 1522, i un altre germà, Miguel, fou capellà al cor de la catedral d’aquesta mateixa ciutat El 1484 ingressà al cor de la catedral i cap al 1490 rebé els ordes menors i es graduà en lleis Entre altres mestres, estudià amb Antonio de Nebrija El 1492 entrà al servei dels ducs d’Alba al palau d’Alba de Tormes i es dedicà a crear per a la cort composicions poètiques i musicals i peces dramàtiques La major part…
Juan del Encina
Música
Compositor, poeta i dramaturg castellà.
Vida No es coneix gran cosa sobre la seva formació Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El seu germà Diego ocupà la càtedra de música a la Universitat de Salamanca entre el 1503 i el 1522, i un altre germà, Miguel, fou capellà al cor de la catedral d’aquesta mateixa ciutat El 1484 ingressà al cor de la catedral i cap al 1490 rebé els ordes menors i es graduà en lleis Entre altres mestres, estudià amb Antonio de Nebrija El 1492 entrà al servei dels ducs d’Alba al palau d’Alba de Tormes i es dedicà a crear per a la cort composicions poètiques i musicals i peces dramàtiques La major part…
Francesc Eiximenis
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Vida La seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la baixa edat mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes Franciscà menor, prengué l’hàbit de l’orde al convent de Girona en una data desconeguda i s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352, a Barcelona El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a estudiar a les universitats de París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on…
, ,
Antoni Bergnes de las Casas
Historiografia catalana
Editor, hel·lenista, traductor i escriptor.
Vida i obra De família menestral, estudià francès, anglès i alemany amb diferents professors particulars Treballà des de molt jove com a dependent encarregat de la correspondència estrangera en diverses cases comercials de Barcelona La possibilitat d’establir relacions comercials amb la Mediterrània oriental potser fou la causa del seu aprenentatge del grec modern, que li ensenyà Demetrio Carolo, un grec resident a Barcelona, mentre que l’estudi del grec clàssic i de la cultura hellènica fou fonamentalment autodidàctic Ideològicament fou liberal, i sempre es mogué dins els paràmetres del…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina