Resultats de la cerca
Es mostren 1247 resultats
Caldes de Montbui
Portada principal, barroca, de l’església de Santa Maria de Caldes de Montbui, obra de l’escultor Pau Surell, acabada el 1701
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Vallès Occidental, estès en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca (el Farell, 789 m alt.); és travessat de nord a sud per la riera de Caldes.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Lliçà de Munt SE, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells del Fai E i Sant Feliu de Codines NE del Vallès Oriental, i Palau-solità i Plegamans S, Sentmenat W, Sant Llorenç Savall i Gallifà N, pertanyents a la comarca del Vallès Occidental Situat en el sector central de la regió natural del Vallès, la meitat septentrional del terme s’estén sobre la serralada que emmarca la comarca, mentre que la meitat meridional ho fa sobre la plana La serra del Farell en constitueix el relleu més destacat, del qual cal remarcar-ne la cota cimera, el pic…
Febrer 2009
Diumenge 1 Les FARC alliberen quatre ostatges La guerrilla colombiana deixa en llibertat tres policies i un militar de baixa graduació, en captivitat des del 2007 Després de l'alliberament, un membre de la missió de rescat denuncia que l'exèrcit va posar en perill l'operatiu pel constant seguiment de l'assumpte El grup de rescat va rebre els ostatges en algun punt de la selva de Caquetá, al sud del país Una dona, escollida primera ministra islandesa Per primera vegada en la història d'Islàndia, una dona, Jóhanna Sigurdardóttir, es converteix en la primera ministra d'aquest país, després de la…
monestir de Sant Cugat del Vallès

Vista de la façana principal del monestir de Sant Cugat del Vallès
Gabriel Serra
Abadia
Abadia benedictina situada dins la població de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al pati del…
Galícia

Comunitat autònoma
País del NW de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol i que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Cantàbrica, a l’E amb Astúries i Castella i Lleó i al S amb Portugal; administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra; la capital és Santiago de Compostel·la.
Administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra La capital és Santiago de Compostella La geografia física El relleu i la geografia Galícia és un país molt vell Les roques metamòrfiques es dipositaren a les mars del Precambrià i hom els calcula mil milions d’anys, i als gneis de l’anomenat Complex Antic anteriors a l’orogènia herciniana, més de 500 milions d’anys Els moviments hercinians metamorfosaren les antigues formacions paleozoiques, i els granits hercinians consolidaren les primeres estructures i els donaren rigidesa i, així, crearen, definitivament…
La Conca de Barberà
Situació i presentació La Conca de Barberà, amb una extensió de 650,24 km 2 que correspon a 22 municipis, és situada entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs Geològicament pertany a la Depressió Central Catalana, però hidrogràficament la majoria del seu territori correspon als rius Francolí i Gaià, les aigües dels quals desemboquen directament a la Mediterrània La comarca té una disposició allargada en direcció de NE a SW, parallela a la de la Serralada Prelitoral Els seus límits són els següents l’Alt Camp pel S i SE, el Baix Camp i un extrem del Priorat al SW, les Garrigues…
El Solsonès
Situació i presentació La comarca del Solsonès, de 1001,21 km 2 , és a la Catalunya Central, envoltada pel Bages i pel Berguedà, amb els quals manté una gran afinitat i estretes relacions humanes, i per l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Anoia Té com a cap de comarca la ciutat de Solsona, que li ha donat el nom És considerada una comarca de muntanya, raó per la qual es beneficia de la llei 2/1983 d’Alta Muntanya del Parlament de Catalunya, i en conseqüència té un Pla Comarcal de Muntanya, aprovat el 25 d’octubre de 1989, que ha previst tot un seguit d’actuacions per a millorar la…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…
Vic
Pont romànic sobre el Mèder, a Vic
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, que centra la plana de Vic, a la confluència del Mèder i del Gurri.
Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de…
Les migracions
Història del poblament Les terres catalanes han estat, des d’antic, terres de pas un lloc on la població s’ha anat installant tot adaptant-se a un entorn variat de plana i de muntanya, de litoral i d’interior Històricament, el poblament a Catalunya s’ha anat desenvolupant amb estreta relació a dos factors els corrents d’immigració i l’alternança entre la muntanya i la plana Les condicions de vida i de seguretat, juntament amb l’economia, han acompanyat l’evolució d’aquests dos factors al llarg del temps, i han originat processos culturals propis en cada època L’evolució de les condicions…
Població i recursos del món
La població La població de la Terra l’any 1995 va superar els 5 600 milions de persones i segons les previsions arribarà als 6 000 milions abans de la fi del millenni Fins a tenir aquestes dimensions actuals, la humanitat ha hagut de superar greus crisis de mortalitat epidèmies, guerres, fams, etc que delmaven constantment una població ja per si mateixa poc voluminosa La xifra d’un miler de milions d’habitants s’assolí al començament del segle XIX, i, si bé va caldre gairebé un segle per a doblar aquest nombre cap al 1920, posteriorment, en poc més de 50 anys la població mundial es tornà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina