Resultats de la cerca

Situació Una vista exterior del conjunt, en la qual és visible l’estructura de l’edifici pertanyent a una època gòtica F Tur L’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries és la parroquial de la vila, la qual és situada en un turó de 17 m d’altitud, a la vora esquerra de la Muga, a uns 4 km del mar La posició enlairada, que domina la plana alluvial, afavoria la defensa estratègica d’un lloc que fou la capital del comtat d’Empúries El primitiu nucli d’origen alt-medieval fou bastit damunt el Puig Salner i posteriorment s’estengué pels quatre turons més pròxims, anomenats de la Cavalleria, de…

Situació Vista aèria de la població en un extrem, hom pot veure la torre alt-medieval, i, a l’extrem oposat, l’església romànica, posteriorment fortificada J Todó-TAVISA L’església denominada Sant Iscle d’Empordà és el temple parroquial de la vila del mateix nom, situada Q 2 km a ponent del seu cap de municipi, al cim d’un pujol — que emergeix de la plana alluvial entre el Ter i el Daró Mapa 296M781 Situació 31TEG046335 Per arribar-hi hom pot agafar qualsevol dels dos camins que hi porten des de la carretera de Torroella de Montgrí a Rupià, on enllaça amb la carretera comarcal de Girona a…

Situació Edifici singular pel seu desenvolupat creuer i la decoració de tipus llombard, fruit de més d’una etapa constructiva també acusa diverses ampliacions i modificacions modernes F Tur L’església parroquial de Sant Gregori és situada al barri de l’Església d’aquesta població, uns 2 km després del nucli urbà, sobre la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles Mapa L38-13333 Situació 31TDG784491 JAA Història El lloc apareix ja a la dotació que l’any 882 féu Carloman al bisbe Teuter, juntament amb l’Estanyol, Salitja, Vilobí, Salt, Montfullà, Vilablareix i altres indrets Aquesta dotació…

Situació Mur que tancava el sector de llevant del recinte del castell C Martí Castell situat en un petit turó de 295 m d’altitud, a la part N de la població, en una avançada de la serra del Far o del Corredor Mapa 37-15393 Situació 31TDG505575 Per arribar-hi cal agafar la carretera B-510 a Dosrius, en direcció a Llinars Poc després del quilòmetre 4 trobem un camí que tomba a la dreta, senyalitzat amb una pedra on hi ha gravada la paraula “Vallmajor” Seguint aquest camí, cal tombar a l’esquerra a la primera bifurcació i entrar tot seguit en una urbanització Tombant de nou a l’esquerra i…

Situació Vista aèria de l’antic nucli de Sota-ribes, origen de la població de Sant Pere de Ribes, amb la torre del castell i la primitiva església parroquial ECSA - J Todó Aquest castell es troba uns 500 m de la sortida de la població de Sant Pere de Ribes, per la carretera de Vilanova, al veïnat anomenat actualment Sota-ribes MLIR Mapa 35-17447 Situació 31TCF966685 Història Des dels seus orígens, el castell de Ribes va restar estretament lligat a la seu de Barcelona L’any 990, després de la ràtzia d’Almansor, que afectà molt el terme, el bisbe Vives de Barcelona va concedir una carta de…

Situació Vista aèria de la ciutat, amb el nucli històric a primer terme i la vall de l’Ondara al fons ECSA-J Todó La ciutat de Cervera, capital de la comarca de la Segarra, és situada a 548 m d’altitud, sobre la carena d’un tossal proper a la riba dreta del riu d’Ondara Com a cap comarcal, a Cervera s’hi concentra un important nombre de serveis, tot i que l’activitat més dinàmica i diversificada és la indústria Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563148 Cervera disposa d’una bona xarxa de comunicacions La principal via la constitueix la carretera N-II de Barcelona a Madrid, la qual travessa la…

En el decurs del primer període internacional hi ha constància de diversos pintors actius a Manresa i Vic que van tenir un àmbit de treball que anà més enllà dels límits de les actuals comarques del Bages i Osona La informació sobre els pintors manresans és força rica Es tenen referències de diversos pintors, entre ells Bernat de Montflorit, Francesc Feliu I i II, i Berenguer Bertran També se sap que treballà al Bages, Pere de Mer, pintor de Berga, que signà un rebut de 45 florins, preu d’un retaule de Sant Andreu que havia pintat per a l’església de Sant Miquel de Cardona 1402 En canvi, dels…

L’escut de la població a la font de Mitja Vila 1519 ECSA – GSerra La història De domini eclesiàstic, l’origen de la Selva es remunta a la carta de poblament atorgada per l’arquebisbe Hug de Cervelló a favor dels habitants del que aleshores s’anomenava Villa Constantina 1164 o 1165, situada a l’extrem septentrional del terme de Constantí Al final del segle XII, el lloc ja era en possessió de la pabordia, principal dignitat canongial de la seu de Tarragona La vila romangué sota el domini dels pabordes fins a la supressió d’aquesta dignitat el 1410 dos anys després passava a ser de…

Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony 115, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’alineació Cadí-Moixeró-Mogrony, juntament amb altres muntanyes veïnes de menor entitat—Pedraforca 2497 m, Clotarons 2173 m, Cadinell 2112 m, etc—, conforma el conjunt orogràfic més alt i extens dels Pre-pirineus orientals La litologia, predominantment calcària, i el bon estat de conservació del paisatge, fan que sigui una de les zones de muntanya més notables de Catalunya Des del coll de Bacanella fins al de la Creueta, en uns 40 km de definida direcció E-W, se situa la part més…

El 22 de juliol de l’any 1476, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Delgado Castella segle XV – Barcelona 1478, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Mateu de Montcada i de Montcada, senyor de les baronies d’Aitona, Seròs i Mequinença diputat reial Francí Ramis, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Marc Artado, canonge d’Urgell oïdor militar Joan Saportella, donzell, domiciliat a Tarragona oïdor reial Joan Rossell, doctor en decrets, ciutadà de Lleida El primer d’agost juraren els seus càrrecs a lacasa que el monestir de…