Resultats de la cerca

Situació Fortificació situada al vessant de migdia de la serra de la Mussara, avui molt restaurada ECSA - J Bolòs Torre situada al vessant meridional de la serra de la Mussara, a l’est d’aquest llogaret És al costat d’una casa d’estiueig restaurada Des d’aquí hi ha una molt bona panoràmica sobre bona part del Camp de Tarragona Mapa 33-17445 Situació 31TCF365684 Seguint la carretera que va de Maspujols cap a les muntanyes de Prades, havent passat Vilaplana, molt poc abans del revolt que hi ha sota el repetidor de televisió, surt un camí tancat amb una cadena Cal seguir aquest camí que baixa…

Des de llavors se n’han editat 14 números, i constitueix a hores d’ara la publicació senyera de l’esmentada institució Actualment porta el subtítol de Revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida El naixement de la revista s’emmarca en l’onada de publicacions amb què es materialitzà el notable impuls experimentat per la historiografia local valenciana a la dècada del 1980 De fet, és la prova de l’existència, la consolidació i la vertebració d’un conjunt d’investigadors de diverses disciplines, tots ells fills de la comarca, entorn de la figura del professor Emili Casanova UV-Estudis…

Se situa a l’extrem septentrional de la vall de Santa Creu, on la Bolzana canvia bruscament la direcció S-N per la W-E a la sortida del congost on s’alça el castell de Puillorenç , en trobar els asprius vessants de les Corberes, en aquest sector dominades pel roc d’en Jolanda 1017 m i el roc Corbatièr, contraforts sud-occidentals del puig de Bugarach Des de les muntanyes que s’alcen a ponent, divisòries amb les aigües de l’Aude serrat de la Besòla, coll de Camperièr, serra Lhonga, baixa el torrent de lo Manhat, afluent a la Bolzana entre Lavanyac i la Pradella Tot el territori és, doncs, molt…

Dolines a la part més alta de Port del Comte, una manifestació força evident del modelat càrstic Ernest Costal La serra de Port del Comte 210, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Port del Comte o muntanya de la Bòfia, juntament amb tota una sèrie de contraforts serres de Turp, Odèn, Canalda, Encies, etc, forma un gran bloc muntanyós situat entre els rius de Lavansa, Segre i Cardener, i constitueix un dels massissos més extensos del Prepirineus A diferència de la major part de les serres prepirinenques, no hi ha cap alineació E-W ni cap clara carena culminal…

El llop Canis lupus , el més gran dels cànids, es troba extingit als Països Catalans Té la cua normalment més curta que la meitat de la llargada del cap i el cos junts, que sempre sobrepassa els 90 cm L’alçada a la creu és superior a 45 cm Té la pupilla rodona i la llargada de la dent carnissera inferior és superior als 27 mm Les apòfisis postorbitals convexes sobresurten per damunt del crani Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Té l’aspecte d’un gos de grans dimensions, de color gris brunenc a les parts posteriors i gris blanquinós a les inferiors La longitud del cap i cos és de 90-130 cm la de la…

El Puigcampana, que tot i situat a prop de la mar ja assoleix els 1400 m d’altitud, és una de les muntanyes valencianes de més personalitat i de línies més airoses Martí Domínguez El massís del Puigcampana 212, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Puigcampana 1410 m, amb el seu germà Ponoig o Cap Gros 1181 m, domina per sobre Polop, la Nucia, l’Alfàs del Pi, Benidorm, Finestrat i Orxeta, i constitueix un indret inexpugnable on les fortíssimes costeres han impedit el desenvolupament de la febre urbanística L’alçària del Puigcampana, la més elevada de tots els…

Àrea de nidificació del sit negre Emberiza cia als Països Catalans Maber, original dels autors El sit negre és present als Països Catalans al llarg de tot l’any és un nidificador habitual de la major part de les nostres muntanyes de més de 400 m Manca de les Balears —on tan sols hi ha alguna citació en pas a Mallorca—, la plana de Lleida, i una bona part del litoral, on pot aparèixer com hivernant Les nostres poblacions de l’alta muntanya davallen cap al setembre a zones més baixes, i alguns individus inicien moviments nòmades El pas té lloc per una banda a l’abril i una part al maig, i per…

Àrea de nidificació de la gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nia a zones muntanyoses i cingles entre els 1000 i els 2100 m d’altitud, aproximadament, de la Catalunya Nord, Andorra, el N i l’W de la resta del Principat i l’interior del País Valencià, mentre que evita generalment els voltants del litoral Com la gralla de bec groc, la gralla de bec vermell és típicament sedentària, i ocupa les zones apropiades dels Països Catalans, sense menysprear, però, el fet que una part de la població pot realitzar moviments poc…

Àrea de nidificació de la gralla de bec groc Pyrrhocorax graculus als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta bàsicament d’una espècie sedentària als Pirineus i en algunes serralades pirinenques de l’interior, encara que en el decurs d’hiverns molt freds pot traslladar-se cap als Prepirineus, on sovint conflueix amb la gralla de bec vermell P pyrrhocorax Els nuclis de cria més meridionals es troben als límits del Pallars Jussà amb la Noguera i també al Solsonès i al Berguedà Excepcionalment, se n’ha vist més cap al S i l’E del Principat, abastant comarques litorals com ara l…

Comprèn, d’W a E, els monts Daqing Shan, Sheiten Ula, Wulashan i Langshan Els cims més alts de 2000 a 2500 m són al SE dels Daqing Shan