Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
Estratègies i consells per a fer bé els exàmens
Educació
Com s’han d’afrontar els exàmens Els exàmens són la manera més habitual que tenen els professors de comprovar si has complert els objectius de l’assignatura Però, a més dels exàmens, els professors poden fer altres tipus d’avaluacions com, per exemple, els treballs, el seguiment dels deures diaris, l’exposició a classe d’un tema, el treball en grup, etc Però cada tipus d’avaluació és diferent En aquest capítol, ens dedicarem específicament als exàmens Concretament, a una sèrie d’estratègies i consells útils, en major o menor grau, per a qualsevol tipus d’avaluació De segur que ja has fet…
Economia 2019
Economia
La prohibició de l’administració Trump de fer negocis amb la xinesa Huawei va ser una de les formes més visibles del contenciós comercial entre els EUA i la Xina © Huawei Després d’un inici d’exercici marcat per la desacceleració de l’economia, a la part final de l’any, la sensació i les perspectives van canviar com a conseqüència de la distensió entre l’Administració nord-americana de Donald Trump i la Xina Tot i arribar a un acord només sobre una part del seu contenciós comercial i deixar per a més endavant qüestions més complexes, el sol fet de reduir-se les tensions va fer augmentar l’…
Sant Aniol d’Aguja (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis, la part superior del mur del qual ha estat capçada per un fris d’arcuacions cegues J M Melció La vall de Sant Aniol baixa en direcció nord-sud des dels cims més alts de la línia divisòria amb el Vallespir, entre les serres encinglerades de Talaixà i del puig del Ferran, a ponent, i de Martanyà i de Gitarriu, a llevant, formant uns espectaculars salts i engorjats Al fons d’aquesta vall, tancada i plena d’encant, a l’origen del Llierca, en un lloc pràcticament abandonat, hi ha l’església de Sant Aniol d’Aguja, Sant Aniol d’…
Sant Privat d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Situació Aquesta església parroquial centra un petit nucli de cases que constitueixen el poble pròpiament dit, que es troba a 542 m d’altitud, a l’esquerra del Gurn, a l’inici del sector muntanyós, a la part alta de la vall Mapa 294M781 Situació 31TDG511668 Per anar-hi cal agafar la carretera de Girona o Olot per les Planes Poc després d’haver trobat a mà dreta la carretera que va a les Preses, a mà esquerra apareix la que va a Sant Privat, perfectament senyalitzada JVV Història El lloc de Sant Privat apareix documentat l’any 898 en un precepte del rei carolingi Carles el Simple, al qual, per…
Rafael d’Amat i de Cortada
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…
, ,
El marc històric del romànic de la Llitera
Art romànic
Els precedents antics Ganivet de sílex de la Coma del Bep Albelda, important jaciment d’època neolítica ECSA - JI Rodríguez La Llitera, actualment una comarca ben determinada i individualitzada, és tanmateix de cohesió relativament recent Una de les constants de la seva història és precisament la de ser terra de pas, de transició entre la muntanya i la plana, i fins i tot de frontera Si a això afegim les peculiaritats pròpies de repoblacions diacròniques, hom s’explica fàcilment la seva fesomia peculiar i heterogènia, fruit de la constant acumulació històrica D’acord amb això, la Llitera és…
Cubelles
Vista aèria de Cubelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Garraf, al límit amb el Baix Penedès, a la costa, a la vall del riu de Foix, des del seu sector engorjat, aigua avall del pantà de Foix, fins a la desembocadura.
Situació i presentació Limita a l’E amb el terme de Vilanova i la Geltrú, a l’W amb el municipi de Cunit Baix Penedès, al N amb les terres de Castellet i la Gornal Alt Penedès i al S amb la Mediterrània La costa és una zona de platja sorrenca i plana d’una amplada mitjana de 2,7 km i la resta del terme és accidentada pels darrers contraforts de la Serralada Litoral la Fita dels Tres Termes, a l’extrem nord-oriental divisòria dels termes de Cubelles, de Vilanova i de Castellet i la Gornal a ponent, el vessant oriental del puig de la Nina és límit amb Cunit D’altres pujols són el de la Cogulla…
Santa Maria d’Arties (Salardú)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’esglesia des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix el nucli antic d’Arties, població estesa a ambdues ribes de la Garona, a l’indret on desemboca el riu de Valarties i a redós de l’im pressionant tuc de Montarto Mapa 149M781 Situació 31TCH258296 S’arriba fàcilment a Arties per la carretera del port de la Bonaigua C-142 El recorregut des de Vielha és d’uns 7 km aproximadament FJM-AMB Església L’edifici adopta un pla basilical de tres naus que, originàriament, eren culminades vers llevant per sengles absis semicirculars Actualment hi…
Palau episcopal (Tortosa)
Art romànic
Situació Cambra de la primera planta de l’antic palau, mutilada per un envà, amb una columna que sosté dues arcades d’arc de mig punt ECSA - X Rollan L’antic palau episcopal romànic es troba al barri vell de la ciutat de Tortosa, dins de l’illa que comprèn tots els edificis del capítol de la catedral Aquesta illa es troba cercada pels carrers de la Creuera, Taules Velles, plaça de l’Olivera, la Suda i Costa de Capellans Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 L’edifici es troba en concret entre el carrer de la Creuera —números del 12 al 18— i el carrer del Palau popularment anomenat pati de la…
Acta de les consultes a mestres d’obra sobre la continuació de la catedral de Girona
Art gòtic
Data del 23 de febrer al 15 de desembre de 1386 Els obrers i el capítol de la catedral i el vicari del bisbe de Girona demanen a diversos mestres d’obra la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral, amb una nau o bé amb tres Les consultes van ser convocades perquè alguns mestres van posar en dubte, en una reunió en què hi era present Pere el Cerimoniós, la viabilitat de construir l’església amb una sola nau Sàpiga tothom que els venerables barons, senyors Galceran de Vilanova, ardiaca de Besalú, i Pere de Carrera, prevere del capítol de l’església de Girona,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina