Resultats de la cerca
Es mostren 1324 resultats
Talpó comú
El talpó comú Microtus duodecimcostatus és un petit rosegador difícil de diferenciar dels altres representants del subgènere Pitymys presents a la península Ibèrica Cal recórrer a trets dentaris i morfomètrics Les mesures corporals són les següents 91-1 70,5 mm de cap i cos, 21-34,5 mm de cua, 15-18,5 mm de peu posterior, 7,5-10 mm d’orella el pes és de 19-32 g Xavier Palaus És un petit rosegador del subgènere Pitymys , de cos allargat, cap arrodonit i cua curta, que presenta determinades adaptacions a la vida subterrània, com, per exemple, ulls i orelles petits i crani aplatat Altrament,…
Castell de Mataplana (Gombrèn)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del Castell, del qual resta algun mur M Anglada Les restes del castell de Mataplana es troben al costat nord-occidental del terme de Gombrèn, a la vall de l’Espluga Mapa 255M781 Situació 31TDG277795 Hom hi pot arribar per la mateixa pista que porta al santuari de Mogrony des de Gombrèn Passada la casa del pla de la Molina, cal deixar aquesta pista per agafar el camí que porta a la collada del pla de l’Espluga Al costat de l’església de Sant Joan de Mataplana, hom trobarà les ruïnes d’aquest castell JVV Història Aquest castell es trobava situat al comtat de…
Santa Magdalena de Conangle (les Masies de Roda)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la capçalera exterior de l’església amb un absis trapezial, el qual porta a pensar en una construcció d’època pre-romànica G Llop El conjunt és situat dins la finca del mas de Salou, en el sector de migjorn del terme municipal de les Masies de Roda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 332 x 44,0 —y 47,2 31 TDG 440472 S’hi pot anar amb vehicle agafant la carretera que va de Vic a Roda de Ter Un cop sobrepassat l’indret anomenat La Creu de Roda, i just en començar a trobar les primeres cases de Roda de Ter,…
Domus de Canet o castell de Santa Florentina (Canet de Mar)
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquest fantasiós castell neomedieval ECSA - Rambol El castell de Santa Florentina, antiga domus de Canet, és situat a la part alta de la vall de Canet, uns 2 km al N de la població Mapa 38-15394 Situació 31TDG648057 Per accedir-hi des de la carretera N-II cal desviar-se uns 2 km endins de la població seguint una pista asfaltada que corre parallela a la riera de Canet els darrers 800 m són per camí de terra MLIR Història Fotografia de la fortalesa al final del segle passat, abans de la seva transformació radical al començament d’aquest segle Arxiu Mas El casal o…
Vila fortificada i castell de Castellnou dels Aspres
Art romànic
Situació Vista àeria del castell amb la vila fortificada als seus peus ECSA - Jamin Castellnou dels Aspres, al peu del roc de Mallorca, prop de la riera de Castellnou, s’estén graonadament al peu de l’esperó rocós dominat pel castell del mateix nom El recinte fortificat que envolta el poble està gairebé intacte, la qual cosa confereix al lloc un interès excepcional Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 12,6” N - Long 2° 42’ 15” E El poble de Castellnou és 5 km a ponent de Tuïr, tot seguint la carretera D-48 PP Història El poble de Castell nou deu el seu origen al “castell nou” castrum novum,…
La farmàcia catalana
Pot de farmàcia, segles XVII-XVIII BMB / GS Al llarg de l’edat moderna, la farmàcia va esdevenir progressivament un camp professional específic i exclusiu, i per a aconseguir-ho va caldre una delimitació de competències amb altres oficis que fins llavors hi havien intervingut d’una manera o altra metges, cirurgians, droguers, sucrers, cerers Al segle XVI el metge procedia a l’examen del malalt per a establir el diagnòstic, a partir del qual formulava la seva prescripció i receptava la medicació més adient L’elaboració concreta del medicament, però, era un afer reservat a l’apotecari, que…
Pere Vidal
Pere Vidal
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…
,
L’inici del procés de normalització lingüística
Cartell de Cesc, 1976 ANC-Fons Vilarrúbia El començament del procés de normalització lingüística als Països Catalans s’emmarcà en un context més general d’oposició al règim franquista i de recuperació cultural, cívica i política De fet, la reivindicació lingüística era el factor més emblemàtic i cohesionador d’aquella oposició La construcció d’una llengua nacional era el programa mínim compartit, a més, per tots els sectors socials partidaris del canvi de règim L’exigència de l’oficialitat del català i de l’extensió social del seu ús representaven, d’una banda, la legitimació històrica de l’…
Els comtes d’Empúries anteriors al 1300
Art romànic
Belló I de Carcassona segle IX Són ben poques les coses que sabem d’aquest comte Fou comte de Carcassona en temps de Carlemany, per tant abans de l’any 814 Tingué uns fills segurs Giscafred, que fou comte de Carcassona, i Sunifred, que fou comte d’Urgell-Cerdanya i pare de Guifré el Pelós I uns altres fills probables Oliba I, gairebé segur fill de Belló, comte de Carcassona després del seu germà Giscafred, i, l’altre, Sunyer I, comte d’Empúries-Rosselló No sabem de qui era fill ni tampoc on va néixer Tenia els béns patrimonials tocant al Vernet, al Conflent Tampoc no sabem per quin motiu fou…
L’escultura: una certa singularitat
L’escultura d’època moderna és sens dubte la que, d’una manera més clara, ha esdevingut als ulls de la historiografia el veritable invariant en referència al conjunt arquitectonicoplàstic català Després de les importacions napolitanes i la presència d’autors foranis —Ordoñez i Forment—, l’escultura catalana s’abocà a un provincianisme que només la bona voluntat dels historiadors de l’art, marcats per un nacionalisme estèril o per una foscor analítica considerable han sobrevalorat Martín Díez de Liatzasolo, Geroni Xanxo, Pere Ostris i Andreu Ramírez, en l’excepció positiva de Cristóbal de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina