Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Castell de Lluçars (Tolba)
Art romànic
Situació Vista del poble de Lluçars, presidit pel seu imposant castell ECSA - F Tur El castell de Lluçars és emplaçat en la plataforma del monticle que presideix el petit poble de Lluçars El castell de Lluçars es troba estratègicament situat, car domina la vall del Queixigar, entre Monesma, al nord, i Falç al migdia, castells amb els quals es comunica visualment Mapa 32-12 289 Situació 31TBG998703 S’hi arriba perfectament amb automòbil des de la N-230, agafant a l’esquerra una carretera local, passat Tolba i abans del pont del Queixigar, entre els quilòmetres 73 i 74 Aquesta carretera segueix…
Sant Vicenç d’Obiols (Avià)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Cal apreciar-hi la gran diferència existent entre l’altura de les cobertes de la nau i les dels braços del transsepte i l’absis Igualment és destacable l’altura considerable que té el mur de tancament de l’absis A Bastardes L’església és situada dalt d’una plataforma rocallosa, composta d’arenisques, que s’eleva, al ribatge dret del Llobregat, sobre la Colònia de la Plana, a la banda sud-oriental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full…
El retaule de la Mare de Déu de l’Estrella de la catedral de Tortosa
Art gòtic
L’estructura i la iconografia A la catedral de Tortosa es conserva, al darrere de l’altar major, el retaule de fusta de la Mare de Déu, conegut com el “retaule de l’Estrella” En realitat, es tracta d’un políptic de fusta que combina l’escultura –visible quan el retaule resta obert– i la pintura, a les taules exteriors de les portes La descripció i l’anàlisi de la part pictòrica del retaule s’apleguen en el capítol “La pintura italianitzant a Tortosa” del volum Pintura I d’aquesta collecció, pàg 221-224 Les trenta escenes esculpides de les vides de Jesús i la Mare de Déu s’ordenen en vuit…
Vila d’Elna
Art romànic
Situació Vista aèria de la Vila Alta, centrada per la seva magnífica catedral ECSA - Jamin El municipi d’Elna és situat a la plana del Rosselló, a la riba esquerra del Tec La població d’Elna es troba en un dels turonets que hi ha al centre del terme el nucli antic és format per la Vila Alta i la Vila Baixa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 0,6” N - Long 2° 58’ 15,6” E Elna és 14 km al sud de Perpinyà per la N-114 PP Història Els orígens d’Elna es perden veritablement en la nit dels temps, com els de Ruscino Hereva de la llegendària Pyrene amb la qual, segons Aviè, comerciaven els foceus de…
Sant Vicenç del Sallent (Santa Pau)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme A Martí L’església de Sant Vicenç centra el petit nucli del poble de Sallent, de cases disseminades, el qual és situat a la riba dreta i a poca distància del Ser, aigües avall de Santa Pau, en un indret on el riu passa enfonsat formant petites cascades i engorjats, on rep la riera de Samariu Mapa 295M781 Situació 31TDG682672 El poble de Sallent es troba al quilòmetre 13 de la carretera d’Olot a Banyoles per Santa Pau i Mieres, a 4 km de Santa Pau JVV-ANM Història L’origen de l’església de Sant…
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…
Arquitectura romànica tardana: fi del segle XII i segle XIII
Així com en períodes anteriors es destacaven els moviments constructius més o menys importants, sovint lligats a moments de reforma religiosa, que van esperonar el desenvolupament dels esquemes arquitectònics, al segle XIII la dinàmica de construcció va ser molt més limitada, excepte potser pel que fa a aquells conjunts aixecats arran de l’expansió del Císter Dins aquest context de baixa producció, però, es van destacar com a centres importants les comarques tarragonines i lleidatanes Sens dubte, les grans protagonistes de l’arquitectura del segle XIII van ser sobretot la Seu Vella de Lleida…
L’arquitectura de transició del segle XI al XII
Durant la segona meitat del segle XI es van acabar les grans obres que s’havien emprès abans del 1050, i es va continuar aquell gran procés de renovació i reconstrucció d’edificis eclesiàstics i monàstics que s’havia començat durant el primer romànic La segona meitat del segle XI també va coincidir amb un procés d’expansió dels ordes monàstics a Catalunya, especialment de les canòniques, més enllà del gran moment del monaquisme benedictí Aquest fenomen, que es va iniciar sobretot al monestir de Santa Maria de Vilabertran, tenia com a base indiscutible la reforma canònica de Sant Ruf d’Avinyó…
El claustre de la canònica de Sant Pere d’Àger
Art gòtic
El claustre de Sant Pere d’Àger se situa com la darrera obra important que es portà a terme en aquest monestir de la Noguera, seu d’una comunitat regular de canonges augustinians i també lloc de residència dels comtes d’Urgell, que passaven llargues temporades al monestir perquè dins del seu recinte hi havia encara l’antic castell d’Àger, del segle XI, esdevingut una residència seva El comte Pere d’Urgell, el promotor del projecte del claustre, hi féu estades sovintejades La manca gairebé absoluta de documentació no permet oferir gaires dades concretes sobre el seu procés constructiu Quant al…
Els merostomats fòssils
Són artròpodes quelicerats de vida aquàtica, originalment marins i molts d’ells adaptats progressivament els actuals encara són marins al règim d’aigua dolça El seu cos és de llargada molt variada i és format per un escut cefalotoràcic prosoma i per un abdomen opistosoma acabat en un tèlson punxegut, generalment en forma d’agulló Quant a la sistemàtica, hom els assigna la categoria de classe, contraposada a la classe dels aràcnids o quelicerats terrestres, i els subdivideix en tres grups ben definits els aglàspides, els euriptèrides i els xifosurs Els euriptèrides i els xifosurs són grups…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina