Resultats de la cerca
Es mostren 11110 resultats
El massís de Canigó
Visió de la pica de Canigó des dels gorgs de Cadí Els petits estanys glacials del massís són els més orientals de tota la serralada pirinenca Ernest Costa El massís de Canigó 110, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Canigó és situat a l’extrem oriental de l’alta cadena axial pirinenca El seu cim, la Pica del Canigó 2785 m és només a 45 km de les platges del golf de Lleó El massís integra una veritable península muntanyenca que domina la plana rossellonesa limita al nord per la vall de la Tet i al sud per la del Tec A part el seu valor simbòlic per…
Les valls d’Andorra
L’estany petit de Juclà, a la capçalera de la vall del mateix nom, presidit pel pic d’Escobes Ernest Costa Les valls d’Andorra 15, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Principat d’Andorra és situat al bell mig dels Pirineus axials De 468 km 2 d’extensió, és integrat per la conca del riu Valira, encara que el sector més baix d’aquesta pertany a la comarca de l’Alt Urgell A l’alçada de les Escaldes la vall de la Gran Valira es parteix en dues, les quals són recorregudes pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient i al seu torn subdividides en diferents valls…
La vall de Benasc
El pic d’Aneto i part de la seva glacera, mostrant diferents esquerdes Ernest Costa La vall de Benasc 11, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La vall de Benasc coincideix amb el curs alt de l’Essera i comprèn els relleus més alts i vigorosos dels Pirineus centrals S’articula en diferents valls afluents entre les quals destaquen la d’Estós, pel marge dret, i la de Vallhiverna, per l’esquerra Al nord limita amb l’imponent alineació muntanyosa que fa la divisòria d’aigües entre els dos vessants dels Pirineus i que s’estén aproximadament des de la Forca de la…
La mola de Cortes, el massís del Caroig i la serra d’Enguera
La vall del Xúquer limita el massís de la mola de Cortes pel nord, en un tram força abrupte que actualment és ocupat per tota una sèrie d’embassaments Rafael Paulo La mola de Cortes, el massís del Caroig i la serra d’Enguera 112, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric En el territori definit pels rius Reconque-Cantabán, Xúquer i Cànyoles pot definir-se la successió de tres grans conjunts de muntanyes la mola de Cortes, el Caroig i la serra d’Enguera Es tracta de l’extensió de terrenys amb materials continus del Cretaci més àmplia de tot el País Valencià, sols interrompuda per…
Els secans cerealistes de l’Urgell, la Segarra i la Noguera
La intensificació de les explotacions agrícoles ha fet que el manteniment de les terres en règim de guaret sigui cada vegada més rar, amb la qual cosa imatges com aquesta han esdevingut poc freqüents Jaume Orta Els secans cerealistes de l’Urgell, la Segarra i la Noguera 13, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Entre l’altiplà de la Segarra i l’àrea regada pel canal d’Urgell s’estén una plana cerealista, extrem biogeogràfic oriental de la depressió de l’Ebre Es tracta d’un espai de límits poc definits, format pels secans que han quedat fora de l’àrea d’influència del…
Novetats en la fauna dels mol·luscs
Oxychilus albuferensis és una espècie descrita fa poc, que es distingeix per la seva notable escultura de solcs espirals i radials És endèmica de les bosquines humides i les depressions interdunars de s’Albufera d’Alcúdia És distinta d’ O yartanicus , igualment de recent descoberta a l’extrem nord-oriental de Mallorca, com també d’ O lentiformis , la qual no és endèmica de les Gimnèsies com se suposava, sinó només de Menorca Cristian R Altaba La fauna malacològica dels Països Catalans està experimentant canvis profunds, tant pel que fa a la distribució com a la seva composició específica A…
Els Guarro, a Gelida
La família Guarro La família Guarro pot parlar de 300 anys de producció paperera sense faltar a la veritat Les primeres quatre generacions pertanyen a l’etapa pre-industrial La cinquena incorporarà les primeres màquines de ferro i la sisena desenvoluparà el procés mecànic No obstant això, la indústria dels Guarro es distingirà sempre per la fabricació d’un paper de qualitat, cosa que significa que és un paper artesanal, en el qual els procediments manuals es mantenen fins a cert punt Ramon Guarro i Costa era un pagès de la Pobla de Claramunt del final del segle XVII El 1698 va demanar permís…
Els Ricart. Els estampats com a producte final
Jaume Ricart i Guitart Dels filats als estampats La família Ricart Jaume Ricart i Guitart era fill de Casserres de Berguedà Hi devia néixer més o menys al mateix temps que el segle XIX Eren els anys en què la capital de comarca i els pobles veïns estaven plens de dotzenes de petits tallers que filaven i teixien cotó Per a filar utilitzaven, per descomptat, les berguedanes Però les seves principals activitats es desenvoluparan a Barcelona, tot i que fins a la meitat del segle funcionà una fabriqueta de filats i teixits de cotó a nom seu a la població on havia nascut A Barcelona obrí una…
Benet Ignasi de Salazar, bisbe de Barcelona (1689-1692)
El 22 de juliol de l’any 1689, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet Ignasi de Salazar Baños de Río Tobía 1615 – Barcelona 1692, bisbe de Barcelona, benedictí diputat militar Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms, quart comte de Plasència, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Jaume Narcís Camps i Amat, ciutadà honrat de Barcelona i Girona oïdor eclesiàstic Miquel Joan Bosc, canonge de Vic oïdor militar Joan de Vivet i de Rasset, donzell de Girona oïdor reial Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, ciutadà de Lleida Benet…
Miquel Delgado, abat de Santa Maria de Poblet (1476-1479)
El 22 de juliol de l’any 1476, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Delgado Castella segle XV – Barcelona 1478, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Mateu de Montcada i de Montcada, senyor de les baronies d’Aitona, Seròs i Mequinença diputat reial Francí Ramis, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Marc Artado, canonge d’Urgell oïdor militar Joan Saportella, donzell, domiciliat a Tarragona oïdor reial Joan Rossell, doctor en decrets, ciutadà de Lleida El primer d’agost juraren els seus càrrecs a lacasa que el monestir de…