Resultats de la cerca
Es mostren 3175 resultats
Susa

Fris dels Arquers, provinent del palau reial de Susa (Musée du Louvre)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran, situada a la riba del Kārūn, uns 325 km a l’E d’Eşfähān.
Correspon a l’actual Sus La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I , relacionada amb la d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk 3500-3100 aC La fase Susa II , ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr 3100-2700 aC A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan ~2400-2230 aC, estigué sotmesa després, com la resta del país, al regne d’…
Mare de Déu del Remei de Soliva (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Petita església del nucli abandonat de Soliva, mig engolida per la vegetació ECSA - MA Font L’església de la Mare de Déu del Remei, engolida Per vegetació, és a l’extrem nord de les cases abandonades que formen el petit poble de Soliva Mapa 32-11 251 Situació 31TCG085781 Des de Claravalls cal prendre una pista en molt mal estat en direcció sud-est Després de travessar un bosc d’alzines i roures, a 2 km, s’arriba a Soliva També s’hi pot anar directament des de Claravalls per uns bancals abandonats i esgraonats a la solana del barranc de Colls És un curt passeig de 15…
Torre de Campdàsens (Sitges)
Art romànic
Situació Construcció de planta gairebé quadrada aixecada enmig del llogaret de Campdàsens ECSA - J Bolòs Torre de planta lleugerament rectangular situada al costat de diverses cases i una capella, al veïnat de Campdàsens, que fou construït al centre del petit altiplà del mateix nom Mapa 36-17448 Situació 31TDF062684 Si seguim la carretera de les costes de Garraf, a Vallcarca, cal passar per sota la carretera i entrar a la fàbrica de ciment Cal seguir endavant fins al lloc on la cinta transportadora travessa, per sota, la pista En aquest punt, agafarem un camí, en part encimentat, que fa ziga-…
Fernando Fernán Gómez

Fernando Fernán Gómez
© 20M
Cinematografia
Teatre
Actor, director cinematogràfic i teatral i escriptor castellà.
Fill natural de l’actriu Carola Fernán Gómez, nasqué quan aquesta feia una gira per l’Amèrica Llatina Inscrit a l’Argentina, conservà la nacionalitat d’aquest país fins el 1970 S'inicià en el teatre interpretant papers secundaris, i el 1943 debutà en el cinema, en el qual, l’any següent, interpretà el primer paper important a El destino se disculpa , de JL Sáenz de Heredia La seva ductilitat dramàtica li permeté adoptar una gran diversitat de registres, capacitat que el convertí en un actor habitual en produccions destacades del cinema espanyol, entre les quals destaquen Esa pareja feliz ,…
Tzvetan Todorov
Lingüística i sociolingüística
Literatura francesa
Lingüista i crític francès d’origen búlgar.
Acabats els estudis de filologia 1963, anà a París, on estudià amb Roland Barthes i es doctorà el 1970 El 1968 s’incorporà al CNRS, on fins el 2005 treballà al Centre de Recerca sobre les Arts i el Llenguatge entre el 1983 i el 1987 com a director També fou professor visitant a Yale, Colúmbia, Harvard i en altres universitats Fins els anys vuitanta es dedicà a la crítica i la teoria de la literatura des de l’ estructuralisme i per la semiòtica Codirector amb Gérard Genette de la revista Poétique , introduí en el món occidental el formalisme rus amb Théorie de la littérature Textes des…
Dofí mular
El dofí mular Tursiops truncatus és d’hàbits costaners i la seva supervivència depèn sovint de les preses que pugui sostreure de les arts de pesca que ha collocat l’home Sotmès a aquest règim de vida, no és rar que el seu cos es trobi ple de cicatrius i que les aletes caudals o dorsals hagin pres mal o fins i tot es trobin amputades parcialment Aquest tipus de senyals actuen com un marcatge natural i permeten la reidentificació de molts individus al llarg del temps Jordi Vidal Aquest dofí es caracteritza per la seva silueta robusta i el seu morro curt És de talla més gran que…
El prat de Lluriac
El bernat pescaire Ardea cinerea no és un ocell reproductor a Menorca, per bé que s’hi pot tot observar freqüentment a l’hivern i en les èpoques de pas, fins i tot a les zones humides de menor entitat Yves Hennechart El prat de Lluriac 21, entre els principals espais naturals de Menorca Sa Tramuntana de Menorca és la contrada amb els materials més impermeables de les illes, grans i vells dipòsits argilosos generats pels terrenys silicis del Paleozoic i Mesozoic No és gens estrany, doncs, que sigui favorable a l’embassament de torrents i a la formació d’aiguamolls extensos De fet, va ser l’…
Les conioforàcies
Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els basidis,…
Les cloromonadofícies o rafidofícies
Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies…
Les trapeliàcies i les agiriàcies
Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina