Resultats de la cerca

La ciutat de Sant Carles de la Ràpita s’emplaça prop de la costa, a l’entrada del port dels Alfacs, i és la successora de l’antic lloc de la Ràpita, d’origen andalusí El topònim de l’indret és un terme àrab rabita o ribat , que correspon a una fortificació o castell amb una funcionalitat a la vegada religiosa i militar Al segle XII, el geogràf àrab al-ldrïsï va descriure l’edifici que hi havia a la Ràpita com “una ràpita formosa, forta i inexpugnable vora la mar i que disposava d’una guarnició brava” Parallelament les fonts cristianes confirmen que el 1097, quan encara no s’havia conquerit…

L’agregat de Castillo del Pla és situat a 761 m d’altitud, al peu de la serra de Sant Quilis El topònim d’aquest lloc és difícil d’identificar amb exactitud en els documents a causa de la seva abundor Podria tractar-se de l’anomenat “Castelló del Bisbe”, conquerit pels vescomtes d’Àger i infeudat a la mitra de Roda al final del segle XI, tot i que l’historiador P Sanahuja el situa a Castellonroi Així mateix, també podria identificar-se amb el castrum de Cercet , que compareix el 1093 en mans de Brocard Guillem, senyor de Pilzà Notícies posteriors tampoc no aclareixen el dilema així, per…

El símptomes que es presenten durant el període prepart indiquen la proximitat del part, però no hi ha relació constant entre la seva aparició i l’inici del part Per aquesta raó, la data del part solament es pot establir de manera aproximada, amb els mètodes descrits en l’article que tracta de la diagnosi de l’embaràs Així, en general la durada de l’embaràs és d’uns 280 dies comptats des del primer dia de la darrera regla, però és perfectament normal que el part es produeixi des d’unes quatre setmanes abans fins a unes dues setmanes després de la data calculada A més, diversos…

És freqüent que el cap i la cara del nadó presentin alguna deformitat, ja que en la majoria dels casos es tracta de les parts del cos que s’han obert pas pel canal del part D’una banda, els ossos del crani poden arribar a desplaçar-se i cavalcar els uns sobre els altres, la qual cosa dóna peu a diverses deformitats, que normalment es van corregint durant els primers dies de vida D’altra banda, molts nadons presenten l’anomenat caput succedaneum , un bombament en la zona del crani que es trobava en posició més baixa durant el part, que es correspon amb una tumefacció o hemorràgia de les parts…

La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens , elaborades per nombrosos microorganismes, per cèllules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèllules…

La resposta immunitària humoral es basa en l’acció dels limfòcits B, que, transformats en cèllules plasmàtiques , produeixen molècules proteiques denominades anticossos Els limfòcits B, com també els limfòcits T, tenen la propietat de respondre específicament contra un determinat antigen de fet, en la superfície d’aquestes cèllules, que circulen per tot l’organisme, hi ha exposats els anticossos que són capaços d’elaborar a l’espera d’entrar en contacte amb l’antigen corresponent D’ençà de la primera època de la vida, cada limfòcit es prepara per actuar contra el seu antigen específic, encara…

És anomenat càncer de penis el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules procedent dels teixits del penis, que es reprodueixen més ràpidament del que és habitual i formen una massa o tumor Les cèllules atípiques s’infiltren en les estructures properes i es poden disseminar a òrgans distants i originar complicacions mortals El càncer de penis constitueix una malaltia bastant estranya en el nostre àmbit geogràfic No se’n coneix bé la causa, però s’ha observat que és gairebé inexistent en les persones que han estat circumcidades, és a dir que els ha estat extirpat el prepuci, i que és…

Hom anomena varicocele un trastorn caracteritzat per la formació de dilatacions de les venes que buiden la sang del testicle En general, la varicocele és deguda a una anomalia congènita del drenatge de la vena espermàtica, que condueix la sang del testicle cap a la circulació venosa general Aquesta anomalia es presenta gairebé solament en el costat esquerre, pel fet que la vena espermàtica esquerra segueix un trajecte vertical i conflueix en angle recte amb la vena renal esquerra Així, la sang transportada per la vena espermàtica esquerra, després de vèncer la força de la gravetat en un…

Els ronyons intervenen de manera fonamental en la regulació de la tensió arterial, és a dir, en la pressió que efectua la sang sobre les parets dels vasos sanguinis per on circula El manteniment de la pressió dins uns límits precisos és molt important perquè tots els òrgans del cos rebin un flux de sang adequat per al seu funcionament La hipertensió arterial, que és un trastorn caracteritzat per uns nivells habitualment elevats de la pressió arterial, altera les parets dels vasos sanguinis i causa nombroses malalties, algunes de les quals afecten justament el ronyó La principal estructura…

L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci…