Resultats de la cerca

La visió que hom té del gòtic aranès és la d’un període de transició En un medi rural com la Vall d’Aran estava tan assolit i arrelat l’art romànic, de senzillesa i sentit arcaïtzants, que als segles XIV i XV sols podem parlar d’un romànic evolucionat vers formes goticitzants Quan hi sobrevingué una segona època d’esplendor, durant el segle XVI, l’estil gòtic, ja esgotat, mancat de forces i d’inspiració, hagué de deixar pas a un puixant Renaixement, especialment vistent en les arts sumptuàries i en les obres civils araneses El gòtic de l’Aran també s’explica i està condicionat pels…

Introducció Durant els segles XI i XII les terres de l’antiga diòcesi d’Urgell havien experimentat el desplegament d’una intensa activitat artística, fins a assolir un nivell particularment brillant dins l’àmbit de l’arquitectura Però, si ja a la tretzena centúria aquesta empenta es veié reduïda, al llarg dels dos segles següents, mentre el gòtic català arribava a la màxima esplendor, el bisbat d’Urgell perdé definitivament la seva antiga preeminència en el món de les arts La producció arquitectònica urgellenca a l’època en què dominaren les solucions estilístiques del gòtic es limità a…

L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al…

Retaule de la Mare de Déu d’Anglesola segon quart del segle XIV La seva disposició apaïsada ha fet pensar, fins i tot, que es podria tractar d’un frontal d’altar ©Museum of Fine Arts, Boston En el decurs dels segles del romànic, els altars dels llocs de culte van ser decorats amb frontals i, en alguns casos, també amb petits retaules, de vegades anomenats convencionalment antependis Les característiques de l’arquitectura romànica van afavorir que els àmbits eclesiàstics fossin decorats amb pintures murals que envoltaven l’altar, el qual, en ocasions, era sobremuntat per un baldaquí que,…

El 1907 l’historiador Josep Pijoan va veure a la botiga del carrer de la Palla de l’antiquari Celestí Dupont de Barcelona un gran relleu de pedra provinent d’Anglesola i va advertir la Junta de Museus de Barcelona del seu interès Era conscient de la notable qualitat del que ell interpretà com un frontal, segons manifesta en la carta adreçada a Raimon Casellas aquell any, però l’actitud dels vocals de la institució, poc receptius davant d’una realització gòtica en pedra, va abocar la peça a un llarg periple Durant un quant temps se’n perdé la pista, però la fortuna va fer que Pijoan la…

Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art als diaris…

A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Al cantó de llevant del terme municipal de Pinell, dins una orografia oberta i tot davallant vers la conca del Segre —a poca distància d’aquest indret i des d’on s’hi pot accedir, tocant al pont del “Pelotillo” al punt quilomètric 75 de la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell—, hi ha el castell de Madrona i l’antiga parròquia de Sant Pere, la qual domina des d’un morrot de la serralada les dues valls, la del torrent de Sangrà i la de la riera de Pinell Mapa 329M781 Situació 31TCG625478 Per arribar-hi cal agafar…

Situació Decoració llombarda, amb dues arcuacions cegues entre lesenes, integrada dins la remodelada construcció És possible que aquesta part correspongués a l’antiga capçalera F Junyent-A Mazcuña L’església parroquial s’enlaira en un pendent, situat a la riba esquerra de la Garona, sobre la població de Tredòs Mapa 149M781 Situació 31TCH295299 S’hi va, des de Tredòs, per un camí que arrenca del primer pont Quan acaba el camí, cal prosseguir a través d’un corriol, ben marcat, que sorgeix del costat esquerre, el qual s’enfila fins al replà on s’assenta la capella FJM-AMB Església Es tracta d’…

Situació Una vista de Sant Andreu del castell de Tona, enfilada dalt el cingle, damunt el pla, des del costat nordoriental J Pagans-TAVISA L’antiga església parroquial de Sant Andreu del Castell de Tona és situada vora la torre i les restes del castell, al cim d’un planell que domina la vila de Tona Aquesta església es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 35,7 —y 34,0 31 tdg 357340 Per arribar-hi, cal dirigir-se, des de dins la vila de Tona, a l’església de Santa Maria del Barri, des d’on surt el camí que, en un curt…