Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
cançó napolitana
Música
Denominació que s’empra per a referir-se a tot un seguit de cançons de gran força melòdica i aspecte popular, però que conserven el nom del seu autor, aparegudes a Nàpols al segle XIX.
Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere
trèmolo
Música
En l’orgue, petit mecanisme que fa fluctuar l’aire abans d’entrar al salmer i provoca, consegüentment, l’oscil·lació del so.
Inventat durant la primera meitat del segle XVI i apreciat per molts compositors S Scheidt, C Trost, pot actuar sobre un cos de l’orgue generalment l’expressiu o el recitatiu o bé sobre tots els cossos manuals mai en el pedal Pot ser de dues menes dolç o fort, en funció del nombre de batecs Governat com a registre d’ornament des de la consola, el seu ús ha de ser ponderat sota criteris molt artístics, no solament d’efecte, atès l’abús fàcil que se n’ha fet sobretot en la interpretació de la música romàntica
sextant

sextant
© Xavier Gallego Morel / Fotolia.com
Astronomia
Instrument proveït d’un limbe graduat i de dos miralls, un dels quals es mou solidàriament amb una alidada mentre l’altre roman fix, i que permet de mesurar l’altura d’un astre des d’un vaixell o des d’un avió.
El sextant marí consta d’un bastidor amb una empunyadura que permet d’agafar-lo, i a la seva part inferior porta un limbe graduat que abasta un arc de 60° o, en l’actualitat, més generalment de 80°, malgrat ésser mantingut el nom de sextant Una alidada que gira al voltant d’un eix que passa pel centre de la circumferència, de la qual el limbe és un arc, porta en el seu extrem un nònius que es desplaça sobre la graduació del limbe Perpendicularment al pla d’aquest darrer hi ha dos miralls l’un, M , és fixat a l’alidada i es mou amb aquesta, mentre que l’altre, m , és fixat al bastidor i per…
Santa Maria de Molins (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb un important tram de mur en primer terme F Tur L’església de Santa Maria de Molins formava part integrant del castell de Molins Les seves restes es poden veure a la banda sud-oriental del conjunt de les ruïnes de l’esmentat castell Mapa 258M781 Situació 31TDG938850 Per arribar-hi, cal seguir el mateix camí que hem indicat per al castell Història Com ja hem indicat, hom té notícies del castell de Molins des de la primera meitat del segle XII La seva església de Santa Maria consta que al segle XIV era sufragània de la parroquial…
Castell de Riudoms
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, presidia el poble de Riudoms La seva localització exacta és desconeguda, però segurament es trobava prop de l’església parroquial de Sant Jaume La construcció d’aquesta fortalesa anà vinculada a la repoblació del lloc a mitjan segle XII El 17 de juny de 1150, el príncep Robert, la seva dona Agnès i llur fill Guillem feren donació del lloc a Guerau Pere, als seus germans I fills, amb l’obligació de bastir un castell del qual Robert pagaria dos terços de les despeses i la resta, el feudatari, que esdevindria castlà del terme Aquesta donació, però, va fracassar…
Sant Maurici de Sautó
Art romànic
Situació Vista parcial de la façana de migdia, amb la porta d’entrada i una finestra de doble esqueixada ECSA - A Roura L’església de Sant Maurici presideix el poble de Sautó, a l’alt Conflent, a la riba esquerra de la Tet i a 1 580 m d’altitud El poble gaudeix d’una posició abrigada i assolellada Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 30’ 50” N - Long 2° 9’ 16” E Sautó és a uns 35 km de Prada en direcció a la Cerdanya, per la N-116 Per a arribar al poble cal prendre un trencall D-10 a mà dreta, a l’entrada de Fetges Història La parròquia de Sant Maurici de Sautó fou una dependència de Sant Miquel de…
Torre de Lleger (Sant Jaume Dels Domenys)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta torre després de l’ensulsiada que patí el 1941 ECSA - J Bolòs És situada al poble de Lleger, al cim d’una petita elevació de la plana delPenedès, i en estreta relació amb d’altres torres semblants i properes, com les del Papiol, Banyeres, Llorenç, etc Mapa 35-17447 Situació 31TCF812725 La torre resta tancada dins d’un clos privat Es pot veure, però, des del carrer, molt a prop de l’església JBM-RMUC-JARN Història Lleger era una antiga quadra que sembla que pertanyia al terme i la jurisdicció…
Sant Martí de Lomberres (Graus)
Art romànic
Situació Edifici en ruïnes, d’aparell molt acurat, obra de la plenitud del segle XII Imatge extreta de M Iglesias, Arquitectura románica Siglos X-XI, XII y XIII Arte religioso del Alto Aragón oriental L’església de Sant Martí centra l’antic poble de Lomberres, el qual era emplaçat en un lloc eminent i estratègic, vora la confluència del barranc de Puigverd, davant de Castre i a la riba esquerra de l’Éssera, des d’on vigilava l’entrada del riu al congost d’Olvena Es troba gairebé damunt la resclosa que tanca el pantà de Barasona Mapa 31-12 288 Situació 31TBG783669 Per a arribar-hi cal agafar…
Casa forta de Sant Romà (la Vall d’en Bas)
Fins l’any 1356 no trobem esmentada en cap document la casa forta de la família Sant Romà domus sive stadium de Sancto Romano , que era a Joanetes De fet, però, aquesta força ja devia existir des de molt abans, no tan sols perquè trobem aquests cavallers documentats d’ençà de la segona meitat del segle XII, sinó perquè fou precisament en aquesta data del 1356 quan deixà de tenir la funció de casa forta En un document de l’any 1175, s’esmenten per primer cop, segons J Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , Girona 1987, pàgs 37-39…
Els Torras de Granollers
La família Torras El cognom Torras es troba vinculat a la indústria tèxtil de Granollers des de la primera meitat del segle XIX Una ciutat amb poca aigua i evidentment sense cap possibilitat d’energia hidràulica, que incorporarà les màquines de vapor i sobre elles bastirà la seva indústria El 1842 trobem un teixidor de cotó, Josep Torras, i el 1850 un Pau Torras Aquest darrer té 17 telers manuals i 24 obrers El 1862 trobem a Francesc Torras, que té una fàbrica de filats i teixits de cotó amb 1400 pues de filar, 36 telers mecànics, 62 obrers i una inversió de 136000 rals —6800…