Resultats de la cerca
Es mostren 2935 resultats
Lluís Maria Xirinacs i Damians

Lluís Maria Xirinacs i Damians
©
Història
Cristianisme
Política
Sacerdot i polític.
Escolapi, fou ordenat sacerdot el 1955 Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó 1972 i 1974-75 Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d’amnistia i pel restabliment de les llibertats Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la Presó Model de Barcelona exigint l’alliberament dels presos polítics, les tres vagues de fam 1970-71, 1972 i 1973-74 i l’organització, amb altres, de la Marxa de la Llibertat 1976 Fou…
,
Enric Moreu-Rey
Historiografia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Història
Filòleg, lingüista i historiador.
Vida i obra Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra Fou professor de castellà, francès i geografia i història al Liceu Francès de…
, ,
Mir Geribert
Història
Noble del comtat de Barcelona que es titulà príncep d’Olèrdola.
Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el castell de Sant Martí i d’…
Santos Darío de Regoyos y Valdés
Pancorbo , per Santos Darío de Regoyos y Valdés
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill de Darío de Regoyos Molenillo, prestigiós arquitecte castellà Visqué a Madrid des del 1871 i inicià estudis d’arquitectura, però el 1877 esdevingué deixeble, a l’escola de San Fernando, de Carlos de Haes Anà a París 1880-81 i a Brusselles des del 1881 Allà s’integrà al grup L’Essor —amb el qual exposà i més tard ho féu amb el Cercle dels XX El 1882 acompanyà a Espanya Van Rysselberghe, Luce, Maus, Franz Charlet i Constantin Meunier Anà de nou a Bèlgica, en tornà el 1888 i, acompanyat d’Émile Verhaeren, recorregué la Península el fruit fou la publicació a la revista belga L’Art Moderne…
Homilies sobre els evangelis
Art romànic
Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les lletres l’…
Llibre dels Reis i dels Macabeus
Art romànic
Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 5 es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina * , la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol * entre les primeres produccions de l’ scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent * , que situa a la primeria del segle XI el…
Sant Sadurní de Vilavenut (Fontcoberta)
Art romànic
Situació Absis romànic mig ofegat per construccions dels segles XVIII i XIX F Tur L’església de Sant Sadurní de Vilavenut, centra el petit poble de Vilavenut de cases més o menys agrupades, situat a la part septentrional del terme, no lluny de la riera de la Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG853654 Aquesta església es troba al peu de la carretera de Galliners a Banyoles, al punt quilomètric 6,5 APF Història Segons la butlla de Benet VIII de l’any 1017, el monestir de Banyoles posseïa diversos béns en aquest indret de Vilavendut El 1209 trobem consignada l’església de “ Sancti Saturnini de…
Sant Roc de Prullans, abans Sant Esteve (Tremp)
Art romànic
Situació Petit edifici rural del segle XII, ben conservat i precedit d’un petit absis ECSA - J A Adell La capella de Sant Roc es troba isolada en un indret on hi ha nombroses ruïnes, sense explorar, i de filiació totalment desconeguda Mapa 32-12289 Situació 31TCG108688 Per a anar-hi cal agafar una pista d’uns 2 km que surt prop del quilòmetre 2 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp JAA Història L’antic lloc de Prullans, situat al capdamunt del serrat del mateix nom, al nord de Castissent, però dominant la Noguera Ribagorçana al seu pas per Pont de Montanyana, és actualment un…
Sant Esteve de Gavàs (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Esteve és situada al petit nucli de Gavàs, al peu de la serra de Camprime, al nord-est d’Unarre i a una altitud de 1 390 m MLIR Mapa 34-9182 Situació 31TCH494229 Història El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 —quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum a les persones d’Isarn Dat i la seva muller Balla, d’aquest lloc—, formava part de la Vall d’Àneu, i, per tant, estava sotmès als seus privilegis i a la seva peculiar organització eclesiàstica Malauradament, no es disposa de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de…
Sant Vicenç de Castellfollit de Riubregós
Art romànic
Situació Ruïnes del recinte jussà del castell, situades prop d’un arc d’accés, identificades normalment com les restes d’aquesta antiga església ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les suposades restes d’aquesta església es troben dins el castell de Castellfollit, en l’àmbit residencial, al recinte jussà, adossades al pany nord de la muralla Mapa 34-14361 Situació 31TCG701265 L’itinerari per arribar fins aquest indret és el mateix que l’utilitzat per accedir al castell CPO Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós Sempre tingué la condició…