Situació
Petit edifici rural del segle XII, ben conservat i precedit d’un petit absis.
ECSA - J. A. Adell
La capella de Sant Roc es troba isolada en un indret on hi ha nombroses ruïnes, sense explorar, i de filiació totalment desconeguda.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG108688.
Per a anar-hi cal agafar una pista d’uns 2 km que surt prop del quilòmetre 2 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp. (JAA)
Història
L’antic lloc de Prullans, situat al capdamunt del serrat del mateix nom, al nord de Castissent, però dominant la Noguera Ribagorçana al seu pas per Pont de Montanyana, és actualment un despoblat, que presenta un nivell de runes semblant als jaciments arqueològics del Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall o del poble vell de Claverol. Tanmateix, la seva església, situada en un extrem del que havia estat, en altre temps, nucli urbà, s’ha conservat com a ermita dedicada a sant Roc.
L’any 1381 el lloc era dels hereus de R. Pasqual, donzell, amb quatre focs.
L’església de Sant Esteve de Prullans devia ser una de les esglésies fundades al terme de Castissent donades pels comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, l’any 1099, al monestir de Santa Maria de Lavaix. Entre el 1119 i el 1124 es documenta l’evacuació d’un tal Rodlà, de l’església de Prullans, sufragània de Castissent, a favor del monestir de Lavaix; i en un document datat posteriorment a l’any 1203, consta que l’església de Sant Joan de Castissent i la seva sufragània de Sant Esteve de Prullans eren de pertinença a la mensa del monestir de Lavaix. (MLIC)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat, reforçada per un arc toral, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un estret arc presbiteral que, com la volta absidal, arrenca d’una senzilla motllura bisellada.
La porta, aixoplugada per un porxo, s’obre a la façana de ponent, on també hi ha una finestra d’una sola esqueixada i la base d’un campanar d’espadanya. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, amb l’arc exterior retallat en una llinda on hi ha unes incisions que imiten un dovellat. En la façana sud hi ha una altra finestra, de factura tardana.
Les façanes nord i oest són mancades d’ornamentació, però la façana sud i l’absis presenten un ràfec bisellat, suportat per un fris continu de petites mènsules també bisellades, d’una factura ben similar a la decoració absidal de l’església de la Torre de Tamúrcia.
L’aparell és de carreu petit, ben tallat, sense polir i de mides irregulars, disposat molt ordenadament en filades poc uniformes. Aquest tipus d’aparell es vincula amb la tradició constructiva del segle XI, tot i que l’església és un edifici rural construït al segle XII, apartat de les innovacions tecnològiques del seu moment, però integrat a les seves formes ornamentals, aplicades amb inseguretat, i excepcionalment de manera asimètrica per motius que desconeixem. (JAA)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 367
- Puig, 1984, doc. 41, pàgs. 90-91; doc. 49, pàgs. 96-97 i doc. 70, pàg. 112.