Resultats de la cerca
Es mostren 11049 resultats
Sant Iscle de Bàscara
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-occi-dental, amb la façana totalment transformada i un campanar, avui de torre, erigit sobre les restes de dues pilastres de l’antic de cadireta F Tur El terme municipal de Bàscara és a l’extrem meridional de la comarca, a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten a ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter L’església es troba a la part alta de la vila, al caire del penya-segat sobre el Fluvià Mapa 296M781 Situació 31TDG926678 Bàscara es troba a la carretera N…
Castell d’Orís
Art romànic
Situació Una vista del conjunt del castell, encimbellat dalt el turó, presa des del costat de llevant Hom pot imaginar-se amb facilitat la manera com havia estat aprofitat l’espai que oferia el turó testimoni i la grandiositat que havia de tenir tota la fortificació que dominava una important entrada a la Plana de Vic J Pagans-TAVISA El castell d’Orís es troba situat al cantó de tramuntana de la Plana de Vic, dalt un turó des d’on es domina una àmplia panoràmica, lloc de fàcil accés Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 35,3 —y 56,6…
Sant Sadurní de Castellví o de la Marca (Castellví de la Marca)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’absis d’aquesta església, ornamentat amb un fris d’arcuacions cegues ECSA - J Cruanyes i LI Claver És situada a l’antic poble de Castellví de la Marca, avui dins el veïnat de les Casesnoves de la Riera Mapa 35-16419 Situació 31TCF815771 Des de Vilafranca cal agafar la carretera de la Múnia 7 km, punt des del qual es va a Castellví de la Marca uns 3 km, on es troba l’església envoltada pel fossar de la parròquia, al sector de l’absis SLIS Història L’església degué ésser construïda a mitjan segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó Hom…
Fons d’art romànic del Museu del monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Art romànic
El museu El Museu del Monestir de Santes Creus té el seu precedent en dos projectes diferents, proposats per Eduard Toda i Güell, el 1932, i Pere Lloret i Ordeix, en 1937-38 Des del final dels anys seixanta i gràcies a l’empenta d’E Fort i Cogul, del seu fill i, especialment, del canonge de la seu tarragonina Pere Batlle i Huguet, es començà a treballar de nou en un petit museu que obrí les portes el 1974, si bé restringit a la visita dels especialistes D’ençà d’aquest moment un seguit d’iniciatives, encapçalades primer per P Batlle i després pel Departament de Cultura de la Generalitat,…
Santa Margarida de Benavent (Isona)
Art romànic
Situació L’església de Santa Margarida és la parroquial del poble de Benavent de la Conca, situat al sud-est del terme municipal, a una altitud de 1 004 m MLlR Mapa 33-12290 Situació 31TCG427599 Història L’església de Santa Margarida fou objecte d’una deixa en el testament del 1068 d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost L’any 1074 rebia una unça en el testament d’Isarn Guadall Un nou esment, aquesta vegada del terme de Santa Margarida, apareix en la donació d’un home del castell de Benavent, fet a favor de Santa Maria de la Seu, l’any 1077 Un altre llegat a favor d’aquesta església és de l’any…
Sant Iscle i Santa Victòria de Surp (Rialb)
Art romànic
Situació Edifici d’una sola nau i esvelt campanar, aïllat entre camps i prats a la part baixa del poble ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és situada als afores de Surp, a llevant de la població, al costat del cementiri Surp és a uns 6 km de Rialb JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH461019 Història El primer esment del lloc de Surp és de l’any 1102, quan l’abat Ponç de Gerri cedia una vinya “ in territorio de Suirb, in loco que dicitur Sernui ”, a Isarn de Caregue, en canvi de la meitat del fruit i del delme Vers el 1112, en el testament de la comtessa Eslonça…
Sant Serni de Baiasca (Llavorsí)
Art romànic
Situació L’absis d’aquesta església, disposat exteriorment en dos pisos amb les seves arcuacions i lesenes, és un cas totalment singular en el romànic català ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Serni és a la part alta del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH474083 S’arriba a Baiasca per una carretera de vuit quilòmetres, sense asfaltar, que surt de la carretera de Sort a Esterri d’Àneu, al costat del pont sobre el torrent de Baiasca JAA Història Segons s’extreu del Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, la vall de Baiasca era anomenada…
Sant Pèire de Fenolhet
Situació Absis d’aquesta església força malmès, que sembla correspondre a una refacció obrada en l’edifici en el decurs del segle XII ECSA - A Roura Els vestigis d’aquesta església es troben entre les ruïnes del castell de Fenolhet, al sector de llevant del recinte o clos sobirà del cim del promontori Mapa IGN— 2348 Situació Lat 42° 47′39″ N - Long 2° 22″ 55″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 1011, en què a precs del comte Bernat I Tallaferro de Besalú, que acabava…
El marc geogràfic del romànic de la Segarra
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Segarra és una de les dues comarques, juntament amb l’Urgell, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un equilibri entre l’extensió i la població del territori això va donar com…
Els dictiòpters mantodeus: pregadéus i afins
Característiques de grup Els mantodeus, que fan part dels dictiòpters, els quals hem començat a tractar en el capítol anterior, són insectes de cos llarg i bones dimensions entre 1,5 i 8 cm de llargada, els de la fauna ibèrica i fins a 16 cm els tropicals, de tegument llis i quasi sense pèls però sovint adornat a diferents regions del cos amb estructures en forma de lòbuls, grans o espines Generalment són de colors verdosos, grisosos o de palla, però algunes espècies presenten dicromisme , és a dir, que dins d’una mateixa espècie, hi ha individus verds i individus marrons, fenomen que no…