Resultats de la cerca

El treball dels artesans Fris del claustre de la catedral de Girona, que representa diversos traginers transportant aigua amb una portadora i un barral, una de les representacions plàstiques més boniques del treball a l’edat mitjana ECSA Els castells, els monestirs, les parròquies, les cases de les ciutats o de les viles, els masos els seus habitants laics o eclesiàstics, senyors o vassalls, guerrers o camperols tenien molts o pocs objectes al parament de la llar o a l’aixovar personal, elements decoratius o sumptuaris, armes, atuells o eines de treball, objectes per a la litúrgia o el culte…

La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…

Caplletra N amb les figures de sant Pere i sant Pau, del Missal de Santa Eulàlia CB/ACB, ms 116, foli 274 – GSerra A la darreria del segle XIV la renovació general de les arts figuratives no va deixar al marge la illustració de manuscrits Pels volts del 1400 es començaren a imposar transformacions ostensibles en la tradició italianitzant i la implantació del gòtic internacional prosperà, per bé que els canvis no foren unitaris ni tingueren sempre un caràcter radical La illustració catalana de l’internacional ens ha llegat obres ben diverses i també esplèndides, les quals no descriuen el…

L’arquitectura civil i militar Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització dels castells i fortificacions documentades anteriorment a l’any 1300 A Pladevall-A Benet Com ja s’ha vist a les pàgines precedents, la reorganització carolíngia de les terres dels ausetans es féu creant el comtat d’Osona, que havia d’englobar diverses valls o districtes naturals, i establint-hi una xarxa de castells que havien d’anar adquirint districtes o termes propis, a la vegada que hom recreava el bisbat i organitzava les parròquies Aquesta tasca, amb tot, no es va fer en un dia Fou obra, almenys, de tres…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El pago de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de historia de España”, XIX, pàgs 5-54 1953 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Rafael Dalmau editor Barcelona 1960 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed…

Situació i presentació El Tarragonès constitueix una de les tres comarques administratives en què es troba dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La capital és Tarragona Amb una extensió de 318,86 km 2 , és la més petita d’aquestes tres comarques Situada al NE de la plana, té la forma aproximada d’un rectangle Al N limita amb l’Alt Camp, a l’E-NE amb el Baix Penedès, al SE amb el Baix Camp i al S-SW amb la mar Mediterrània La costa s’estén del N del promontori de Roda de Berà fins a la platja de Ponent Salou El Tarragonès és el sector del Camp més pròxim a la ciutat de Tarragona i…

Situació i presentació El Vallès Oriental, segons la divisió comarcal aprovada pel Parlament de Catalunya, té una superfície de 850,99 km 2 i 43 municipis El cap de comarca és Granollers Pel que fa a l’extensió dels termes municipals hi ha una gran varietat, ja que trobem municipis molt grans, com Sant Celoni 65,21 km 2 , i d’altres molt reduïts, com la Llagosta 3,03 km 2 , que té un dels termes més petits de Catalunya Els límits de la comarca vénen establerts bàsicament pel relleu Al SE hi ha les muntanyes de la Serralada Litoral el Corredor, Sant Mateu, que separen el Vallès Oriental del…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…

Característiques del mite clàssic És difícil definir què és un mite Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta Quan es fa el procés d’endinsar-se en els mites clàssics, el primer amb què es topa és amb la complexitat de la seva naturalesa, però no solament amb això els mites estan en contínua evolució i es…

Situació El monestir de Sant Esteve marca l’extrem E de la vila Vella, i aquest fou el que va originar la població medieval i va donar impuls a la vida espiritual, cultural i econòmica de la vila i dels voltants TAVISA El monestir de Sant Esteve és situat a l’extrem de llevant de la Vila Vella de Banyoles, en un indret enjardinat i, gràcies a la bona senyalització, fàcilment localitzable Mapa L 38-12 295 Situació 31 TDG 811635 MLIR Història Aquest monestir benedictí fou fundat pels volts de l’any 812, en un extrem de la Vila Vella de Banyoles, per l’abat Bonit l’església, que seria…