Resultats de la cerca
Es mostren 2732 resultats
Sant Policarp de Cortàs (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església, sense cap ornamentació, com succeeixen moltes altres esglésies cerdanes ECSA - A Roura Aquesta església és al poble de Cortàs, al vessant dret del riu Duran, que drena la Vall Tova Mapa 35-10 216 Situació 31TDG014949 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que comença a 1,5 km de Bellver en direcció a Puigcerdà i que porta també a Éller És a uns 5,5 km de Bellver RMAE Història Poques són les notícies històriques sobre aquesta església Com a parròquia, amb la forma Cortalz , és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la…
Segona Germania
Història
Revolta pagesa antisenyorial que es produí el 1693 al sud del Xúquer i més concretament als pobles de l’antiga governació de Xàtiva.
El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per…
Castell de Briançó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
El poble de Briançó es troba dalt d’un petit turó situat a la banda dreta del torrent del Prat, que 1 km després va a parar al riu d’Ondara El castell del lloc té una història molt unida als castells de Montlleó i Pomar Aquesta fortalesa és documentada per primera vegada l’any 1101, en què Geribert Hug i la seva muller cediren els castells de Montlleó, Briançó i Pomar al bisbe de Vic Guillem Berenguer El 1113 féu testament el que devia ésser el castlà del castell, Ramon Tedbal, que deixà a la seva filla Adalenda el castell de Briançó amb el puig on s’assentava així com la meitat de la…
James E. Lovelock i Lynn Margulis: és Gaia un ésser viu?
James E Lovelock, a més d’un científic, és un argumentador hàbil En aquest passatge defensa que Gaia és un ésser viu comparant-la amb un tronc d’arbre viu, encara que constituït en un 90% de matèria morta Però no es tracta pas de cap argument decisiu L’argument essencial de Lovelock no admès pels seus detractors és que l’ambient planetari que és avui la base de la vida n’és també un producte No serien les condicions planetàries especials de la Terra les que haurien permès el desenvolupament de la vida sinó que precisament la vida hauria determinat el desenvolupament i el manteniment de les…
Santa Maria de Vilamacolum
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Maria de Vilamacolum des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme És un edifici senzill, amb una nau, capçada vers llevant per un absis semicircular, fruit de diverses campanyes de construcció, el qual, al llarg de la seva història ha sofert diverses reformes F Tur Església parroquial del municipi de Vilamacolum, emplaçat a la plana empordanesa, en terres de la conca baixa del Fluvià La població forma un nucli força extens, sense un urbanisme ben definit les cases i les masies s’allarguen per carrers i camins amb espais buits entremig…
Campdevànol
Campdevànol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, situat a la part central de la comarca, en gran part estès a la dreta del Freser.
Situació i presentació El municipi de Campdevànol limita al N amb Campelles i Ribes de Freser, al NE amb Ogassa, al SE ho fa amb Ripoll i al S i SW amb les Llosses La part occidental limita amb Gombrèn, en la seva major part a la dreta del Freser, i comprèn en aquest sector la vall baixa del Riu Merdàs, afluent del Freser, entre els contraforts orientals de la serra de Mogrony i el sector muntanyós de SantPere d’Auira al N i els vessants NE de la serra de Sant Marc d’Estiula al S al sector de l’esquerra del Freser comprèn l’antiga demarcació de …
Restes d’una església al cementiri de Cabanes d’Empordà
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el mur pertanyent al costat de tramuntana d’un edifici que era capçat per un absis de planta semicircular F Tur El cementiri municipal de Cabanes és als afores i a uns 250 m de la població, prop del marge esquerre del Rec del Molí Mapa 258M781 Situació 31TDG983841 Des del nucli de Cabanes, un camí de terra porta fins al cementiri Des de l’exterior, al costat septentrional, hi ha les restes de l’església que han estat integrades al mur del clos cementirial Història No coneixem la dedicació que tingué aquesta església, ni, tampoc, notícies històriques que s’hi…
Sant Jaume de Vilafranca de Conflent
Art romànic
Situació Vista aèria del sector de ponent de la vila amb l’església de Sant Jaume, adossada a la muralla meridional, a primer terme ECSA - F Tellosax L’església parroquial de Sant Jaume, un dels edificis més interessants de la vila de Vilafranca de Conflent, és situada al carrer de Sant Jaume, prop de la “porta de França” que s’obre a la muralla meridional que envolta la població Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 17” N - Long 2° 22’ 0” E Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLIR Història Una de les primeres referències a una església de…
Sant Pere de Bellver de Sió (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església, des del costat sud-est, on destaca el bonic absis romànic ornat per una filera d’arquets cecs recolzats sobre mènsules esculpides ECSA-M Cirera L’església parroquial de Sant Pere s’emplaça a la part més elevada del poble de Bellver de Sió, el qual és situat sobre un petit tossal de 400 m d’altitud, a la dreta del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG483236 Bellver de Sió és a uns 13 km de Cervera per la carretera L-303 que mena a Agramunt Al pla de l’església s’hi pot accedir amb vehicle des de la carretera JNB Història El lloc de Bellver de Sió formà part del…
vescomtat d’Osona
Història
Jurisdicció de l’antic comtat d’Osona, exercida des de l’inici del segle X per una família que a partir dels volts del 1062 prengué el títol del vescomtat de Cardona .
El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan segle IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i eren…