Resultats de la cerca
Es mostren 1620 resultats
classificació dels instruments
Música
Ordenació dels diferents tipus d’instruments musicals en conjunts definits per característiques comunes, amb l’objectiu de descriure’ls i estudiar-ne les relacions físiques, la història, l’evolució i l’ús musical.
L’agrupació d’instruments en categories sdut a terme, ja des de l’antiguitat, per les necessitats de la pràctica musical o de la seva descripció i estudi Aquestes necessitats han donat origen a diferents criteris de selecció, segons el context cultural en què s’hagin produït En el seu sentit més actual, classificar els instruments significa establir categories seguint criteris organològics organologia basats en principis científics Malgrat les seves limitacions, el sistema de classificació establert per C Sachs i E von Hornbostel classificació Hornbostel-Sachs és, encara avui, el més…
Estratègies de subsistència vistes a través de l'art rupestre
Calc d'escenes de caçera de la cova Remígia, Ares del Maestrat, art llevantí MPV / GC Sota la denominació d'art llevantí són coneguts diferents tipus de representacions pintades que es localitzen a les balmes i els abrics de les barrancades al llarg de la franja mediterrània limitada pel Sistema Ibèric Aquestes pintures han constituït un dels testimonis més valuosos per a interpretar la vida social i econòmica dels grups humans prehistòrics Concretament, per a comprendre les agrupacions humanes que van desenvolupar la seva vida en el moment de produir-se els primers canvis tèrmics de l'Holocè…
El casal del carrer de Graells de Cardona
Art gòtic
El raval de Graells a Cardona és una fondalada urbanitzada a partir del camí que hi passava i que des del nucli primitiu de la població baixava a trobar la riba del Cardener Les cases que el poblaren constituïren un carrer, com ho testimonien les escriptures des de mitjan segle XIV A la segona meitat del segle tenia un fort caràcter artesanal, amb cases i tallers que alternaven amb peces de conreu Al tombant de segle, vers septentrió i on la urbanització es devia esllanguir o interrompre’s, el raval va quedar tallat de través pel pas del nou recinte murallat de la vila, que davallava del…
Miquel d’Agullana, ardiaca d'Empordà i canonge de Girona (1593-1596)
Galeres al port de Barcelona, segle XVI RM El 22 de juliol de l’any 1593, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Agullana Girona a 1549 – 1598, ardiaca d’Empordà i canonge de Girona diputat militar Onofre d’Alentorn i d’Oms, senyor de Seró diputat reial Francesc Bonet, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Juli Cordelles i Oms, doctor en drets, prior de Sant Pere de Maleses, canonge i cabiscol de Barcelona oïdor militar Pere Ausiàs Marc, donzell de Cervera i senyor de Montcortès oïdor reial Bartomeu Piquer,…
Benet de Tocco, bisbe de Girona (1578-1581)
El 22 de juliol de l’any 1578, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet de Tocco Nàpols a 1510 – Montserrat 1585, bisbe de Girona diputat militar Felip Galceran de Castre-Pinós, vescomte d’Évol diputat reial Antoni Joan Bolet, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Vila, prior de Sant Genís i canonge de Barcelona oïdor militar Onofre Cerveró, donzell oïdor reial Montserrat Montfar, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona El consistori del 1578 fou, sens dubte, un dels més erudits del segle El diputat eclesiàstic i bisbe de…
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès, estès als vessants meridionals dels rasos de Tubau.
Situació i presentació Situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l’envolta per tres bandes al S, a l’E i a l’W per una estreta i llarga faixa del terme de les Llosses i al N pel de Gombrèn l’únic punt d’unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el municipi de la Pobla de Lillet, al NW El municipi de Sant Jaume s’estén al vessant meridional dels rasos de Tubau i és drenat per rieres i torrents de capçalera de la riera de Merlès, com la riera de Corrubí, límit oriental del terme al SW del terme els torrents dels Oms, de…
Santa Maria de Porqueres
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli rural de Porqueres format per l’església de Santa Maria, la rectoria i el gran mas castell TAVISA L’església de Santa Maria de Porqueres és “al cap de l’Estany”, segons l’antiga documentació, o a la seva riba occidental Es troba aïllada, només acompanyada del mas Castell, però ha donat nom a un ampli municipi que mig envolta la ciutat de Banyoles Mapa L 38-12 295 Situació 31TDG794635 Dista uns 2 km de Banyoles i es troba al peu de la carretera que envolta l’Estany, la qual passa entre l’església i el mas Castell APF Història El 906, Emma, abadessa de Sant…
L’art romànic al Maresme
Art romànic
Arquitectura civil i militar i arqueologia Mapa dels castells i els edificis militars del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos La vida de la gent que habitava al Maresme a l’època que estudiem estava profundament afectada pel fet de trobar-se en una comarca litoral, i pel fet que tota aquesta zona era una àrea molt influïda pel món romà Evidentment, l’arquitectura civil i militar i, sobretot, les restes que poden ser estudiades amb mètodes arqueològics, també foren afectades per aquestes dues realitats Els cinc castells més importants d’aquesta comarca eren el de Palafolls, el de Montpalau, el…
música d’Itàlia
Música
Música desenvolupada a Itàlia.
Música culta Itàlia ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de les arts dels països occidentals, i la música ha estat una part essencial d’aquest procés A més, la seva importància històrica, política i econòmica ha fet que esdevingués, durant molts segles, un país de referència, fins i tot en els moments més baixos de la seva història Dels inicis a l’Edat Mitjana Encara que s’ha documentat la presència de pràctiques musicals a l’època romana, generalment es considera que la música italiana culta -la música realitzada en l’àmbit geogràfic italià i per autors originaris del país,…
La plenitud de Jaume Serra
Art gòtic
Integrat en la dinàmica d’un obrador familiar de gran volada, hem vist com Jaume Serra és documentat per primer cop al maig del 1358 A partir d’aquesta data, o des de poc abans, s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador vegeu el capítol “El taller dels Serra”, en aquest mateix volum Des de la desaparició d’aquests mestres v 1362-63 la carrera de Jaume es vinculà a la de Pere Serra, acabat de sortir del taller de Destorrents Jaume rebé algunes comandes menors que l’associen a la cort 1362, 1365, 1373,…