Resultats de la cerca
Es mostren 97450 resultats
Manuel Bertran i Oriola
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nascut al si d’una família de teixidors que es traslladà a Gràcia quan ell tenia poc més d’un any, rebé una educació ferventment religiosa Treballà d’administratiu a Barcelona i el 1929 es casà amb Josefina Tura Abans de la guerra freqüentà els Lluïsos de Gràcia, on entrà en contacte amb escriptors com O Saltor, S Sánchez i Juan o T Roig i Llop Entre el 1933 i el 1936 publicà diversos poemes a La Veu de Catalunya Però no fou fins a la postguerra que aparegué el seu primer llibre, Comunió 1945, recull de poemes escrits entre el 1932 i el 1945 És un volum que deixa…
,
Vicenç Pagès i Jordà

Vicenç Pagès i Jordà
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Escriptor.
És autor dels assaigs Grandeses i misèries dels premis literaris 1991, Un tramvia anomenat text El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura 1998, i De Robinson Crusoe a Peter Pan Un cànon de literatura juvenil 2006, una selecció dels vint-i-vuit millors títols del gènere També de les narracions breus Cercles d’infinites combinacions 1990, premi Ciutat de Palma, En companyia de l’altre 1999, premi Documenta 1998, narracions que giren entorn del tema del doble, i El poeta i altres contes 2005, premi Mercè Rodoreda 2004 Reuní una selecció dels seus contes en Exorcismes Antologia personal 2018 El…
,
La llotja
Literatura catalana
Obra de teatre de Josep Maria Millàs-Raurell, estrenada el 17 de febrer de 1928 i publicada aquell mateix any.
Situada l’any 1925, la peça planteja el descobriment que fa Arnau Closes d’una relació d’adulteri que la seva dona havia mantingut en el passat, notícia que desencadena una furiosa angoixa en el protagonista, en sentir-se estigmatitzat per a la vida en la societat burgesa El protagonista és un burgès acomodat, amb més de trenta anys de matrimoni amb la seva dona Anna Entre les pàgines d’un llibre descobreix una carta mai no enviada que delata una presumpta insinuació d’adulteri d’ella, de quan feia sis anys que s’havien casat En assabentar-se’n, Arnau es veu immers en una desesperació…
Lluís Montanyà i Angelet

Lluís Montanyà i Angelet
Literatura catalana
Escriptor i crític.
Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a L’Amic de les Arts , revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , La Gaceta Literaria i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el Manifest groc i el…
,
Laura
Literatura catalana
Protagonista de Laura a la ciutat dels sants (1931), de Miquel Llor.
Noia jove, d’extracció humil i òrfena, nascuda el 1902 No és excepcional ni pel seu físic ni per la seva intelligència El seu caràcter és voluble i contradictori De formació escolar anàrquica, influïda pel seu pare, d’aquí el seu plaer per llegir i escoltar música Ella s’ha creat un món ideal, al qual aspira, i que es concreta a esdevenir l’objecte d’un amor pur i elevat, com ja indica el seu nom, de clara referència petrarquiana L’objectiu principal de la seva vida és el matrimoni com a sortida de la realitat grisa que l’envolta Laura pensa que la felicitat és una fita humana ben legítima i…
Gustau Hernández
Cinematografia
Guionista.
Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema 1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder de l’escultura…
Ramon Picó i Campamar

Ramon Pico i Campamar
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Escriptor.
Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga…
,
Joan I d’Empúries
Història
Darrer comte efectiu de la segona dinastia comtal d’Empúries (1364-96).
Fill de l’infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica Es casà amb Blanca de Sicília 1364 En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement Embellí Castelló d’Empúries, n’acabà la catedral i intentà, sense èxit, d’erigir-la en seu episcopal Ajudà Pere III , el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana , filla del rei però aviat s’enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista el 1381, en la lluita…
Joaquim Pla i Cargol
Història
Comunicació
Literatura catalana
Publicista, escriptor i erudit.
Vida i obra Estudià ciències a la Universitat de Madrid Fou cofundador de l’editorial Dalmau Carles, Pla, que durant molts anys controlà la producció del llibre escolar a l’Estat espanyol i Amèrica És autor de manuals per a l’ensenyament de la llengua, la geografia i les ciències, com també de biografies dels pintors de l’escola castellana Vinculat al moviment literari del primer terç del segle XX conreà la crítica d’art i publicà proses literàries en revistes gironines i llibres com Terra de gestes i de beutat Girona 1917, escrit amb la collaboració de Xavier Monsalvatge Fou…
, ,
Poemes de l’Alquimista
Literatura catalana
Volum d’obra poètica reunida de Josep Palau i Fabre, publicada per primer cop el 1952.
Ha tingut onze edicions fins a l’edició definitiva inclosa a Obra literària completa, I Poesia, teatre i contes 2005 Poemes de l’Alquimista 1936-1950 aplegava, amb supressions, modificacions i afegits, els quatre reculls que el poeta havia publicat anteriorment, Balades amargues 1942, L’aprenent de poeta 1936-1942 1943, Imitació de Rosselló-Pòrcel 1945 i Càncer 1946, i un d’inèdit que apareixia per primera vegada Laberint Producte del clima difícil de la postguerra, Poemes de l’Alquimista ha tingut una història editorial força accidentada, començant per una primera edició clandestina,…