Resultats de la cerca
Es mostren 9705 resultats
La tardor
Acabada la brillantor de l’estiu, arriba l’estació de les fulles ocres i dels prats rossejants, de les ombres allargassades i les postes de sol llargues i roents, una tardor daurada que és seguida per la tardor freda i desavinent dels arbres nus, despullats, la de Tots Sants i el Dia de Difunts, només mitigada per l’estiuet de Sant Martí La tardor fa pensar que es va cap al fred “De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu” El sol minva fins al solstici d’hivern, és l’estació de les quatre setmanes d’advent, segons el calendari litúrgic, l’espera penitencial, l’esperança del Nadal…
La construcció: una gran indústria i un gran negoci
Introducció Ciutat Badia Cerdanyola del Vallès Dins de l’economia catalana del segle XX la construcció d’habitatges ha tingut un paper clau com a suport de l’establiment concentrat de la població, condició indispensable per al procés d’industrialització Sense una oferta suficient d’allotjament en unes condicions mínimes d’habitabilitat, a la llarga, el procés de desenvolupament econòmic hauria estat frenat per la deficient reproducció de la força de treball baixa productivitat i el subconsum La indústria de l’edificació ha participat plenament al costat dels altres sectors en el creixement…
Els factors demogràfics del creixement econòmic: Catalunya, 1787-1910
L'evolució de la població i de les principals variables El segle XIX, un període relativament poc estudiat de la història de les poblacions europees Certificat de bateig Mataró, 1810 La realització dels dos primers censos de la població espanyola al final del set-cents semblava presagiar una consolidació ràpida i relativament precoç de l’estadística demogràfica en aquest país, però en realitat no va ser així L’administració espanyola igual que les dels altres països mediterranis, va trigar encara molts anys a crear i a organitzar un institut modern d’estadística Durant la primera meitat del…
Sant Cristòfol de Toses
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el campanar M Anglada L’edifici parroquial de Sant Cristòfol de Toses queda aïllat, dominant la vall, damunt el poble de Toses, situat a 1 444 m d’altitud, al costat esquerre del riu Rigart Mapa 255M781 Situació 31TDG189862 Per anar-hi cal agafar la carretera que comença a Planès, al trencall amb la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, a mà esquerra, seguint la direcció de la vall amb un trajecte de 9 km Al poble hi ha…
Ciutat medieval de Manresa
Art romànic
La ciutat de Manresa no es formà com a castell termenat, però tingué un vicari comtal i un castlà que custodiava el castell del Puigcardener ambdues autoritats formaren unes dinasties de vicaris o de castlans La primera família de vicaris de Manresa fou la cognomenada Balsareny El primer membre que consta com a vicari és Bernat Guifré de Balsareny, que el 1045 deixà el castell a la seva muller Guasca i després de la seva mort havia de passar a Guillem, germà de Bernat, el qual havia d’ésser bisbe de Vic Després apareix una família de vicaris manresans que es cognomena Mura o Cervera El primer…
El poblament humà dels deserts i subdeserts càlids
Les adaptacions tecnològiques i socials a un medi difícil L’escassetat de recursos dels deserts i, en menor mesura, dels subdeserts càlids, ha obligat la majoria dels humans que hi han viscut i que hi viuen a dur una vida nòmada Al llarg de molts segles, diferents poblacions humanes han sobreviscut en terres àrides aprofitant allò que oferia l’entorn, aprenent a programar els desplaçaments transhumants per tal d’anticipar-se als canvis estacionals s’han encaminat cap a on hi havia aliment i aigua per als ramats i per a ells mateixos, aprofitant l’abundància de les estacions plujoses, i s’han…
La pintura en les segones generacions del gòtic internacional
L’art cortès del 1400 es va viure de forma molt intensa a la Corona d’Aragó Marcat per una forta base italianitzant, havia de deixar un rastre inesborrable que va condicionar la realitat artística catalana de tot el segle XV En pintura es van fondre els seus models amb les primeres experiències del flamenquisme Quan arribà l’etapa de les segones generacions del gòtic internacional es feu evident la convivència de mestres com Despuig i Cirera –artistes que esgoten els models oferts per Lluís i Francesc Borrassà, per Mates, per Ramon de Mur o per Guerau Gener– amb pintors que oferirien nous…
L’escultura sota el franquisme
La República Espanyola i Catalunya van perdre la guerra i, a partir del 26 de gener de 1939, amb l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco, començà en la pràctica el que l’historiador Josep Benet ha definit com un intent de genocidi cultural contra Catalunya Aquest genocidi va consistir no únicament en la persecució contra la llengua i la cultura catalanes, sinó també en moltes altres accions de caràcter repressiu per aconseguir …
La meteorologia
L’atmosfera, el nostre medi Un dia qualsevol de primavera, per exemple, el 13 de maig de 2007, la informació meteorològica de la televisió pública catalana mostrava un mapa sinòptic del temps amb una depressió al sud de les illes Britàniques Un front fred escombrava lentament la península Ibèrica A causa d’aquesta situació, a l’est de la península el vent era de component sud A la imatge del Meteosat, el presentador assenyalava com els vents del sud, carregats d’humitat, topaven amb les grans serralades del sistema Ibèric i els Pirineus, i condensaven formant núvols La informació i les…
L'aprofitament dels recursos animals a les selves plujoses
La selva, font de proteïna animal Els animals de la selva són una font bàsica d’aliment per a molts grups d’humans Encara avui, molts pobles indígenes, poc avesats a la domesticació d’animals i amb un accés només ocasional als productes animals elaborats industrialment, tenen la pesca i la caça com a font del proveïment de tota la proteïna animal que consumeixen La caça té una importància menor per als colons arribats recentment, els quals es decanten per aprofitar els animals domèstics, fonamentalment vaques, porcs i aviram, però sovint la necessitat o el gust els decideix a dedicar-s’hi En…