Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
Farrera

Burg
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que comprèn la coma de Burg i una gran part del vessant de la dreta de la vall del Romadriu (dita la Ribalera), riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…
Els braquiòpodes fòssils
Característiques generals Morfologia general dels braquiòpodes, en visió dorsal A, B, C anterior A’ , B’ , C’ i lateral A ", B ", C ", i estructura del braquidi A’ ", B’ ", C " A Sellithyris sella , terebratúlid de l’Aptià de Morella × 1, 2, que mostra el forat permesotírid, la comissura frontal amb sulciplicació i la lateral amb una inflexió ventral en l’últim terç anterior B Almerarhynchia virgiliana , rinconèllid del Maastrichtià de Fígols × 1, 8, amb el forat funcional, Uniplicació a la comissura frontal, i les crures de tipus radulífer, acabades en expansions triangulars C…
Santa Maria de Cervera
Art gòtic
Volta del presbiteri de Santa Maria de Cervera Al principi del segle XIV Cervera era una de les viles reials més pròsperes de Catalunya Les obres per a bastir l’actual església parroquial de Cervera van començar vers el 1306, seguint un ambiciós projecte que no es pot deslligar del fet que l’any 1317 el rei Jaume II plantegés al papa Joan XXII que aquesta vila acollís la seu d’un nou bisbat, sens dubte una sentida aspiració dels cerverins Res millor que la figura del cérvol que adorna la clau de volta que recull els nervis de la volta de creueria de damunt l’altar major per a comprendre que…
Poble i església de Sant Esteve de Caulès Vell (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església de Sant Esteve de Caulès, a l’extrem nord de l’antic poblat, que constitueixen l’element més sencer del nucli de poblament J Recarens El terme municipal de Caldes de Malavella s’allarga vers migjorn i forma una llengüeta o tascó triangular entre els termes de Vidreres, Tossa i Llagostera, per in cloure un terreny abrupte, entre els masos de Can Llop, Can Garriga i Can Noguera, en els límits d’aquestes propietats, on es troba el turó de Caulès, al cim del qual, entre els 240 i els 260 m d’altitud, hom pot veure les restes d’una església i un poblet abandonats,…
el Molinell
Balneari
Antic balneari del municipi de Dénia (Marina Alta), al sector costaner dit la Sort de la Mar, al límit amb el terme d’Oliva (pla del Molinell), a la dreta del riu del Molinell, que es forma per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra del Migdia i que desguassa a la mar després de rebre per l’esquerra un dels braços del riu Bullent (o Calapatar) i formar, des d’aquest punt, el límit entre els termes d’Oliva i Dénia, en una extensa zona de marjals, regades per les aigües d’aquests rius.
La monarquia hispànica i els Països Catalans
Els anys del regnat de Ferran II havien tingut caràcter de recomposició socioeconòmica i de reajustament institucional Arreu de les terres catalanes l’intervencionisme del monarca havia estat de tons més o menys cesaristes, d’acord amb la resistència de la societat i la capacitat política dels estaments de cada territori A Catalunya, després de la resolució arbitral del plet remença i de dures intervencions de Ferran II sobre les institucions, no solament de la mà del monarca, com tantes vegades ha estat dit, sinó també de les forces vives del país, s’establia el règim insaculatori a la…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit religiós
En l’àmbit dels temples cristians, les esglésies, es tendeix a parlar d’ornaments i no pas de decoració Ornaments són les peces d’indumentària amb què es revesteixen els celebrants i també els objectes vinculats als rituals del culte i de la litúrgia Cada un d’aquests té una funció i un simbolisme concrets i, pel seu contacte amb allò sagrat, s’ha tendit des de sempre a enriquir-los i a magnificar-los, convertint-los en objectes preciosos que arriben a conformar un veritable tresor el tresor eclesiàstic L’augment dels tresors de catedrals i monestirs en època medieval i moderna es pot…
Santa Maria de Palau de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta important parròquia, que depengué fins al segle passat del priorat de Santa Maria de Meià A baix, la magnífica capçalera de l’església amb una notable decoració amb motius llombards, que també es fa extensible als murs laterals ECSA - M Catalán ECSA - E Pablo L’església de Santa Maria de Palau és situada al caire d’un serrat, en una posició eminent i a uns 200 m de la carretera de Gualter a Folquer Mapa 34-12291 Situació 31TCG482531 S’hi arriba per la carretera de Gualter a Folquer o per la d’Artesa a Folquer i a Tremp, i per un camí carreter que s’inicia a l’…
Castell de Jorba
Art romànic
Situació Les ruïnes del castell, que fou volat durant la primera guerra Carlina, coronen un turó sobre la població ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell s’enfilen dalt del puig de la Guàrdia, sota el qual s’assenta la població de Jorba, que s’allargassa a ambdós costats de la carretera N-II, a la riba esquerra de l’Anoia, prop de la seva confluència amb la riera de Rubió FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG791068 Des del costat de l’església del poble surt un carrer al final del qual té l’inici un camí que fent una ziga-zaga arriba al peu del castell, a la seva banda oriental…
Miquel Samsó, abat de Sant Salvador de Breda (1470-1472)
El 22 de juliol de l’any 1470, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Samsó Girona 1430 – Breda, Selva 1507, abat de Sant Salvador de Breda diputat militar Pere Miquel de Peguera, donzell diputat reial Francesc Oliver, de Gualta, domiciliat a Torroella de Montgrí oïdor eclesiàstic Martí Joan de Foixà, canonge de Lleida oïdor militar Martí de Canet, donzell oïdor reial Andreu Solzina, jurista i ciutadà de Barcelona Membre d’una de les principals famílies catalanes originària de Girona, que tenia branques al sector ciutadà i a la noblesa…