Resultats de la cerca

Situació Fortalesa de la qual queden escassos vestigis, com succeeix en la majoria de castells d’aquest sector ECSA - V Hurtado En una petita vall formada pel torrent de Vinyoles a més de 1 000 m d’altitud i a tocar de l’església de Sant Cristòfol es troben, aprofitant un sortint de la roca, les restes del castell de Sant Cristòfol o Castell de Vinyoles Mapa 35-10216 Situació 31TCG852889 Tot seguint la carretera que va d’Arsèguel als pobles d’Ansovell i de Cava, a uns 4 km s’arriba davant d’un antic molí i d’una casa anomenada Can Neguí Cal prendre llavors una sendera que puja a mà esquerra i…

Situació Vista aèria de l’estratègica situació d’aquest castell, sobre un esperó rocós que domina la vall del Segre Al fons, el pantà d’Oliana ECSA - M Catalán Els vestigis d’aquest castell es troben situats sobre una elevació eminent al costat dret del Segre, en un lloc que resulta inexpugnable i que, amb el castell d’Oliana, dominava el pas natural de la vall del Segre cap als Pirineus, a l’anomenat Grau d’Oliana Mapa 34-12291 Situació 31TCG586608 Per a arribar-hi, cal prendre primer la carretera que condueix a Peramola, la qual agafarem a 3 km d’Oliana passat el pont del Segre Fets 4,5 km…

Situació Petita església del segle XII amb la nau sobrealçada més tardanament F Tur L’església de Sant Jaume de Puigpalter és situada dins el veïnat del mateix nom Ocupa un lloc preeminent en un dels turons que configuren el territori entre la riera de Canaleta i la de Vall Llobrega Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 832634 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Vilavenut, i un cop deixada la zona urbana de Banyoles barri de Can Puig cal agafar a la dreta una petita carretera ara asfaltada, que condueix directament al turó de Puigpalter L’esglesiola de Sant Jaume és voltada de…

Per coherència geogràfica, s’ha pretès que el territori d’ Ullastrello , donat en propi alou l’any 1060 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, correspon al lloc de Creixell tanmateix, el lloc de Crexel surt ja esmentat en un document datat també el 1060 La majoria d’autors, començant per J M Font i Rius, que seguint E Hinojosa, J Mas i S Puig, publica la carta de població donada el 20 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell als que anessin a poblar la vila de Castelli Crescentis , han atribuït o aplicat…

L’església de Santa Coloma de la vila de Sersui figura en el document conegut com a fals IX de Gerri , en la donació que feu el comte Ramon al monestir de Gerri, en el qual consta l’església de Santa Coloma de la vila de Seresui En el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del castell de Sersui, datat a mitjan segle XI, consten les deixes d’una vinya “ ad Sancta Columba per dedichar et quando fuerit dedicata ad meos filios remaneat ”, i una terra “ in ipsas peccas de Sersui ” a Santa Coloma i a Sant Pere Pere Ramon de Sersui, fill de l’anterior, donava, l’any 1098, al monestir de Gerri…

Els primers esments de Tírvia és troben en els preceptes atorgats per l’emperador Lluís, el 835, i pel rei Carles el Calb, el 860, que recullen dos preceptes anteriors, perduts, corresponents el primer a Carlemany, datable entre el 800 i el 814, i el segon al rei Lluís d’Aquitània, del 814, atorgats a l’església d’Urgell i als seus bisbes respectius, on s’atribuïa i confirmava les parròquies dels diferents pàgi que formaven el bisbat, entre els quals figura el de Tírvia Del contingut de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, és pot deduir que la vall de Tírvia comprenia les parròquies d’…

L’actual despoblat de Llastarri tres focs el 1381 i el 1553 s’emplaça al bell cim de la carena 1 211 m d’altitud, de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J Coromines amb el nom collectiu de planta “ llasto ” D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir d’Alaó Ja des…

Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Néspola primer, i després del castell de Rocafort, al lloc que s’anomenava Palau Aveza Inicialment apareix com a sufragània, però aviat adquirí la categoria de parròquia, que conserva encara Fou una fundació comtal, i era dels senyors del castell fins que aquest passà a Sant Benet de Bages, com a senyor del castell El terme primitiu portà el nom de Néspola i comprenia els termes de Mura i Rocafort, i possiblement també englobava el de Talamanca El nom de Néspola ha quedat en la part superior de la riera de Mura amb el nom de riera…

Situació Ruïnes d’aquesta malmesa església que en altre temps depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són al sud-est del poble de Vernet, a la riba dreta del riu de Sant Vicenç Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 43” N - Long 2° 23’ 55” E Per a arribar-hi cal prendre a Vernet el camí que ressegueix la petita vall de Sant Vicenç i duu a les cascades dels Anglesos Història L’esment més reculat del lloc de Campllong és dels anys 873-874, en què Baldefred va vendre al comte Miró I la porció que li corresponia en el vilar de Campllong Vers el 874…

Situació Aspecte de l’església des del costat sud-est, bastida amb un tipus de parament d’extrema rusticitat ECSA - J Giralt L’ermita de Sant Miquel ocupa la part més alta de la serra que porta el mateix nom, prop de Vilanova de les Avellanes Mapa 32-13327 Situació 31TCG164385 Després del quilòmetre 7, 7 de la carretera Gerb-Vilanova, a mà dreta surt una pista que porta a Llorenç de Montgai per la Garriga A uns 400 m d’aquesta cruïlla arrenca, molt poc marcada actualment, l’antiga carrerada que passava pel coll de Sant Miquel i portava cap a Vilanova Cal seguir-la, tot superant el suau…