Resultats de la cerca
Es mostren 3428 resultats
Sant Miquel d’Espollà (Bonansa)
Art romànic
Situació Minses restes d’aquest petit edifici romànic, els carreus del qual han estat reaprofitats per a bastir tanques i bancals dels voltants ECSA - MÀ Font Construcció pràcticament arruïnada situada entre camps abandonats i no gaire lluny del llogaret d’Espollà, a migdia Les restes de l’edifici han quedat quasi amagades en adequar-se els seus voltants com a camps de conreu La caseria d’Espollà es troba entre Gavarret i Sirès, a l’esquerra del barranc homònim que forma part de la capçalera de la vall de Sirès, tributària per la dreta de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10213…
Castell de Tersà (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació El castell de Tersà es troba situat prop la casa del mateix nom, sobre el Pla de Campllong Les seves escasses restes, una paret i el que pot ser la base d’una torre quadrada, s’aixequen sobre un turó que domina la casa de Tersà, el Pla de Campllong i Castellar del Riu Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 97,5 — y 62,1 31 TCG 975621 L’accés a les restes del castell és molt difícil Per arribar-hi cal prendre la carretera que des de Berga porta a Sant Llorenç de Morunys a la sortida de La Mina,…
Sant Feliu de Castellvell de Llo
Art romànic
Situació Aspecte general de les ruïnes del temple amb les de la torre del castell vell de Llo a la part esquerra ECSA - A Roura Les restes d’aquesta església són situades en un indret excepcional, al capdamunt del puig on també hi ha les ruïnes del castell vell de Llo i des d’on es domina el poble de Llo Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 5” N - Long 2° 4’ 6” E Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior LICS-JCR-ERR Història Fou la capella del castell vell o primitiu castell de Llo Apareix esmentada per primera vegada en un document que data de…
Eficàcia i utilitat de la diagnosi prenatal
Les tècniques de diagnosi prenatal han progressat molt els últims anys i permeten la detecció de la majoria dels defectes congènits, però l’eficàcia varia segons quin sigui el defecte Globalment, durant l’embaràs es poden diagnosticar el 80% dels defectes congènits, és a dir, les anomalies que tindrà el fetus si l’embaràs arriba al seu termini Així, les malalties cromosòmiques, com per exemple la síndrome de Down, es poden diagnosticar, teòricament, en un 100% dels casos, i les malformacions, com ara la hidrocefàlia, en un 90% Tanmateix, pel que fa a les malalties genètiques, l’…
Adhesivitat dels microorganismes. Afinitat tissular
Patologia humana
L’ adhesivitat correspon a la capacitat dels microorganismes d’adossar-se i implantar-se en les superfícies de les cèllules o teixits d’altres organismes L’adhesivitat constitueix el mecanisme més important de què disposen els gèrmens en les fases inicials de la infecció, quan s’implanten en la superfície de les mucoses o de la pell de l’organisme humà Això no obstant, també és essencial perquè les colònies de bacteris es puguin establir, eventualment, als teixits interns Tots els agents infecciosos disposen de mecanismes o estructures que els permeten d’adherir-se, en general, a…
Angina abdominal
Patologia humana
És anomenat angina abdominal un trastorn caracteritzat per una isquèmia intestinal crònica , és a dir, una disminució persistent de la irrigació sanguínia de l’intestí prim, que principalment es manifesta amb un dolor abdominal que es presenta de manera regular entre 15 i 30 minuts després dels àpats La causa de la isquèmia intestinal crònica, i per tant de l’angina abdominal, és una obstrucció de les artèries que irriguen l’intestí prim L’obstrucció d’aquestes artèries s’esdevé gairebé sempre en persones que pateixen d’aterosclerosi, persones les artèries de les quals es troben engruixides a…
Peu de pinya
Patologia humana
El peu de pinya és una deformitat del peu molt accentuada que es manifesta des del naixement El peu es troba en una actitud de flexió plantar, és a dir, estirat, com si fos una prolongació de la cama La part davantera del peu és desviada cap endins, de manera que la planta s’orienta cap a l’altre peu Sovint, també, la curvatura de la volta plantar és exagerada Aquesta deformitat es presenta aproximadament en un de cada 1000 nounats, i en la meitat dels casos es troben afectats els dos peus L’origen d’aquesta alteració és desconegut, bé que se suposa que és deguda a una predisposició genètica…
Llibre de memòries de la parròquia de Sant Joan de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica redactada pels successius escrivans de la catedral de Perpinyà, de la qual és titular i patró sant Joan Baptista.
Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…
Eduard Ripoll i Perelló
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Ha treballat en diversos períodes cronològics, del Paleolític Abric Romaní, Capellades a l’època històrica Empúries, amb especial incidència en l’art prehistòric Es llicencià, el 1953, en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’inclinà vers la Prehistòria, i, més precisament, el Paleolític, per influència del professor Lluís Pericot, que l’orientà en la disciplina Amplià estudis a París, on establí contacte amb els estudiosos més reconeguts del Paleolític, particularment l’abat Henri Breuil Defensà la tesi doctoral, el 1956, sobre l’art paleolític espanyol, un camp en…
Castell de Briançó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
El poble de Briançó es troba dalt d’un petit turó situat a la banda dreta del torrent del Prat, que 1 km després va a parar al riu d’Ondara El castell del lloc té una història molt unida als castells de Montlleó i Pomar Aquesta fortalesa és documentada per primera vegada l’any 1101, en què Geribert Hug i la seva muller cediren els castells de Montlleó, Briançó i Pomar al bisbe de Vic Guillem Berenguer El 1113 féu testament el que devia ésser el castlà del castell, Ramon Tedbal, que deixà a la seva filla Adalenda el castell de Briançó amb el puig on s’assentava així com la meitat de la…